woman of the ghetto...i un tasó de vi

diumenge vespre...esperam que hou passat be el dia. per acabar el dia amb classe i estil, prenem un tasó de vi, preferent de ca'n coleto petra, i escoltem aquesta apasionant vou de marlena shaw i els seus pensaments sobre com es creixer com dona en el ghetto.

honky tonk women

avui vos volem alegrar es dissabte amb una versiò d'un classic etern dels nostros amics els stones. taj mahal amb la seva interpretaciò de honky tonk women.

celebre membre dels jackson 5 mort

de: http://onthescene.blogs.foxnews.com/2009/03/05/michael-jackson-announces-%E2%80%9Cmy-final-show%E2%80%9D/

reports de "los angeles times" i "cnn" diuen que michael jackson, celebre ex-cantant del grup motown jackson 5, ha mort avui a los angeles. amb els seus germans michael jackson va fer historia amb cançons com 'abc' o 'i want you back'. despres de la carera amb el grup, michael jackson va tenir molt d'exit com cantant en solitari, especialment amb el album 'thriller'. judicis per pedofilia varen tacar la imatge del 'king of pop'.

We Funk Radio

Una de ses emisoras de radio d'internet que sempre ens ha agradat i sobre que, acab de veure, encara no hem perdut cap paraula, es la mitica we funk radio. creada en 1996 a montreal (on encara es pot escoltar per fm) i dirigida per els grovians professor groove i dj static ens serveix cada setmana una mescla de sos groovies i funkies que t'agafan per els collons i no te deixen fins hores despres.
de vegadas van de gira, tambe per aquestes terres de la europa vella, com ho varen fer es passat mes de maig.
es una recomanaciò absoluta per els groovaholics alla afora, els que no la coneixen, perque no vos posau a escoltar el show d'aquesta setmana: no.562 (mes totes ses altres que n'hia ha) que te cançons entre altres de sonny stitt, herbie hancock,gil-scott heron o els meters...i molt mes per descobrir.

visiteu: www.wefunkradio.com
o directament al show actual

ritmes de baviera (I): rainmann und snaretom

en la secciò 'ritmes de baviera' vos volem presentar grups groovies de la regiò, que en dyk bonkers ya va explorar musicalment en els anys 70, un temps dur, marcat per la poc documentada 'apartheid bavaresa', que encara ho feia molt dificil per grups de mùsica d'origen africà o del caribe presentar la seva música. en dyk no es va desanimar i va publicar articles sobre aquesta mùsica, fora de lo tipic que es conneix de baviera, entre altres en el 'penthouse' d'estats units, el 'lions and cucumbers uk', la 'super illu' de alemanya de l'est i 'de burense benhouer' sudafricà.
amb aquesta secciò volem seguir es treball del gran dyk i explorar, ara que els temps s'han calmat i els ministres bavaresos fins i tot van a veure a ac/dc en directe, lo que pot oferir la musica funky bavaresa d'avui. començam amb el grup 'rainmann und snaretom'.



demanats per el seu estil de mùsica (i si no els demanan tampoc es privan de dir-ho sempre que sembli posible), contestan que la seva mùsica es deepa-cousti-clash. un guitarista i un bateria. no. hem de specificar. un tio que produeix un par de ritmes amb sa guitara acustica i un bateria d'un grup de death metal començan a fer un par de cançons, las presentan primer per passau, on es cantant ( en rainmann) fa estudis de mitjans i comunicaciò. veuen que sa gent flipa amb lo que fan i graben un album que es diu (qui ho diria?) 'deepa-cousi-clash'. hits com el seu ja casi mitic 'chicken masala' que trata de com ell (en rainmann) es vol zumbar una tia que veu en es carrer, pero no s'atreveix (hmmm...un amica james blunt, no?) o tambè 'smells like funk' o la gran (perque cantada en bavares) 'breez'n' forman lo que casi es un nou estil de mùsica entre funk, rock i reggae.



pero no es la mùsica, es el show. solos de bateria d'en snaretom que fan recordar el beat john bonham (amb mes canya i mes ritme)i no hem de oblidar ses rialles d'en rainmann que fan recordar en carles puyol en un episodi de crackovia que li diu a n'en inieste: "ets bona persona, pero ets friky de collons". segons la pagina de facebook d'en rainmann vol grabar la seva rialla per vendre-la com sò de movil.
res, per el reste: son grans showman (ara que fa dos mesos li varen començar a posar un microfon a n'en snaretom i varem descobrir que sab xerrar), si els podeu veure: aneu! mentrestant podeu anar a la seva myspace que també presenta dos cançons del nou EP: www.myspace.com/raintom

LOS BRAVOS - BRING A LITTLE LOVIN

Una de les millors canços de pop/soul de tots els temps, de la mà dels mítics Bravos. Crec que era la B side de Black is Black (a mi particularment m'agrada més aquesta) La veritat és que la vaig sentir punxada pel gran Jose Maria Rey a la Bip Bip Bday Party del passat 9 de febrer i quasi es trenca la pista. I només amb un poquet d'amor!!!

Los Sencillos "Bonito es"

I ara me direu vinga home! ido si, els Sencillos. Crec que per a molta gent que només escoltava els 40 Criminales és la única vegada que han sentit en sa punyetera vida un hammond, una guitarra amb efecte wah-wah o una cançó psicodèlica. La veritat és que me fa molta gràcia recordar-los. És un gran tema que sense pretencions, va funcionar. Dir que eren els anys 90, quan regnava la psicodèlia de Madchester i arribava l'apogeu de l'Acid Jazz ho explicaria tot. La majoria dels que compraren el disc, ara deuen babejar amb OT i Factor X.

Aretha Franklin "Rock Steady" (1973)

Què vos puc dir d'aquesta gran dama del soul, i d'aquest hit? bé d'ella si que podem inferir que a l'any 1973, estava més prima que no ara. Del hit, què és una peça incombustible i vertader trencapistes a qualsevol party funkera amb un mínim de categoria. R O C K S T E A D Y...