Està clar que amb el temps que corren parlar de despeses supèrflues té poc sentit per a molta gent, som ben conscients de tot això. De fet ho podem comprovar amb la notable reducció de llençaments que hem notat en els darrers devuit mesos. Les discogràfiques per petites que siguin va a assegurar el tret i no se la juguen a no ser que sigui un valor consolidat.
En aquesta linia volem aprofitar aquest espai per comentar alguns àlbums que valen prou la pena i que ens havien passat per alt aquesta temporada. Per començar tenim un llençament de la mítica (i darrerament irregular) Acid Jazz Records, bé de fet es tracta de dues recopilacions, Rare Mod Volum 1 i 2. Dues joies que el gran Dyk (acabat d'arribar de Berlin) ens ha donat a conèixer, el tio va anar per allà a recercar per cubetes de vinil de segona mà per botigues i mercadets. Com que és un viciós del vinil no es va tallar un pel per entrar a un establiment on va descobrir de categoria el primer volum i apartir d'aquí, només va ser estirar el fil. I la veritat és que l'aposta val la pena, dos reculls plens de hits ocults de l'escena britànica dels 60s. Els talls destil·len R'n'B, Soul, Beat i Psicodèlia ideals per amenitzar parties. Alguns dels noms que hi apareixen són relativament coneguts;Steve Marriot's Moments, The Attack, The Silence i penya de la qual no s'havia sentit a parlar a la redacció de Groove Action des de que es va crear (The Nocturnes, CJam Blues, The Amboy Dukes...).
En Dyk per la seva banda afirma haver tingut en les mans singles d'alguns d'aquests grups en els seus anys d'inicis del col·leccionisme. Allà ell.
Els pares de la criatura són dos entesos de la moguda seixantera Paul "Smiler" Anderson i Damian Jones que com a grans investigadors que demostren ser han tret a la llum un seguit de joies, algunes d'elles devastadores.
Com que en Dyk, darrerament passa temporades a Berlin va topar-se amb un àlbum realment imprescindible i d'especial rellevància personal per a ell. En un principi va creure estar en un flashback lisèrgic, no s'ho podia creure, la llegendària banda sonora de la seva peli preferida la inigualable Vampyros Lesbos del mestre Jess Franco, al seu davant.
El tio de la botiga el va haver d'assistir i donar-li un tassó d'aigua (gran gesta fer beure aigua al gran Dyk) per a que el tio recobrés el sentit. Es tracta d'una edició remasteritzada, en edició digipack i vinil que conté una de les bandes sonores més suggerents del cinema europeu de tots els temps. El subtítol sexadelic dance party és prou demostratiu del que vos hi trobareu, els autors són dos insignes creadors, Manfred Hübler i Siegfred Schwab . El segell que publica aquesta meravella és Crippled Dick Hot Wax! segell alemany especialitzat en sons exòtics, rare grooves, bandes sonores de pelis de culte i recopilacions diverses.
Amb aquestes dues meravelles davall el braç en Dyk va tornar a aparèixer per Mallorca se l'ha vist pel mercat de Consell a la recerca de vells singles i hi ha rumors que tal vegada punxi alguna nit per un garito selecte del port d'Alcúdia de la mà del gran i mai prou reconecut Toni dance Arrom the floor
