The Strypes o com vam acabar creient en miracles

Havíem sentit que eren la sensació de 2012, però com que som veterans no ens refiàvem, la veritat és que mai des de que obrirem el bloc havíem anat tan equivocats. Amb els 17 encara no acomplits aquests quatre irlandesos ens han fet recobrar la fe en moltes coses. Impecables pel que fa al so, a l'actitud i a la posada en escena. Amarats de la més pura essència del R'n'B més suorós i salvatge, com uns Stones adolescents però amb el punt demolidor i macarra dels primers Dr. Feelgood, fan tremolar els escenaris. Aquí en teniu dos exemples. Dedicat al gran 3 Penics Punxaplàstics. De fet haurem de recórrer a ell perquè si ens volem fer ja amb una còpia en vinil dels seus Eps ens haurem d'arromangar. Estem sense respiració de fa setmanes gaudint d'aquests bestiotes. Woaaa!!!

Don Juan y Los Blancos, sorpreses des de LA

Fa poc que hem conegut aquesta banda de Los Angeles que practica una poderosa combinació d'estils retro que ens té captivats. Per les pintes dirieu què són una banda de punk rock i pel nom, un grup de narco-corridos però no, ells saben fer r'n'b d'alt octanatge, 60s garage i r'n'r classicot destinat a fer ballar tot Déu. Tot a dues veus i amb un acompanyament excelent, net i banyat amb actitud festera. Menyspreats pel mainstream i l'Indy intransigent des de Groove Action els donam el nostre més entusiasta suport. En Dyk i el Pare Codony ja n'han près bona nota.