dimecres, 13 de maig del 2015

Joies Ocultes: In the Studio with The Special AKA (1984)


Fa poques setmanes que hem sabut que s'han reeditat els dos primers (i llegendaris) àlbums de The Specials a més del posterior In the Studio... Apareix tot en cd amb un complet afegit d'extres que inclou singles, que esdevingueren hits (com "Ghost Town", una de les nostres preferides a Groove Action)de tota l'etapa 1979 a 1984. Aprofitant l'avinentesa  recuperem la nostra secció de Joies Ocultes per a dedicar unes línies a "In the Studio..." una obra incompresa ja des de la seva gènesi. Feia temps que aquest àlbum mereixia la nostra atenció, des de que en Dyk en va aconseguir una edició original nord-mericana en una fira de segona mà, a una ciutat que no hem sabut mai determinar, vist l'estat com va tornar d'allà el pobre home.
El disc va ser realitzat, pel fundador Jerry Dammers i el seu fidel baterista John Bradbury, la resta dels Specials l'havien abandonat just després de l'èxit de "Ghost Town", ja que no se sentien a gust amb el gir estilístic que havia agafat la formació. Una opinió compartida per molts dels seguidors del so 2Tone de primera fornada del grup a finals dels 70s que ja havien aixecat les celles amb la cara B del "More..." (1980) on Dammers havia desplegat tot un ventall de sons que ja no eren l'ska i el rocksteady.

Jerry Dammers apareix  a l'Anglaterra de 1984 amb un àlbum sota la denominació de The Special AKA, recuperant el nom original de la banda de Coventry que havia trencat els esquemes del  pop  cinc anys abans. Un seguit de temes elaborats sense una formació fixa i que va tenir un elevadíssim cost de producció però que no va fer aturar  l'autor en el seu objectiu d'oferir un artefacte trencador. Hi trobam un clar acostament al jazz, molt de moda entre les bandes britàniques del moment (Style Council, per exemple), sempre dins els límits del reggae i el soul però presentats dins unes composicions fosques i claustrofòbiques que dificultaven l'acostament tant del públic generalista com dels irreductibles del 2 Tone sound. El conjunt s'anticipa quasi una dècada al so de Bristol que marcaria una de les línies musicals del final de segle, a través del Trip Hop. Amb la col·laboració dels cantants Stan Campbell, Rhoda Dakar i el mític trombonista Rico Rodríguez les composicions agafen una dimensió quasi excel·lsa tot i l'amargor de les temàtiques. De tota manera el hit atemporal del disc serà la festiva cançó protesta "Free Nelson Mandela" que se sumaria a joies com "Racist Friend", "Housebond", "Bright Lights" o "Girlfriend".

Amb els anys, Jerry Dammers ha acabat tenint raó en els seus postulats artístistics com ideològics i molta gent reivindica avui encara la vigència d'aquest disc que no ha perdut, més de trenta anys després, cap ni un dels seus al·licients. Bé mereix ser escoltat amb atenció com a fita indiscutible
de la música negra feta a Gran Bretanya.