Groove Action

The Temptations

2012-02-11T17:18:00.002Z

Els fronts polars no afluixen i nosaltres seguim mantenint l'escalfor amb clàssics poderosos com aquest dels imbatibles The Temptations, pesos pesats del segell Motown. Soul amb regust intens a funk marca de la casa. Per a la setmana que ve vos podem assegurar que tindrem sorpreses.

The Pioneers

2012-02-03T15:27:00.002Z

Ara que comença el febrer i ve acompanyat d'un front de fred siberià hem caigut que en Dyk quan passava una cosa semblant solia punxar-nos una dosi de magnífics 7" de Trojan Records. Entre ells aquesta peça; Let me be you Yeh yeh. Una manera de dir al mal temps bona cara, i a més amb una de les bandes de la primera fornada del reggae que sempre va mostrar una clara orientació soul. Autors de grans clàssics els podem veure aquí en un bolo de 2008, quasi quaranta anys després de la seva època dauradaperò amb un estat de forma excel·lent.

The Radiants - Baby you got it

2012-01-24T21:39:00.002Z

En la nostra missió per recuperar llegendes oblidades del soul seixanter anem amb un hit menor d'una formació semidesconeguda, The Radiants. El tema però va tenir una gran acceptació als clubs de Northern Soul del Nord d'Anglaterra de la dècada següent. Així ens ho confirma el nostre amic Dyk, acabada la seva tesina sobre el blues, està fent una revisió dels estils que van marcar la seva joventut.

Ens deixa Etta James (1938-2012)

2012-01-21T17:07:00.003Z

La poderosa veu d'Etta James es va apagar ahir als 73 anys. La gran diva del segell Chess de Chicago s'ha reunit amb el Creador després d'una sobèrbia trajectòria dins els camps del R'n'B i el soul. Tot i que a nivell artístic va gaudir d'un prestigi indiscutible, la seva vida personal va estar plena d'altibaixos amb relacions tormentoses i addiccions letals que la van apartar dels escenaris llargues temporades. Es va fer popular a finals dels dels 50s a l'ombra de noms com Muddy Waters, Howlin' Wolf,Junior Walter i altres llegendes de la primera fornada del blues elèctric de Chicago i va ser un dels paradigmes de la transició cap al soul obrint el camí a les grans veus femenines de Detroit que triomfarien amb el so Motown. Una gran pèrdua sense dubte per a la música popular de tots els temps. Aquí la teniu amb el mega clàssic atemporal ;"At Last" que també ha estat versionat per una altra diva poderosa, ni més ni menys que Beyoncé Knowles.Fet que ajudà a recordar merescudament a la gran Etta James.

Eli "Paperboy" Reed meets The Pepper Pots

2012-01-19T18:35:00.004Z

Ja ho vam anunciar la passada primavera aquí els teniu, l'àlbum sortirà la setmana que ve amb el títol de "Time and Place". Publica Double Black altament recomanable!

Smokey Robinson and The Miracles

2012-01-13T14:13:00.002Z

En tots aquests anys que hem anat penjant clips, comentant discs, novetats i trajectòries d'artistes un cau que encara no ha posat un munt de noms llegendaris. Un d'aquests noms és el d'Smokey Robinson, reivindicat per molts com un igual entre els grans solites del 60s soul. I la veritat és que no desmereix gens gegants com Sam Cooke, Otis Redding o Marvin Gaye. Aquí el teniu en un hit fabulós "I second that emotion" un midtempo que sempre s'agraeix en qualsevol allnighter guateque, o freakada còsmica on haguem anat a caure.

Toots and The Maytals per a començar el 2012

2012-01-02T11:27:00.002Z

Per a començar aquest nou 2012 i després de l'allnighter de cap d'any un classicot de Toots and Maytals en directe, un dels pocs clips que es poden trobar de les seves frenètiques actuacions dels 70s. La peça que rebenten és un himne ska, la fabulosa "Jungle Broadway" plena de soul i energia caribenya. Un floor filler letal a més no poder. I no quadra gens amb la típica imatge que de ben segur teniu de les bandes de reggae que es van fer populars en aquella època.

5 anys de Groove Action

2011-12-28T12:41:00.003Z

Aquests dies hem caigut que ja fa cinc anys que estem a la xarxa donant notícies, entrevistes, penjant clips, fotos, crítiques d'àlbums, difonent el catàleg de segells discogràfics, escampant rumors i fent-mos autopropaganda. Vam començar anant d'un catxondeo evident i hem acabat sent esmentats a d'altres webs, blocs i rebent missatges dels llocs més insospitats.
Hem fet sessions, hem anat de concerts, hem enregistrat videoclips, hem conegut a artistes ens han confòs amb periodistes seriosos i també amb músics de renom i ja han passat cinc anys!
Vam començar orientats cap el soul/funk actual per acabar tractant gairebé tots els estils de la black music i amb el temps hem anat agafant una tendència de cada veagada més retro. Tant és així que poc a poc passarem dels cds de les nostres primeres sessions, als arxius d'mp3 i ràpidament a partir de 2010 hem retornat al vinil en un camí que ja sembla irreversible.
Paral·lelament hem posat en marxa des de 2009 el projecte Testimonis d'en Keith Richards per donar sortida a la nostra estima mal dissimulada pel rock que s'ha traduït també amb la nostra participació amb el grup de versions stonianes; Mickjägermeisters.
A part ens hem mogut molt per a donar a conèixer nous artistes que amb el temps s'han convertit en referents dins el mainstream, ara mos sona n'Amy Winehouse, Eli "Paperboy" Reed, Right Ons, Aloe Blacc, The Pepper Pots... I també gent consagrada dins l'escena com New Mastersounds, Big Boss Man, The Bongolian, Smoove, James Taylor Quartet, Sweet Vandals, Speaklow. A part de tots els noms llegendaris de sempre dins aquests estils, Aretha, Otis Redding, King Curtis, Sam Cooke, Brian Auger, Billy Preston, Edwin Starr i especialment en James Brown.
Hem gaudit de molts bons moments i pensam seguir així per a molts d'anys amb tots els amics que hem anat fent com el gran Dj 3 Penics, el Doctor Tangiers Arrom, Ricky Gil, Albert Rudemod, Bennit Ash, el gran Sebas Avilés, Tio Lindo, Pol Fontini, el Pare Codony, en Paco Peris, Es Sebel·lí Verbenero, MVT, en Pep Bergman i molts d'altres.

I com què als pocs dies d'iniciar el bloc se'n anava en James Brown sempre ha estat tradició penjar un clip seu com a recordatori de la seva gran aportació a la història de la música Pop. Aquí el tenim en una de les seves salvatges actuacions en un concert memorable a Kinshasa de 1974 previ al gran combat entre Muhammad Ali i George Foreman que tan bé va ser retratat al documental When we were kings.

JC Brooks and The Uptown Sound covering Wilco

2011-12-26T15:56:00.011Z

Un artista de la nova fornada soulera JC Brooks acompanyat de la formidable Uptown Sound una maquinària orgànica de bon soul i r'n'b amb tocs garatgers que tant remou ànimes com ara t'omple la pista de ball. Tenen un àlbum a la venda que donarà molt que parlar "Want More". Aquí els vos mostram en un clip de 2010 on versionaven als Wilco "I am Trying To Break your Heart". Recomanables al 100% si voleu quedar bé aquestes festes.

The Specials versionant The Pioneers

2011-12-18T13:50:00.002Z

De tots és sabuda la nostra devoció pels ritmes jamaicans i per al segell 2TONE on militaven els inigualables The Specials. Aquí ens serveixen des dels seus gloriosos dies de 1979 aquest clàssic intemporal d'una alta banda poderosa The Pioneers, apostols de l'Skinhead Reggae.

Funky Fever covers inesperades

2011-12-12T21:25:00.004Z

L'altre dia en una sessió del mític dj 3 Penics, va caure un "trencapistes" del llegendari guitarrista Clarence Carter, el frenètic Funky Fever. Un tema dels seixantes que anticipa els grooves devastadors de Hamilton Bohannon (un altre crack del qual algún dia parlarem amb més calma)de mitjans dels 70s. Mira per on no hem trobat cap clip amb una actuació del mestre Carter, fent el tema esmentat. Sembla impossible però és cert, youtube no ho conté tot. Per això hem posat dues versions del tema, una d'una banda australiana (?) canònica i seriosa i l'altra la d'uns freakies japonesos que semblen uns Osaka Monoaural que visquessin a the Penguin Village, molt divertits. Jutgeu quina és la millor.

i ara els funkeros del sol naixent.

Nick Pride & The Pimptones

2011-12-06T19:32:00.003Z

De la mà de l'excel·lent segell milanès Record Kicks ens arriba aquesta potent formació soul-jazzera, des del seu àlbum "Midnight Feast of Jazz". Un hit elegant que ja ha sonat en repetides ocasions a les sessions del gran Dyk. Titulat "Waitin' so long" amb la tremenda Jess Roberts a la veu fa cruixir qualsevol allnighter. Una bona ració de soul energètic que acompanya una immillorable col·lecció de temes poderosos que podria ser el gran regal d'aquestes festes de Nadal.

Bold Soul Sister - Ike and Tina

2011-12-04T19:33:00.003Z

Una de les nostres formacions preferides de l'era daurada de la black music sobre tot per l'efervescent posada en escena i la veu poderossísima de Tina Turner. Aquesta és una de les peces que més ens agrada, un funk turgent que no deixa indiferent. En Dyk ens el va recomanar una freda nit d'hivern, anàvem a una sessió que havia d'oferir a Alcúdia en el seu minie Cooper i era un dels primers talls d'un volum de la mítica sèrie "Pulp Fussion". Val a dir que ens va carregar les piles de valent.

NORTHERN SOUL

2011-11-30T21:48:00.001Z

Sobren comentaris...

Joe Tex "Fresh out of tears"

2011-11-26T20:44:00.002Z

Ei amics el novembre enfila ja la seva recta final i hem sabut que en Dyk va pel món airejant la seva portentosa col·lecció de singles de soul. Un dels mestres del gènere que no li falla mai és l'inconmensurable Joe Tex, autor de hits ballables com aquest que avui us presentem amb qualitat Hd.

MISS YOU

2011-11-22T20:30:00.002Z

Bé supós que ja ho sabeu, ahir es va publicar a tot el món la reedició del mític "Some Girls" dels Rolling Stones. Aquest disc és considerat per molts el darrer gran àlbum de la banda i conté alguns dels talls més espectaculars de la seva carrera, entre ells aquesta joia funk l'imbatible "Miss You". Aquí el veiem en la versió en directe, marcadament rockera (no podia ser d'altra manera) que apareix en el dvd que acompanya aquest més que recomanable llençament.

Ko Ko Taylor, dama del R'n'B

2011-11-15T23:16:00.004Z

Darrerament estem pecant d'un excés de revivalisme, no creiem que hi hagi res millor que tornar a les essències per a redreçar el rumb. Hem sentit que en Dyk torna a punxar, aquest cop al costat del mític dj 3 Penics/Punxaplàstics, ho fan amb constants homenatges a les arrels. Què seria de nosaltres si no fos pel R'n'B? i què dir de feres com la poderosa i sovint infravalorada Ko Ko Taylor i Little Walter?. Ambdós ja tristament desapareguts...

The Pepper Pots...Now! again

2011-10-24T19:42:00.002Z

Bé ja les tornam a tenir aquí, ja vos vam parlar d'elles fa mesos són les Pepper Pots que ens han alegrat el 2011 i què viuen un moment molt dolç. Reben bones crítiques, tenen actuacions continuament, tenen col·laboracions estel·lars i fins i tot en Dyk, sempre reaci davant grups revivalistes, ha reconegut que han estat una agradable sorpresa. aqui les teniu amb un hit del seu treball de 2009 Now!, la irresistible "Time to Live".

Sugarman Three and Lee Fields

2011-10-15T11:53:00.002Z

Un segell que sovint no parlam, tot i la seva efervescència és Daptone Records, estaria bé fer un article exclusiu sobre ells...mentre ens decidim aquí teniu a una de les seves estrelles, Lee Fields amb els espectaculars Sugarman Three funk-soul de primera.

Granadians del Espacio Exterior

2011-10-04T18:53:00.002Z

És octubre però encara fa calor i els Granadians sempre són un bon recurs per alegrar qualsevol quateque amb el seu rocksteady/skinhead-reggae/boogaloo/ye-yé. El rollito humorístic amb que ho condimenten és realment sensacional. Agafeu-ne dues mostres.

New York

2011-09-15T14:51:00.011Z

Fent-mos els interessants escoltant un maxi de Lady Gaga.

El mes d'agost passat ferem "sa milana" uns dies a the big apple a la recerca de vinils i aventures musicals. Ens vam anar un matí pel sud de Manhattan entre el Noho i l'East Village on trobarem algunes botigues on vam carregar bon material per a les nostres futures sessions. Vam entrar a Good Records i Other Music dues botigues de les quals teníem bones referències d'altres rastrejadors que han desembarcat per allà. Disfressats de gafapasta i amb molta cara dura ens internarem pel Village amb l'esperit dels pioners que acabaven d'arribar al nou món. Entre milers de meravelles vam descobrir alguns 7'' dels 60s a Good Records. Allà vam estar una bona estona seleccionant el gènere de les seves cubetes a vesar d'oldies (Steevie Wonder, Contourns, Bar Kays, Teddy Pendergrass, James Brown, Aretha, Impressions, Al Green...) southern soul, funk, r'n'b per embogir. Però per casualitat trobàrem el mític 10'' Black Market de The Clash on hi ha recopilades algunes B sides memorables com aquesta, la versió del Pressure Drop de Toots and The Maytals. De tot el que firarem, possiblement el que més satisfets ens deixà.

Gràcies Joe per haver-me guiat fins aquí

Mony Mony/I'm alive

2011-09-11T12:36:00.003Z

Feia temps que no posavem cap clip de pop vintage d'aquests que agradaven al nostre estimat Dyk...bé què es pot dir d'aquest superhit versionat per artistes de tot pelatge (Billy Idol, Bruce Springsteen...) el que no sabíem és que Tommy James and The Shondells són els autors del mític "I'm alive" que temps després popularitzaria Don Fardon. Tant una peça com l'altra són indispensables a qualsevol allnighter de qualitat. Per això com que tenim més collons que ànima vos posam també l'esmentat hit, però que no té la força de la lectura de Don Fardon, encara que té el seu punt Psych. Per als rockeros que ens segueixen dir que ara en 2011 els gurus del Garage-Punk californià els temibles LORDS OF ALTAMONT n'han fet també una versió. Però no la posam som així de xulos (ei que això era en teoria un blog de funk).

Otis Redding 70è aniversari del seu naixement

2011-09-10T01:39:00.000Z

Avui aquesta bèstiota del soul i de la música popular de tots els temps hauria complit 70 tacos quasi res...aquí el teniu en plena forma a Paris l'any 1967, un document gràfic excepcional.

Ike and Tina Turner "I want to take you..."

2011-08-30T14:55:00.002Z

Ike & Tina Turner - I want to take you h per mister_funkyman

L'agost s'acaba i noltros fent el perraco com de costum, però bé, l'altre dia en Dyk ens contava que entre la seva extensa col·lecció de singles els d'Ike&Tina és pels quals té una especial predilecció. Hem trobat aquesta cover magnífica dels no menys llegendaris (i atormentats) Sly & The Family Stone. Una altra joia del fons d'imatges de l'impagable Soultrain.

The Hawk un dels pilars de BBM

2011-08-03T20:46:00.002Z

Bé mentre ens sap greu no ser a Gijón a l'Euroye-yé per veure The Bongolian presentant el seu gran disc The Riviera Affair (Blow up Records)hem sabut que els cracks de BBM ja treballen en el proper àlbum de la banda que tal vegada surti a finals d'any. Té el títol per ara de Wattle'n'Daub i portarà la mescla d'estils habitual d'en Nass i els seus (R'n'B, funk, soul, Freak-beat...).
Mentre ho esperam, un clip de The Hawk baixista de la banda que de tant en tant també té tens pel soul elegant com ho podem comprovar en aquest clip. Un tema publicat en vinil per Record Kicks de Milan i que ell en persona ens va signar a la darrera gira dels BBM.

Garotas Suecas

2011-08-01T10:01:00.002Z

Vos havíem dit que parlaríem de novetats i aquí les teniu, són un combo de Sao Paulo que ens arriben via Vampisoul amb un àlbum espectacular "Escaldante Banda". Aquí les teniu amb "Mercado Roque Santeiro" primer single extret de l'esmentat treball, com podeu veure un compendi de ritmes vigorosos passats pel cedaç del tropicalisme més psicodèlic. En Dyk va comentar que era la combinació perfecta entre Gilberto Gil, Mutantes i la Banda Uniâo Black i amb un so contemporani que li pot parlar de tu als NMS o a la JTQ.Un dels grans descobriments de 2011 destacats pels gurus dels indy media més prestigiosos de l'estat.

N'Amy i el trist club dels 27

2011-07-24T19:31:00.003Z

Bé, tots ho sabeu i ho haureu llegit, ha passat, el que tanta gent temia. S'ha perdut tal vegada la veu més destacada del soul revivalista actual. N'Amy s'afegeix a la temible llegenda del club dels 27 (Jones, Redding, Morrison, Joplin, Hendrix, Cobain...) No ens volem posar medalles ara, però tal vegada vam ser dels primers blogs a tot l'Estat a parlar de "Rehab" el seu gran hit, era el mes de març de 2007. Podeu clicar a l'enllaç d'aquest any comprovar-ho. Bé com a homenatge a ella i als gustos que compartíem una cover de "Monkey man" de Toots and The Maytals. Les coses van així.

Trio Valore

2011-07-20T11:41:00.002Z

Bé fa mesos que no sabíem res d'en Dyk, ahir parlàrem amb ell i ens va dir que és de vacances a Cracòvia. El tio segueix amb la seva tesina sobre el blues i ja que estem ens recomana coses. No són gens noves però no els havíem prestat massa atenció com ara els Trio Valore banda poderosa de dancefloor jazz que milita a Record Kicks. Aquí els teniu revisant el Painted Black que ells anomenen Pinturas Negras al seu magnífic Lp de 2008 "The Return of the Iron Monkey". els propers dies, ja parlarem de novetats pròpiament dites.

Train to Your Lover - The Pepper Pots

2011-06-06T22:02:00.004Z

Hei amics, estem en el mes de juny i encara no hem penjat una punyetera ressenya discogràfica, una vertadera aberració vista la nostra trajectòria. Aprofitant la notícia que penjàrem sobre les Pepper Pots i el projecte que estan enregistrant amb Eli "Paperboy" Reed hem volgut parlar del seu nou treball Train To Your Lover ( double back 2011). A molts els semblarà que aquesta banda acaba d'aterrar en el panorama soulero actual, però no és cert, aquestes senyoretes (si ens cenyim a l'apartat vocal) ja porten molts d'anys a l'escena i quatre treballs a l'esquena.
Aquest darrer àlbum és una passa més en la proposta "historicista" de la banda que va flirtejar amb el rocksteady i altres estils jamaicans en els seus inicis per acabar entregant-se al revivalisme del soul clàssic.
El treball cuidat fins al més mínim detall és un homenatge (hi ha qui diu recreació) a la sonoritat soul-pop del segell Motown. De fet compten en la vessant tècnica d'un enginyer de so dels mítics estudis de Detroit, Mr Bob Ohlsson que hi va treballar entre 1965 i 1972.

El resultat és prou bo i farà les delicies dels amants de les Supremes, el jove Steevie Wonder i fins i tot els Jackson 5. A més d'acostaments al Northen Soul hi trobem altres cosetes que ens remetrien a les composicions del trio Holland-Dozier-Holland en la seva etapa més productiva. I com podeu imaginar amb un regust 6ts deliciós.

No seria la recomanació més incisiva d'en Dyk per al 2011 que ara mateix està investigant la figura de Magic Sam i se sent fascinat (de nou) pel blues més ortodox. Però bé aquí les teniu amb un dels talls més destacats, ja ho sabeu a gaudir-ne!

Gil Scott-Heron

2011-05-31T07:59:00.003Z

Resulta trist reactivar el bloc amb una notícia tan desgraciada però el mític Gil Sott-Heron ens va deixar divendres passat a l'edat de 62 anys. Un dels referents inqüestionables de la música negra, poeta i activista, pont entre el folk, el soul-funk més compromès i antecedent immediat del rap. Fins fa ben poc encara va estar en actiu tot i el seu estat de salut. Se'l recordarà per molts de títols entre ells aquest "The Bottle" versionat per tants i tants artistes que ens agraden.

2011-05-24T22:02:00.002Z

Mentre esperem el treball de n'Eli amb les fabuloses Pepper Pots (de fet vos volia posar un clip d'elles) he trobar aquesta cover espectacular d'en Quincy Jones de la mítica "money runnner" i m'he decantat per la Mongoose Band en directe a la Caracol de Madrid fa un any. Ja hi haurà temps de padalejar les gironines...o no Dyk?

en eli a catalunya!

2011-05-23T05:45:00.002Z

en eli "paperboy" reed viatja a girona a grabar unes cancons amb el grup local "the pepper pots".

veure el video a tv3

The Right Ons "Thanks"

2011-05-10T16:46:00.003Z

Diuen els mitjans que en aquest 2011 veurem el nou disc d'aquesta magnífica banda que va saccejar els fonaments de l'escena amb el seu soul-funk and roll ja fa quasi cinc anys. Una bona manera de recordar-los és en aquest tall vigorós del seu segon àlbum Look inside, Now! Thanks. Res més podem dir.

Wilson Pickett

2011-05-01T15:22:00.002Z

No ens podem resistir a començar el mes de maig sense un hit funkiós del segell Atlantic amb el nostre admirat Wilson. Seguim sense notícies d'en Dyk, corren rumors que se l'ha vist per Berlín amb dos "tunantes" de categoria, uns tal Nolito y Tio Lindo. El terror de Neukölln!!!

Blow up a Go Go

2011-04-17T10:07:00.001Z

Una de les cançons que mai poden faltar a un allnighter ye-yé revisada per aquest combo noruec, coses que troba un per la xarxa...

The Shirelles

2011-04-08T20:17:00.001Z

Una versió quasi desconeguda d'aquest clàssic del Pop Soul de principis dels 60s, el look Black Panther les afavoria.

I'm aliveeeeeeeeeeeeeeeee!

2011-03-26T15:15:00.004Z

L'altre dia vam anar al bolo de Coronas i Arizona Baby i mai m'hagués pensat que els tios se'n recordessin d'aquest superhit ple de soul i psicodèlia, van fer una gran versió, si senyor. Però aquí teniu l'original una de les pedres fundacionals de la nostra vocació bloguera.Yeah!

Stay

2011-02-01T18:28:00.003Z

Han estat la sensació indy a l'estat el passat 2010, són una banda de pop psicodèlic que ens delecta sovint amb escapades souleres plenes de groove com aquesta, The Great Leap Forward és diu la peça. La trobareu al seu imprescindible "Passport to freedom" àlbum que els ha consolidat definitivament davant crítica i públic.

Kings Go Forth per a començar el 2011

2011-01-03T16:55:00.002Z

Són el grup del qual tothom en parla a l'escena internacional, aquesta setmana inicien la seva gira per diferents escenaris de la península. Una recomanació per als bons degustadors de funk contemporani sense perdre gens ni mica l'essència clàssica. Enèrgics i directes són un nom a seguir a partir d'ara.
Canviant de tema, en Dyk és viu després de fer una sessió en un "antro" infame del continent europeu que encara no ens ha volgut ubicar. Podem assegurar que no era a Sa Cabaneta.

Recordant en James

2010-12-30T18:52:00.001Z

Com sempre en aquestes dates i complint el nostre quart anniversari no podia faltar l'homenatge al mes gran...

Graham Day and The Gaolers

2010-12-23T16:00:00.003Z

Un grup que ens sonava però que mai ens havíem aturat a investigar seriosament, el pare Codony ens els va recomanar després d'una homilia a l'ermita de Crestatx. Soul-garage poderós i vitamínic d'aquell d'abans, de molt abans.

Novetats indignament oblidades

2010-12-05T12:10:00.001Z

Feia molt de temps que no trèiem cap notícia en el blog respecte a novetats discogràfiques, volem parlar avui d'un parell de coses interessants. Primer de tot fer-vos una recomanació per al Nadal, voleu fer un bon regal? la nova entrega de Soulshaker seria una solució òptima i més tenint en compte que hi ha edició en vinil. Ho llença el segell italià RecordKicks un vell conegut nostre que té en els darrers anys una presència fonamental en la difusió dels nostres estils preferits. Què hi trobareu? molts ja ho sabreu: una col·lecció de talls carregats de ritme amb orientació clara cap a les pistes de ball. Als ja clàssics de l'escuderia (Diplomats of Solid Sound, Kokolo Afrobeat Orchestra, Shaolin Temple Defenders) hi trobam dues formacions estatals que poc a poc es fan un lloc en l'escena soul-funk global, Los Granadians del Espacio Exterior i les delicioses The Pepper Pots que han estat produïdes pel membre dels Dap Kings, Binky Griptite.

Per altra banda el gran Nasser Bouzida de Big Boss Man ja carrega piles per a la nova entrega de la seva banda instrumental, The Bongolian que ja quasi genera tanta expectació com el seu projecte principal. El segell Blow up Records ho ha fet públic aquesta setmana, el nou àlbun es dirà Bongos for Beatnicks i estarà disponible a principis de 2011. Ahir mateix ja va ser presentat aquest nou material al Blow Up Club de Londres. Ja ho sabeu, no el deixeu passar. Esperem tornar aviat.

Edwin Starr

2010-11-20T11:37:00.002Z

Una de les grans veus de finals dels 60s en un show de tv relativament recent on mostra la seva energètica presència com si no haguessin passat 4 dècades.

Recordant The Prisoners

2010-11-06T10:43:00.002Z

Com que ja fa temps que en Dyk s'estima més entrar al Facebook que al Groove Action ja no tenim tant de contacte amb ell, però de tant en tant la seva memòria prodigiosa el fa recordar bandes mig oblidades com aquesta. The Prisoners un grup aparegut amb el revival mod de finals dels setanta (amb gent com The Vapors, The Lambrettas, Merton Parkas,Purple Hearts...) i que en la seva formació hi havia el gran James Taylor, el líder de la JTQ. No sonen molt funk així vestits de trekkies però se'ls nota el puntet de garage-psycodèlic que els feu mítics entre selectes minories.

Homenatge al Reverend Burke

2010-10-11T20:03:00.002Z

Se'n ha anat el més gran personatge del Soul. Ja és etern.

Solomon Burke R.I.P.

2010-10-10T10:17:00.003Z

Com acabam de lligir va morir en Solomon Burke amb 70 anys.

even when she talks

2010-10-06T15:41:00.004Z

Tornam i torman amb força. Una gran versió d'en aloe blacc del classic dels velvet.

The harder they come

2010-08-29T09:50:00.005Z

L'altre dia parlant amb en Dyk, ens va dir que havia anat a Xocolat Discos a Palma i que havia pillat un single de 2a mà d'aquest clàssic d'en Jimmy Cliff i que li funcionava molt bé a les festes on havia punxat aquest estiu . El tornarà a punxar possiblement a la gran moguda artanenca que s'acosta dia 10 de setembre al Pas a Nivell. Una marxa eminentment rockanrolera però que tindrà els seus instants de soul, funk i ritmes jamaicans aquí vos deixem el cartell. Hi participa també el mític dj 3Penics, músic, dissenyador, poeta i gran ceramista.

she said

2010-08-17T10:09:00.003Z

sabem que sona per tot, pero pentura aixo es el soul d'ara, ja que n'amy ens deixa amb lo mateix de fa 4 anys.

Superstar

2010-08-05T16:48:00.001Z

Tots ho sabieu, el funk és nostre evangeli, però l'evangeli també pot ser funk! vos estimam encara que darrerament escrivim poc a Groove Action.

En James i en Wilson en plena acció

2010-07-02T13:15:00.002Z

Les dues bestiotes de la música negra dels 60s atacant Cold Sweat i Midnight Hour, se'ls veu cascadets, però quina passada!!!

Rare Mod i Vampyros Lesbos, retrocedim al Dyk més primerenc.

2010-06-23T09:48:00.014Z

Està clar que amb el temps que corren parlar de despeses supèrflues té poc sentit per a molta gent, som ben conscients de tot això. De fet ho podem comprovar amb la notable reducció de llençaments que hem notat en els darrers devuit mesos. Les discogràfiques per petites que siguin va a assegurar el tret i no se la juguen a no ser que sigui un valor consolidat.

En aquesta linia volem aprofitar aquest espai per comentar alguns àlbums que valen prou la pena i que ens havien passat per alt aquesta temporada. Per començar tenim un llençament de la mítica (i darrerament irregular) Acid Jazz Records, bé de fet es tracta de dues recopilacions, Rare Mod Volum 1 i 2. Dues joies que el gran Dyk (acabat d'arribar de Berlin) ens ha donat a conèixer, el tio va anar per allà a recercar per cubetes de vinil de segona mà per botigues i mercadets. Com que és un viciós del vinil no es va tallar un pel per entrar a un establiment on va descobrir de categoria el primer volum i apartir d'aquí, només va ser estirar el fil. I la veritat és que l'aposta val la pena, dos reculls plens de hits ocults de l'escena britànica dels 60s. Els talls destil·len R'n'B, Soul, Beat i Psicodèlia ideals per amenitzar parties. Alguns dels noms que hi apareixen són relativament coneguts;Steve Marriot's Moments, The Attack, The Silence i penya de la qual no s'havia sentit a parlar a la redacció de Groove Action des de que es va crear (The Nocturnes, CJam Blues, The Amboy Dukes...).
En Dyk per la seva banda afirma haver tingut en les mans singles d'alguns d'aquests grups en els seus anys d'inicis del col·leccionisme. Allà ell.

Els pares de la criatura són dos entesos de la moguda seixantera Paul "Smiler" Anderson i Damian Jones que com a grans investigadors que demostren ser han tret a la llum un seguit de joies, algunes d'elles devastadores.

Com que en Dyk, darrerament passa temporades a Berlin va topar-se amb un àlbum realment imprescindible i d'especial rellevància personal per a ell. En un principi va creure estar en un flashback lisèrgic, no s'ho podia creure, la llegendària banda sonora de la seva peli preferida la inigualable Vampyros Lesbos del mestre Jess Franco, al seu davant.

El tio de la botiga el va haver d'assistir i donar-li un tassó d'aigua (gran gesta fer beure aigua al gran Dyk) per a que el tio recobrés el sentit. Es tracta d'una edició remasteritzada, en edició digipack i vinil que conté una de les bandes sonores més suggerents del cinema europeu de tots els temps. El subtítol sexadelic dance party és prou demostratiu del que vos hi trobareu, els autors són dos insignes creadors, Manfred Hübler i Siegfred Schwab . El segell que publica aquesta meravella és Crippled Dick Hot Wax! segell alemany especialitzat en sons exòtics, rare grooves, bandes sonores de pelis de culte i recopilacions diverses.

Amb aquestes dues meravelles davall el braç en Dyk va tornar a aparèixer per Mallorca se l'ha vist pel mercat de Consell a la recerca de vells singles i hi ha rumors que tal vegada punxi alguna nit per un garito selecte del port d'Alcúdia de la mà del gran i mai prou reconecut Toni dance Arrom the floor

The Attack

2010-06-10T10:40:00.003Z

Mantenim l'esperit 60s de la way of life de Bcn. AQuí teniu els mítics Attack, en propers dies parlarem de recopilacions potents. Queda dit. Salutacions a tots.

Eli Paperboy Reed "Come and Get it"

2010-05-25T18:44:00.003Z

El nostre amic Eli té nou treball al carrer, el seu nou hit que tal vegada el traslladi a l'univers mainstream es diu "Come and Get it", una aproximació al funk ballable quasi "disco" però sempre amb el seu punch imbatible i de sobrada efectivitat. Dedicat a la Berliner Bonkers Crew.

HIP SHAKERS!!! i més joies en el catàleg de Vampisoul

2010-05-20T07:42:00.009Z

Com que no hi ha qui ens entengui, avui tornem a contar-vos coverbos al bloc. Fa poc que va sortir al carrer aquesta magnífica selecció de hits ballables de r'n'b i de soul primerenc. La selecció la feta un vell conegut, un gran investigador de la música negra, Mr. Fine Wine, erudit i savi de contrastada solvència. Publica Vampisoul, un segell del qual fa anys que coneixem però del qual mai ens hem aturat a parlar amb deteniment.

Hip Shakers és una recopilació de gran qualitat, d'èxits mig oblidats publicats en el seu moment per dos segells nord-americans, King i Federal que visqueren els anys d'enlairament del r'n'b i el soul en les llistes d'èxits. Ja de per si aquesta és una bona notícia per a tots nosaltres, però ens volem aturar en parar esment a una altra cosa. Es tracta del fet dels formats que ofereix Vampisoul aquests llençaments. En aquest cas quan la tasca de recerca ha estat especialment intensa i el valor del repertori reunit s'ho val, el segell treu a la venda un format digipack per al cd, format LP i com en el cas de Hip Shakers un box set amb els temes en format single 7''. Una vertadera delícia per a djs, col·leccionistes i amants del vinil.

De fet tres celebrades recopilacions anteriors, Action Speaks Louder than words, Explosivos i Crash of Thunder ja van aparèixer seguint aquest patró. I no és d'ara que Vampisoul és possiblement el segell que en els darrers anys més ha apostat per la nostàlgia ben entesa dins l'escena soulera. Seves són també les iniciatives Sensacional Soul volums 1 i 2, Groovadelia volums 1 i 2 a part de reedicions d'àlbums de mites com Joe Bataan, Ray Barretto, Billy Preston, Mongo Santamaria, Betty Davis, Dennis Coffey, Eddie Bo...

Ja sabem que la cosa allà fora està que crema i la penya no està per a moltes despeses, però val la pena estar-ne informat, ja que el seu catàleg és d'una profunditat inabastable amb tota classe d'estils (latin Jazz, boogaloo, lounge, bossa). Nosaltres seguim recercant per les cubetes de botigues de segona mà i mercadets a la recerca de joies similars. Rebreu notícies aviat.

A WAY OF LIFE, Sala Clandestino, BCN 15 de maig

2010-05-19T10:05:00.003Z

Estimats amics ens ha pegat la vessa i fa molt de temps que no escrivíem res. Hi ha diversos motius, un d'ells que tenim molta feina i poc temps. Bé, el passat dissabte 15 de maig (tot i que el flyer digués dia 1) en Dyk Bonkers en persona es va personar a la sala Clandestino per punxar a la mítica A Way of Life la festa mod per excel·lència que ofereix Bip Bip Records. El nostre heroi hi participava al costat del gran RudeMod i una banda valenciana, els poderosos Second Coming , pop psicodèlic vitamínic.

Acabat el show d'aquesta magnífica formació, gran nombre d'afeccionats al soul, el funk i el r'n'b més salvatge ocuparen la pista de ball. Els dos Djs els feren gaudir de bon de veres amb tota classe de hits i joies ocultes de les seves preuades discotèques particulars. Entre els presents, apart de nombroses belleses de la nit barcelonina, el gran Doctor Vibes, Pol Fontini (Top Models i Very Pomelo) i l'Oskar Benas (guitarrista de sòlida trajectòria al costat de Fermin Muguruza i Maika Makovski). Vos podríem dir més coses, però la conversa que tinguerem dilluns passat via telefònica amb el gran Dyk no va servir per aclarir massa detalls. Acabada la seva sessió en Dyk només recorda una nebulosa de colors indescriptibles, cares pàlides sense nom, flaixos de red bull i jägermeister, un taxi compartit amb una senyora d'edat indeterminada i despertar-se descalç a la plaça de Catalunya devers les 2 del migdia. Havia perdut les ulleres, l'esquena malmesa per dotzenes de fuetejades, marques d'unes esposes als canells, estranyes cremades al pit... I el més inexplicable, un bitllet de 200 € dins la butxaca de l'americana.

Fent-se el xulo abans del show, After laughter comes tears

Torna Sharon Jones gran noticia!

2010-05-05T07:30:00.003Z

Enguany estem tenint una inusual inactivitat, això que hi ha a l'escena soul-funk una magnífica efervescència. Serà, que fa més de tres anys que li donem cebes? Bé mentre ens mirem de treure de damunt aquesta poca vitalitat aprofitem per recordar a la nostra Sharon i els seus genials Dap Kings en una peça del seu àlbum anterior. Just ara n'acaben d etreure un altre anomenat "I Learned the Hard Way" que els entesos diuen que és el seu millor treball fins avui. Com sempre publiquen amb el seu segell, Daptone Records de NY.

Soul Tellers en acció

2010-04-18T10:14:00.002Z

Els Soul Tellers, senyores y senyors. Una banda de gran qualitat capitanejada per Miguel Angel Julián un exMod admirador d'en Rod Stewart i que va ser pioner del soul a les Espanyes a finals dels 80s. Gràcies a l'empenta del mític Juan de Pablos vam conèixer el seu primer projecte, Cool Jerks (crec que en Dyk tenia un àlbum a ca seva)i així molts de teenagers d'aquella època descobrirem la música negra. Aquí els teniu en un show la tv fa uns anys. Gran clàssic.

noise d'es carrer/al.lots from the street

2010-04-08T21:56:00.007Z

aqui, a la nit, una petita perla dels estats-units, per ser exacte de chicago. un grup de brass que se presenta baix el nom hypnotic brass ensemble. directament de ses mans d'en dyk van dykersham, el bessó dolent d'en dyk bonkers.
pero xerrem dels hypnotic. un grup de vuit germans i si aixo no fos bastant, fills del mitic music de jazz phil cohran. 8 dels 23 fills que tenia aquest home. sembla que tots aquests al.lots afortunats els varen donar a cada un un instrument i per alla envant a aprendre a fer jazz. però, ells es agradaba més el hiphop de public enemy i aixi amb totes ses influencies varen formar un grup amb una idea poc comù en el ambit de la mùsica popular. varen decidir fer-se un nom només tocant en els carres.
un dia diuen, va passar un home ben vestit, que els va donar un poqeut de doblers i els va cridar el dia despres.
sona com una historia que aquest home havia de ser el seu manager, pero no. el home que ara publica la seva mùsica tampoc es un desconnegut. el diuen damon albarn, popular com ex-cantant dels blur i amb fama de tener passiò per els mùsics negres. el disc es diu 'the heritage ep' i combina el jazz, el funk i el hiphop.
es clar, ara ja no tocan en els carrers de chicago, sino van de gira per llocs llunys com europa i també, baix la supervisió de, como no, damon albarn, varen anar a, como no, lagos, nigeria, lloc on va neixer el funk africà, a tocar al club d'en fela kuti.
la cançò d'es video d'adalt es una versiò d'una cançò del seu pare. i el d'abaix es un videoclip. disfruteu.

ps: ah, falta contar d'aquest home d'es carrer. els va cridar perque li havia agradat la mùsica i volia demanar si volian tocar per la seva campanya per ser senador del estat illinois. no els podia pagar, per aixo li varen dir que no.
ja no se recordan del nom d'aquest home, pero lo darrer que varen sentir es que avui va firmar un contracte amb un ruso sospitós. una cosa de armes nuclears, diuen.

Big Boss Man València 13 de Març 2010

2010-03-18T18:17:00.009Z

Fa una setmana desembarcàrem a València per a gaudir de la gira per les Espanyes que feien els nostres admirats i estimats Big Boss Man. El motiu ja fa mesos que vos ho veníem anunciant, la presentació del seu nou treball "Full English Beat Breakfast" i també veure si mantenien el seu directe devastador dels seus inicis. La revista britànica Loaded el va qualificar com el millor de les illes britàniques, tot i que d'això ja fa bastant de temps.

La curiositat també ens picava relativa a un aspecte, la formació original havia quedat reduïda a trio després de la marxa del seu bateria Nick bones Nicholls. Val a dir que la incognita es va resoldre immediatament, el seu substitut Desmond Rogers és també una autèntica fera, la seva manera de tocar s'avé perfectament amb el so de la banda i el resultat és òptim.

El nou àlbum és un disc bo, carregat d'influències seixanteres i amb una voluntat eclèctica encomiable (northen soul, garage, bossa nova...) però que té el handicap de les dues obres col·lossals que el precedixen "Humanize" (2001) i "Winner"(2005). La veritat és que no sorprèn no et deixa amb ganes de més, està bé i prou. Tal vegada sigui complicat mantenir tants d'anys un nivell de qualitat tan elevat.

Pel que fa al directe, la cosa canvia, en Nasser i companyia segueixen en estat de gràcia, així ho demostraren a la sala Wah Wah que va tenir una entrada acceptable (eren falles a València) però no es va omplir. Tot els assistents pogueren gaudir de l'espectacle vigorós i elegant d'una banda que té en el contacte amb el públic un actiu incontestable. La temperatura de la sala es va elevar immediatament de començar el show ja que no donaren opció al repòs ni a la distracció, tot el repertori va fer ballar la sala, amb moments de groove insuperables. Ens cau la bava escrivint-ho però és que no es pot explicar de cap altra manera. Quedàrem més que satisfets i amb la tranquil·litat de saber que el combo londinenc no ha perdut ni un bri del seu potencial.

A més vam poder completar la col·lecció de treballs de BBM i Bongolian més dos singles de vinil signats per la formació al complet. Gran nombre de fans va poder gaudir de la seva humilitat i simpatia ja que no s'estaren de signar caràtules durant una bona estona. Esperem no haver d'esperar quasi quatre anys per a tornar-los a veure.

Dyk Bonkers al Pas a Nivell d'Artà

2010-03-17T11:50:00.006Z

El proper divendres 19 de març al cèlebre tuguri artanenc A GO GO Party amb l'actuació dels r'n'rollers Tony & The Vintage Vicious i gran desplegament de djs de primera categoria com dj Deixalles, Docor Phibbes i nostre estimat Dyk Bonkers. Es prepara una nit de poderosos grooves lluminositat psicodèliques i projeccións a càrrec del VJ Spiff. Un conjunt d'incentius que faran la delicia de tots els parroquians amants de la música negra i el so 60s més salvatge.

Gent guapa assitents a la darrera party bonkeriana el passat desembre.

2010-03-04T10:20:00.002Z

Una joia quasi desconeguda avui dia, el tema "Move" de Jesse and james un duo d'immigrants portuguesos residents a Bèlgica. Gràcies al Doctor Phibbes hem conegut aquesta formació de bon rock-soul un poc a l'estil Bravos que ve animant allnighters des de fa més de quaranta anys. Ei Dyk, m'estranya que tu no els controlessis sent holandès.El més fort de tot és que existeix una versió en castellà de la cançó. Ah i tu Marc, oblida't de trobar-ho per la xarxa.

2010-02-19T13:41:00.002Z

Gran show a Tokio dels incomparables NMS amb Eddie Roberts al capdavant, darrerament han tocat per la península deixant absolutament K.O. el mític Doctor Vibes en el bolo de Barcelona. Això que l'esmentat Doctor és un mascle del funk bregat en mil batalles. Aprofitem per dedicar-lo a la gent del Pas a Nivell d'Artà què sempre ens demanen "qui són aquestes fieres?" quan els punxem. Rafa va per tu, a veure si algún dia les dus al teu local.

FUNKYSTEP

2010-02-11T17:23:00.001Z

Un descobriment que no arriba via Bonkers sino via Doctor Phibes, gran músic i millor persona. Una canya com podeu veure en el seu clip promocional.

retorna a la nostra vida: gil-scott heron

2010-02-07T10:46:00.005Z

estam molt content de poder anunciar que uns dels grans personatjes de l'historia del soul, en gil-scott heron, retorna amb un album "i'm new here" que surt el 8 de febrer a través de xl records. amb el productor anglés richard russell consegueix fer la traducciò del estil propi d'en gil-scott a l'actualitat sense perdre l'espirit de la musica. després del seu darrer album "spirits" de 1994 aquest poeta de la musica soul encara va fer musica i escrivbir llibres, pero també va pasar temps a la presó per la possessio de cocaina. en tot cas, el video es el seu nou single "me and the devil". sense dubte, una de ses cançons mes impresionants del ultims anys.

Sam Cooke i el jovent femení blanc.

2010-01-30T17:19:00.004Z

L'enyorat Sam Cooke versiona en Dylan l'any 1964 poc abans del seu trist final. Diuen que va ser un crim passional, nosaltres encara esperem la resposta en el vent. En Dyk comentava un dia que si les ties blanques no haguessin perdut els papers tantes vegades darrere d'ell, avui encara seria viu.

like a duck

2010-01-25T17:57:00.002Z

res de nou, res de espectacular, nomes un poquet de hammond per un dilluns vespre. el classic "sonnet no.3 (like a duck)" d'en mc honky, personatje misterios i com tal, clar, intim amic d'en dyk bonkers.

Eli "Paperboy" Reed al Teatre de Lloseta 9/1/2010

2010-01-13T08:26:00.006Z

El crack de Boston en acció.

Tot i qùe ho fem amb uns quants dies de retard aquí arriba la crònica del que possiblement sigui uns dels grans musicals esdeveniments de 2010. La gran sensació soulera del moment arribava a Mallorca, nosaltres no podíem faltar ben igual que molts altres afeccionats. I tot i que n'Eli i la seva banda els True Loves ja no se'ls pot considerar per a res hype, hi havia un notable grup de curiosos que sense tenir punyetera idea de com sonen eren allà perquè "diuen que mola".

"Put your hands together, fellas..."

I a més si tenim en compte que feia dies que s'havia penjat el cartell de sold out, el ressò mediàtic que havia tingut dins i fora de l'illa podeu estar segurs que l'expectació era màxima.

A fora gaire-bé nevava i la cua era immensa la sala quedà aviat plena de gom a gom, hi havia cares conegudes com el nostre guitarrista de guàrdia en Joan Ramonell (que va sortir després convertit absolutament a la causa), el gran Toni Vich (ex Terra Blava), el reconegut Doctor Vibes, el dj Sebas Avilés, i la gent del segell Blau entre molts altres personatges cool.

Començà el show amb una intro de la banda presentant a l'estrella (estil JB total) que va sortir des del primer moment a donar-ho tot. El fenomen de Boston es va presentar elegant i enèrgic amb maneres de gran frontman i ungit pels mestres del gènere. Des d'allà on erem semblava com si Sam Cooke s'hagués reencarnat en el cos de Matt Damon. A la primera cançó el públic ja estava entregat, encara que la banda no acabava de sonar del tot bé (els teclats no es sentiren bona part del concert).

Vam gaudir d'un gran show de soul i r'n'b clàssic, massa clàssic per a alguns i absolutament apoteòsic per als incondicionals. Els hits (Am I wasting my time?, Take my love with you, Satisfeier...) van sonar a més d'algun tema nou en la seva portentosa veu. I la veritat és que el tio es va mostrar simpàtic i proper, tot i que al final va abusar una mica dels seus crits prodigiosos. L'entusiasme del bis amb Boom boom va cabar de fer rebentar la sala que en bona part demanava més temes. A mi la veritat també se m'havia fet curt. Però val a dir que el teclista que l'acompanyava (que semblava tret de Booker T and The MGs) en moltes cançons no va sonar massa bé, una llàstima.

Més Paperboy que mai signant autògrafs.

I també hem de comentar el detall que a Madrid i BCN l'acompanyaven els grans Right Ons que si arriben a venir també ,aquí ara,estarém parlant de l'esdeveniment de la dècada. Just acabar l'artista va sortir al hall del teatre per signar merchandising als nombrosos fans que estaren encantats de ser atesos per un Eli tan amable i somrient.

Però, amics si el podeu veure en directe, no ho dubteu no us defraudarà immillorable manera de començar el 2010.

Tokyo Sex Destruction -one more sunday-

2010-01-06T12:30:00.001Z

Avui matí ens hem aixecat energètics i he pensat què podríem donar canya amb una gran banda de soul "garajero". Els imbatibles Tokyo Sex Destruction que per cert tenen nou disc titulat "the Neighbourhood". Un bon regal de Reis.

The Temptations - Aint Too Proud To Beg

2010-01-01T14:27:00.001Z

Per començar bé aquest 2010 un hit de magnitud èpica, els Temptations un tema que també versionarien els Rolling Stones. Pau i amor per a tots vosaltres.

Soul - James Brown - Live - Medley

2009-12-27T11:28:00.001Z

Hei amics en el tercer aniversari de la desaparició del gran JB aquí teniu un medley demolidor, era l'any de Gràcia de Nostre Senyor de 1973.

Curtis Mayfield ~ Freddies Dead

2009-12-25T12:58:00.001Z

Ei Bon Nadal a tothom, a Groove Action sempre solem recordar al gran James Brown, ja que fa tres anys que ens va deixar. Però no volem oblidar que demà farà deu anys de la desaparició d'aquesta altra llegenda del soul, el gran Curtis Lee Mayfield. Va per a ell i tots els amantsde la bona música.

a la cuina del soul

2009-12-25T12:55:00.006Z

us desitjam feliç nadal amb l'avanç de la nova pel.licula d'en fatih akin, director turko-alemany, que surt avui als cinemas alemanys. una historia de la bona musica, del bon menjar, de la familia i de la ciutat d'hamburg: "soul kitchen"

Sock it To JB

2009-12-18T12:47:00.002Z

Els irlandesos Cantaloupe rememorant el hit de Rex Garvin and the Mighty Crawlers "Sock it to JB" (James Bond). Un veritable trencapistes de l'era daurada el Northen Soul i que tan magníficament recrearen els Specials l'any 1980, en l'incomensurable "More Specials".Un mite, JB, que també podria ser James Brown, no?

cliff you can get it if you really want

2009-12-16T15:10:00.001Z

Ei amics al gran Jimmy Cliff l'han deixat entrar al R'n'R Hall of Fame juntament amb ABBA , els Stooges i el Hollies. Són collons. Com que la nostra filiació jamaicana encar es manté, aquí el teniu amb un dels seus clàssics que té una càrrega soul realment emotiva. You can get it if you really want.

Sweet Vandals

2009-12-11T13:01:00.002Z

Si la setmana passada vos parlavem de Laura Vane i Unique aquí teniu les altres estrelles del segell en plena acció, I Got You Man...dedicada al gran Dyk ja reaparegut.

Steam de Laura Vane...Dyk, on ets?

2009-12-02T11:00:00.002Z

L'ambició rossa del funk britànic ens ha arribat a l'ànima, tot i que grava en una discogràfica alemanya, Unique Records. La gran Laura Vane i els poderosos Vipertones una de les sorpreses d'aquest 2009 que ja s'acaba. La pdem veure aquí passant-s'ho bé enregistrant un dels hits del seu àlbum de debut.

Blow Up (Sadie's Daydream)

2009-11-22T11:25:00.001Z

Hi ha una pel·lícula que es diu "We are the mods" que va sobre sobre mods a Califòrnia a l'actualitat. Acompanyant el film hi ha aquest curtmetratge amb musiqueta dels Troggs i Who. Tot inspirat en la mítica "Blow Up". Té el seu puntet eròtic i mitòman però l'he trobat tan cool que bé mereix aparèixer a Groove Action.

Soul Shaker Volum 6

2009-11-19T10:19:00.005Z

Amb el retard habitual aprofitem avui per comentar el llançament d'una nova entrega de la sèrie Soul Shaker. Es tracta de la sisena, ni més ni manco, s'encarrega el magnífic segell milanès Record Kicks, un dels dinamitzadors més reputats en l'escena actual. Hi trobareu devuit talls plens de propostes destinades a la pista de ball (hi trobareu les remescles habituals) on destaquen valors segurs com, els Link Quartet, The New Mastersounds, Laura Vane and The Vipertones, The Diplomats of Solid Sound... i també alguns artistes nous com el Trio Valore, la Soulful Torino Orchestra, Shaolin Temple Defenders o la Private Hammond Orchestra una nova banda amb ex membres dels Boogaloo Investigators i 5 Aces. Per tant un àlbum 100% recomanable per a tos aquells que estimen la música negra orientada al ball i els allnighters més explosius. Possiblement en aquest recull s'hi comptabilitzin alguns dels hits i futurs clàssics de la moguda soul funk internacional. Ja ho sabeu, no me'l deixaria passar.

Prince Kiss

2009-11-18T22:37:00.001Z

donem les gràcies a la Red Foxy per haver-nos descobert aquesta meravella!!!. I ara què Prince???? sense dubte ets un mothafucka magnífic, però la peça Kiss no era teva, cabró! això no ho sabia ni el gran Dyk.

BIG BOSS MAN: Exclusive Interview with London Finest Hammond Sound Heros

2009-10-24T21:11:00.005Z

We are proud to offer to our readers thsi short quiz with our favourite band Big Boss Man, thanks to Nass and Trev to help us to make it possible.

1. Can you tell us about what surprises we can find in Full English Beat
Breakfast?

Well there are a few treats we have cooked up: Double Bass and Grand piano
grooves with “Pies and Pastiche”, Northern Soul style vibes with “Black
eye”, 60’s library moods with “Slap head’s Demise” along with French-Beat
on “C'est Moi”, Italian film style “Vampiros Twist” as well as the usual
spaced-out Hammond floor-stomper tunes on tracks like “Hairy Mary” and
“Beat Breakfast” and “Clown Face”.

And what is for you a perfect breakfast? Well in the UK:
Eggs, Bacon, Sausage, Black-Pudding, Bloater, Bubble and Squeak, Baked
Beans, Mushrooms, + plenty of Tea and Toast, but if we are anywhere else
in the World we’ll have whatever the local folk are eating!

2. You play many instruments, are member of two bands, have recorded (if
we are not wrong) half a dozen of albums... Are you in conditions to
explain that what is called “music”?
o There have been a few LPs over the years! From the Loafers back in the
day to Bongolian and Big Boss Man now, the connection is a passion for
uplifting music that people can get into and dance to.

3. What two records would you recommend to somebody who has no idea about
what is “funk”?
(almost) Anything by James Brown, - perhaps “Funky Drummer” or “give it up
or turn it a loose” but also check out the New Orleans Funk of the Meters
and the like.

4. The most embarrassing record in your personal collection is..
White Wedding – Billy Idol, how about a Hammond version of that?

5. We are hoping to see you soon touring with the band on Spanish stages.
Meanwhile, can you tell us if you remember specially any gig in Spain? For
what reason?

Well it is always cool playing at the Playa Club in Coruna -a cool club
with fab people. On our first tour in 2002,our van broke down there after
the show and we were due to play in at Helldorado in Vitoria the next day,
everyone at the Playa club helped get the van sorted but we still didn’t
get to leave town until 18:00, we drove non-stop 100’s of Km and finally
arrived at Vitoria at about 02:30 the next day (hours late). The crowd
helped us on stage with the equipment, then after quick “refreshments”, we
went straight on. That definitely wouldn’t happen in the UK! Hopefully we
come back to Spain In March 2010 our friends at I-Wanna and Trouble & Tea
are hooking it up.

6. And finally, is the international hammond sound scene in good health?
Is there any new band we should pay atention to.

The Hammond Scene keeps on Burning, Lonnie Smith from the USA is holding
the torch! In Europe , Link Quartet are still making groovy sounds and
from Australia there’s “Cooking on 3 Burners”

Speaklow en directe

2009-10-24T20:22:00.002Z

El poderós so de la millor banda de jazz-funk de l'estat, un grup que pot aguantar les comparacions amb les bèsties de l'escena internacional. Uns vertaders fenomens del hammond sound i els tenim aquí al costat! Només dir-vos que el tio més "sossaïnes" de l'univers, capaç d'avorrir a les ovelles des del seu programa d'IcatFM, el pesadíssim Albert Puig els té en bona consideració. De fet podem dir que és la única cosa canyera que hem sentit mai al seu programa, bé de fet tampoc és que l'escoltem massa. En Dyk no ens ho perdonaria mai.

Brian Auger i Julie Driscoll "Save Me"

2009-10-23T17:21:00.002Z

Seguim aquests dies penjant so hammond seixanter, tornem a uns dels nostres referents el gran Brian Auger que segons diuen per Xixón segueix en plena forma. Ho diem perquè aquest estiu passat va ser una de les actuacions emblemàtiques de l'Euroye-yé 2009. Mireu com se les gastava fa quaranta anys, pure hammond vibes!

Spencer Davis Group - I'm a Man

2009-10-19T21:06:00.001Z

Un dels hits més demolidors dels 60s mil vegades versionat i que encara avui té la vigència del primer dia. Me ve al cap la gran versió que en fa Smoove però com que no l'he trobada res millor que l'original.

Can You Dig It ? nou llançament de Soul Jazz Records

2009-10-12T16:35:00.002Z

Gran recopilació la que Soul Jazz Records ha tret per a animar aquesta tardor. Un recull de clàssics estelars de les pelis de blaxploitation dels anys setanta. Aquell gènere hortera que acumulava títols de qualitat discutible protagonitzat per actors de raça negra en aquella època tan convulsa. No eren més que un intent de la sèrie B per rodar policiacs a l'estil de Bullit i Dirty Harry però rotllo afro i amb molt més plom, hemoglobina i erotisme explícit en alguns casos (com estava llavors na Pam Grier!). A nivell cinematogràfic totalment prescindible tret de la mítica sèrie de Shaft, i pocs títols més (Cleopatra Jones i Superfly tal vegada) però insuperable en l'aspecte musical. Les bandes sonores d'aquestes cintes compten amb aportacions espectaculars dels grans del soul, el funk i el jazz d'aquell moment. Hem de reprendre els títols que abans destacava Shaft (Isaac Hayes), Superfly (Curtis Mayfield) i ens en fem una idea, ara seria impensable una antologia d'ells dos sense aquests dos himnes.

En aquest doble cd o lp els trobarem a tots dos però també a bestiotes com en Dennis Coffey, en Grant Green (què seria dels NMS si ell no hagués existit), el gran Marvin Gaye, Quincy Jones, Roy Ayers, Edwin Starr, Bobby Womack, Solomon Burke i l'imbatible James Brown. Què més voleu! Amb aquest desplegament de llegendes i repassant l'score i la sempre immillorable presentació un no pot més que recomanar-lo. Sobre tot als joves, més joves que ens llegeixen i es van afeccionant als nostres estils. Keep on da groove!

BT Express Do It Till Ya Satisfied Soul Funk

2009-10-09T12:58:00.001Z

Virgueries que un es pot trobar revisant els videos del mític programa Soultrain. Ni sé qui eren, ni d'on venien però aquest funk sincopat té un aire Sly que mola bastant. De tota manera esteu atents s'acosten sorpreses...

"I'm Waiting for the man" The Right Ons ("Los Conciertos de Radio 3")

2009-09-25T10:40:00.001Z

La mítica versió de la Velvet amb que es donaren a conèixer en el circuit indie els grans Right Ons. Aquí la tenim pulveritzada per aquest combo galaico-madrileny a Radio 3 amb el soul-funk-rock més poderós de l'univers. El gran directe de l'escena actual.

Pysch Funk 101 i altres herbes inesperades.

2009-09-18T17:35:00.005Z

Hei amics, no sabem si serà la crisi però la veritat és que fa temps que no ens arriba notícia de cap llençament discogràfic interessant. Per això ens han cridat l'atenció aquestes recopilacions que ens duen la gent de Sounds of The Universe un segell al que està vinculat el mític catàleg de Soul Jazz Records. Es tracta primer de tot de Thai Funk 2 un recull, que jo qualificaria de vertader freakisme, on ens presenten vint-i-dues peces d'estil funk i disco-funk fetes per artistes tailandesos principalment versions dels hits més comercials (Play that funky music white Boy, Lady marmalade...). El treball ve presentat en una caràtula digipack amb disseny luxós i inclou un llibret i poster. La promoció diu que és altament recomanable, permeteu-me que tingui les meves reserves, però bé si algun valent s'anima li obrim aquest espai per a que en faci valoracions més acurades.

L'altre disc es diu Psych Funk 101 - 1968-1975 a Global Pychedelic Funk Collection una compilació de funk psicodèlic amb bandes de Nigèria, Iran, Rússia, Korea del sud...i la veritat és que a mi me fa més ganes, que no l'anterior. El disseny i l'art work també estan molt cuidats i s'hi inclou un llibret de 36 pàgines per a la gent amb curiositat sobre les formacions que hi apareixen. Pot ser bastant canyero almenys per l'exotisme amb els que podreu amenitzar sessions i guateques diversos en que vos pogeu veure immersos.

Parlant d'altres coses, avui mateix, a la nit ja dissabte per a nosaltres els Big Boss Man sortiran al programa de Mark Lamarr de la BBC radio 2 presentant el nou i flamant Full English Beat Breakfast del qual ja vos n'hem parlat fa poques setmanes. Si teniu poca son o pocs compromisos nocturns podeu provar d'escoltar-ho, ja que l'emissió es fa també per a internautes. Bé amics esperem que les novetats us hagin aportat alicients per a la vostra existència diària i pogueu seguir gaudint del miracle de la música.

oh jonny, take it!

2009-08-26T06:58:00.005Z

aqui avui el videoclip del actual single de jan delay, ex-hiphopero (beginner), ex-reggaero (sam ragga band) i ara funkero (disko no°1) de hamburg: "oh jonny" en estetica blues brothers. i en ray charles es viu. i xerra alemany.

Dusty Springfield - Son Of A Preacher Man

2009-08-16T12:20:00.001Z

Mira que som ases però se'ns ha passat que aquest any s'ha complit el desè aniversari de la mort d'aquesta llegenda del pop-soul britànic. Una de les icones del swinging London dels 60s i una dama dins i fora dels escenaris. Aquí la teniu amb el seu hit més emblemàtic, que el gran Tarantino va popularitzar l'any 1994 incloent-lo a la bso de Pulp Fiction. Les imatges són de fa 30 anys quan encara conservava encant i molta força (encara no havia col·laborat amb Pet Shop Boys).

L'esperat retorn de Big Boss Man: Full English Beat Breakfast

2009-08-07T11:42:00.008Z

Feia temps que no presentàvem cap notícia rel·levant en el bloc però avui venim carregadets amb una de les bombes de la temporada. Confirmem que el nou àlbum dels imbatibles Big Boss Man sortirà a la venda el proper mes de setembre. El publica com no podia ser d'altra manera Blow up Records i tot i que la portada no és massa espectacular, el treball promet estar a l'altura dels dos anteriors. Com ja vos vam comentar fa molt de temps, s'ha encarregat de la producció i mescla en Nick Terry (que ha treballat amb Klaxons i Libertines) . L'inclassificable Nasser Bouzida torna a desplegar tot el seu talent multi-instrumentista per completar l'oferta de poderós funk de hammonds i bongós a que ens tenen acostumats. Segons diuen la font d'inspiració són els sons 60's i el Northen Soul per tant convé estar atents.

Com és d'esperar hi haurà gira de presentació de l'àlbum i el més possible és que arribin per la península tal vegada ja en el 2010, ja vos tendrem informats. Hi havia la possibilitat que toquessin el 5 de setembre a Toledo, però en Trev, el guitarrista ens va dir en un missatge que aquesta actuació s'havia cancel·lat. Mala sort. De tota manera sabem que durant la tardor el grup girarà per alguns festivals per tenir la maquinària ben engreixada quan arribin al tour de presentació d'aquí. Gran notícia ja que des de 2005 amb l'espectacular "Winnner" no havien publicat res. Esteu atents a les emissores de ràdio habituals.

The Flirtations - Nothing But A Heartache

2009-08-04T22:54:00.001Z

Possiblement en aquest mateix instant que escrivim això elles estiguin actuant com a caps de cartell en l'Euroye-yé 2009 de Xixon, apoteòsica cloenda d'aquest gran festival. Pur Northen Soul. Com es nota que encara estem de vacances.

corduroy e-type

2009-08-03T17:45:00.001Z

Mites de l'Acid Jazz dels 90's i antecessors de bèsties actuals com els NMS, The Bongolian, Big Boss Man. I així i tot són molt desconeguts, tal vegada en Dyk té raó quan diu que arribaren massa d'hora...

The Bodysnatchers - Let's Do Rocksteady

2009-08-02T17:59:00.001Z

Estem que ho tirem a Groove Action amb la febre jamaicana que ens envaeix sobtadament sempre que visitem el doctor Vibes. Let's Do Rocksteady, una peça que en la nostra tendra joventut ens va acostar al revival 2Tone. Com podeu veure hi havia precedents dels pentinats d'Amy Winehouse en els primers 80s.

Futomomo Satisfaction Live Pockari Ska

2009-07-29T19:51:00.001Z

Feia setmanes que cercava coses sorprenents que superessin les aportacions bavareses al bloc. Crec que ho he aconseguit, m'he quedat sense paraules una banda japonesa (crec que d'Okinawa) que toquen peces de jazz, swing, bossa, ska...imagineu-vos que en Quentin les hagués posades a tocar a la BSO de Kill Bill!!! FUTONOMO SATISFACTION RULES!

amor i felicitat

2009-07-24T11:55:00.001Z

avui vos volem alegrar el divendres amb una canço que varem descubrir al final d'un episodi d'el gran doctor house, del episodi "clueless" de la segona temporada.

ritmes de baviera (II): sorgente

2009-07-17T16:48:00.002Z

en la segona part de la nostra serie ritmes de baviera vos volem presentar un grup de la capital del estat llibre de baviera, de münchen: sorgente.
segons podem lligir en la seva pagina web es varen formar com grup de vocalistas i amb es temps varen afegir els instruments. grups com Funkadelic, Mandrill, Bar Kays, Isley Brothers o Prince son els seus "heros", pero també uns tals "Beatles" i el grup de tango finlandés "Led Zeppelin".
en dyk els va veure en directe fa un parell d'anys (en 2006) i per lo que recorda tenien caras de nenatas i hiphoperos (no fa falta dir que en dyk no troba massa diferencia entre aquestes especies) pero que amb la seva mescla de funk amb hiphop i groove varen deixar molt feliç a l'audiencia.

ebony bones i la pregunta: aixo perque lo posau aqui?

2009-07-14T18:30:00.003Z

per dir-ho clarament: no pensam que aixo es soul, nomes perque es una tia negre que canta. tampoc es funk, aunque en dyk s'empenya en dir-ho.hi ha gent que diu que na ebony bones te mes de lady gaga que d'en james brown o (como no?) dels new mastersounds. profetes els que diuen aixo. i quina raò tenen.

per l'altre part, no ens volem privar de la nostra tradiciò de presentar modas novas en el ambit músical mitj any despres de que sa gent cool ho va descobrir (mireu per exemple el cas de na amy winehouse que varem presentar en març de 2007). en el cas de na ebony diuen que fa mitj any o mes que se va fer popular a l'escena mùsical d'un tal lloc que es diu londres. diuen.

en tot cas, disfruteu d'aquesta cançó. posau comentaris si volou. insulteu-nos. per favor. que més hem de fer per tenir reaccions de vosaltres?

THE NEW MASTERSOUNDS "Flimsy Lewis"

2009-07-11T13:59:00.001Z

Hi ha qui diu que estem abusant promocionant tant aquesta banda, tal vegada sigui cert, no fa falta, es promocionen molt bé ells solets. Aquí els teniu en una gravació de fa uns mesos on la curiositat és que canvien el hammond per un piano, on en Joe Tatton demostra el seu art sense que la banda perdi ni una unça de groove.

Ike and Tina Turner - Proud Mary

2009-07-08T12:02:00.001Z

Una gran actuació de la magnífica Tina Turner, com estava la tia! , pulveritzant la cançó de la Creedence. El ball i la coreografia amb les xatis del coro és una icona d'aquella època, que fou reproduïda al biopic sobre l'artista a mitjans dels 90. Dedicada a Red Foxy, una animal d'escenari encara que ella no ho sap.