Recordant en James

Com sempre en aquestes dates i complint el nostre quart anniversari no podia faltar l'homenatge al mes gran...

Graham Day and The Gaolers

Un grup que ens sonava però que mai ens havíem aturat a investigar seriosament, el pare Codony ens els va recomanar després d'una homilia a l'ermita de Crestatx. Soul-garage poderós i vitamínic d'aquell d'abans, de molt abans.

Novetats indignament oblidades

Feia molt de temps que no trèiem cap notícia en el blog respecte a novetats discogràfiques, volem parlar avui d'un parell de coses interessants. Primer de tot fer-vos una recomanació per al Nadal, voleu fer un bon regal? la nova entrega de Soulshaker seria una solució òptima i més tenint en compte que hi ha edició en vinil. Ho llença el segell italià RecordKicks un vell conegut nostre que té en els darrers anys una presència fonamental en la difusió dels nostres estils preferits. Què hi trobareu? molts ja ho sabreu: una col·lecció de talls carregats de ritme amb orientació clara cap a les pistes de ball. Als ja clàssics de l'escuderia (Diplomats of Solid Sound, Kokolo Afrobeat Orchestra, Shaolin Temple Defenders) hi trobam dues formacions estatals que poc a poc es fan un lloc en l'escena soul-funk global, Los Granadians del Espacio Exterior i les delicioses The Pepper Pots que han estat produïdes pel membre dels Dap Kings, Binky Griptite.

Per altra banda el gran Nasser Bouzida de Big Boss Man ja carrega piles per a la nova entrega de la seva banda instrumental, The Bongolian que ja quasi genera tanta expectació com el seu projecte principal. El segell Blow up Records ho ha fet públic aquesta setmana, el nou àlbun es dirà Bongos for Beatnicks i estarà disponible a principis de 2011. Ahir mateix ja va ser presentat aquest nou material al Blow Up Club de Londres. Ja ho sabeu, no el deixeu passar. Esperem tornar aviat.

Edwin Starr

Una de les grans veus de finals dels 60s en un show de tv relativament recent on mostra la seva energètica presència com si no haguessin passat 4 dècades.

Recordant The Prisoners

Com que ja fa temps que en Dyk s'estima més entrar al Facebook que al Groove Action ja no tenim tant de contacte amb ell, però de tant en tant la seva memòria prodigiosa el fa recordar bandes mig oblidades com aquesta. The Prisoners un grup aparegut amb el revival mod de finals dels setanta (amb gent com The Vapors, The Lambrettas, Merton Parkas,Purple Hearts...) i que en la seva formació hi havia el gran James Taylor, el líder de la JTQ. No sonen molt funk així vestits de trekkies però se'ls nota el puntet de garage-psycodèlic que els feu mítics entre selectes minories.

Homenatge al Reverend Burke

Se'n ha anat el més gran personatge del Soul. Ja és etern.

Solomon Burke R.I.P.

Com acabam de lligir va morir en Solomon Burke amb 70 anys.

even when she talks

Tornam i torman amb força. Una gran versió d'en aloe blacc del classic dels velvet.

The harder they come

L'altre dia parlant amb en Dyk, ens va dir que havia anat a Xocolat Discos a Palma i que havia pillat un single de 2a mà d'aquest clàssic d'en Jimmy Cliff i que li funcionava molt bé a les festes on havia punxat aquest estiu . El tornarà a punxar possiblement a la gran moguda artanenca que s'acosta dia 10 de setembre al Pas a Nivell. Una marxa eminentment rockanrolera però que tindrà els seus instants de soul, funk i ritmes jamaicans aquí vos deixem el cartell. Hi participa també el mític dj 3Penics, músic, dissenyador, poeta i gran ceramista.

she said

sabem que sona per tot, pero pentura aixo es el soul d'ara, ja que n'amy ens deixa amb lo mateix de fa 4 anys.

Superstar

Tots ho sabieu, el funk és nostre evangeli, però l'evangeli també pot ser funk! vos estimam encara que darrerament escrivim poc a Groove Action.

En James i en Wilson en plena acció

Les dues bestiotes de la música negra dels 60s atacant Cold Sweat i Midnight Hour, se'ls veu cascadets, però quina passada!!!

Rare Mod i Vampyros Lesbos, retrocedim al Dyk més primerenc.

Està clar que amb el temps que corren parlar de despeses supèrflues té poc sentit per a molta gent, som ben conscients de tot això. De fet ho podem comprovar amb la notable reducció de llençaments que hem notat en els darrers devuit mesos. Les discogràfiques per petites que siguin va a assegurar el tret i no se la juguen a no ser que sigui un valor consolidat.

En aquesta linia volem aprofitar aquest espai per comentar alguns àlbums que valen prou la pena i que ens havien passat per alt aquesta temporada. Per començar tenim un llençament de la mítica (i darrerament irregular) Acid Jazz Records, bé de fet es tracta de dues recopilacions, Rare Mod Volum 1 i 2. Dues joies que el gran Dyk (acabat d'arribar de Berlin) ens ha donat a conèixer, el tio va anar per allà a recercar per cubetes de vinil de segona mà per botigues i mercadets. Com que és un viciós del vinil no es va tallar un pel per entrar a un establiment on va descobrir de categoria el primer volum i apartir d'aquí, només va ser estirar el fil. I la veritat és que l'aposta val la pena, dos reculls plens de hits ocults de l'escena britànica dels 60s. Els talls destil·len R'n'B, Soul, Beat i Psicodèlia ideals per amenitzar parties. Alguns dels noms que hi apareixen són relativament coneguts;Steve Marriot's Moments, The Attack, The Silence i penya de la qual no s'havia sentit a parlar a la redacció de Groove Action des de que es va crear (The Nocturnes, CJam Blues, The Amboy Dukes...).
En Dyk per la seva banda afirma haver tingut en les mans singles d'alguns d'aquests grups en els seus anys d'inicis del col·leccionisme. Allà ell.


Els pares de la criatura són dos entesos de la moguda seixantera Paul "Smiler" Anderson i Damian Jones que com a grans investigadors que demostren ser han tret a la llum un seguit de joies, algunes d'elles devastadores.

Com que en Dyk, darrerament passa temporades a Berlin va topar-se amb un àlbum realment imprescindible i d'especial rellevància personal per a ell. En un principi va creure estar en un flashback lisèrgic, no s'ho podia creure, la llegendària banda sonora de la seva peli preferida la inigualable Vampyros Lesbos del mestre Jess Franco, al seu davant.



El tio de la botiga el va haver d'assistir i donar-li un tassó d'aigua (gran gesta fer beure aigua al gran Dyk) per a que el tio recobrés el sentit. Es tracta d'una edició remasteritzada, en edició digipack i vinil que conté una de les bandes sonores més suggerents del cinema europeu de tots els temps. El subtítol sexadelic dance party és prou demostratiu del que vos hi trobareu, els autors són dos insignes creadors, Manfred Hübler i Siegfred Schwab . El segell que publica aquesta meravella és Crippled Dick Hot Wax! segell alemany especialitzat en sons exòtics, rare grooves, bandes sonores de pelis de culte i recopilacions diverses.

Amb aquestes dues meravelles davall el braç en Dyk va tornar a aparèixer per Mallorca se l'ha vist pel mercat de Consell a la recerca de vells singles i hi ha rumors que tal vegada punxi alguna nit per un garito selecte del port d'Alcúdia de la mà del gran i mai prou reconecut Toni dance Arrom the floor

The Attack

Mantenim l'esperit 60s de la way of life de Bcn. AQuí teniu els mítics Attack, en propers dies parlarem de recopilacions potents. Queda dit. Salutacions a tots.

Eli Paperboy Reed "Come and Get it"

El nostre amic Eli té nou treball al carrer, el seu nou hit que tal vegada el traslladi a l'univers mainstream es diu "Come and Get it", una aproximació al funk ballable quasi "disco" però sempre amb el seu punch imbatible i de sobrada efectivitat. Dedicat a la Berliner Bonkers Crew.

HIP SHAKERS!!! i més joies en el catàleg de Vampisoul

Com que no hi ha qui ens entengui, avui tornem a contar-vos coverbos al bloc. Fa poc que va sortir al carrer aquesta magnífica selecció de hits ballables de r'n'b i de soul primerenc. La selecció la feta un vell conegut, un gran investigador de la música negra, Mr. Fine Wine, erudit i savi de contrastada solvència. Publica Vampisoul, un segell del qual fa anys que coneixem però del qual mai ens hem aturat a parlar amb deteniment.

Hip Shakers és una recopilació de gran qualitat, d'èxits mig oblidats publicats en el seu moment per dos segells nord-americans, King i Federal que visqueren els anys d'enlairament del r'n'b i el soul en les llistes d'èxits. Ja de per si aquesta és una bona notícia per a tots nosaltres, però ens volem aturar en parar esment a una altra cosa. Es tracta del fet dels formats que ofereix Vampisoul aquests llençaments. En aquest cas quan la tasca de recerca ha estat especialment intensa i el valor del repertori reunit s'ho val, el segell treu a la venda un format digipack per al cd, format LP i com en el cas de Hip Shakers un box set amb els temes en format single 7''. Una vertadera delícia per a djs, col·leccionistes i amants del vinil.

De fet tres celebrades recopilacions anteriors, Action Speaks Louder than words, Explosivos i Crash of Thunder ja van aparèixer seguint aquest patró. I no és d'ara que Vampisoul és possiblement el segell que en els darrers anys més ha apostat per la nostàlgia ben entesa dins l'escena soulera. Seves són també les iniciatives Sensacional Soul volums 1 i 2, Groovadelia volums 1 i 2 a part de reedicions d'àlbums de mites com Joe Bataan, Ray Barretto, Billy Preston, Mongo Santamaria, Betty Davis, Dennis Coffey, Eddie Bo...

Ja sabem que la cosa allà fora està que crema i la penya no està per a moltes despeses, però val la pena estar-ne informat, ja que el seu catàleg és d'una profunditat inabastable amb tota classe d'estils (latin Jazz, boogaloo, lounge, bossa). Nosaltres seguim recercant per les cubetes de botigues de segona mà i mercadets a la recerca de joies similars. Rebreu notícies aviat.

A WAY OF LIFE, Sala Clandestino, BCN 15 de maig

Estimats amics ens ha pegat la vessa i fa molt de temps que no escrivíem res. Hi ha diversos motius, un d'ells que tenim molta feina i poc temps. Bé, el passat dissabte 15 de maig (tot i que el flyer digués dia 1) en Dyk Bonkers en persona es va personar a la sala Clandestino per punxar a la mítica A Way of Life la festa mod per excel·lència que ofereix Bip Bip Records. El nostre heroi hi participava al costat del gran RudeMod i una banda valenciana, els poderosos Second Coming , pop psicodèlic vitamínic.

Acabat el show d'aquesta magnífica formació, gran nombre d'afeccionats al soul, el funk i el r'n'b més salvatge ocuparen la pista de ball. Els dos Djs els feren gaudir de bon de veres amb tota classe de hits i joies ocultes de les seves preuades discotèques particulars. Entre els presents, apart de nombroses belleses de la nit barcelonina, el gran Doctor Vibes, Pol Fontini (Top Models i Very Pomelo) i l'Oskar Benas (guitarrista de sòlida trajectòria al costat de Fermin Muguruza i Maika Makovski). Vos podríem dir més coses, però la conversa que tinguerem dilluns passat via telefònica amb el gran Dyk no va servir per aclarir massa detalls. Acabada la seva sessió en Dyk només recorda una nebulosa de colors indescriptibles, cares pàlides sense nom, flaixos de red bull i jägermeister, un taxi compartit amb una senyora d'edat indeterminada i despertar-se descalç a la plaça de Catalunya devers les 2 del migdia. Havia perdut les ulleres, l'esquena malmesa per dotzenes de fuetejades, marques d'unes esposes als canells, estranyes cremades al pit... I el més inexplicable, un bitllet de 200 € dins la butxaca de l'americana.

Fent-se el xulo abans del show, After laughter comes tears

Torna Sharon Jones gran noticia!

Enguany estem tenint una inusual inactivitat, això que hi ha a l'escena soul-funk una magnífica efervescència. Serà, que fa més de tres anys que li donem cebes? Bé mentre ens mirem de treure de damunt aquesta poca vitalitat aprofitem per recordar a la nostra Sharon i els seus genials Dap Kings en una peça del seu àlbum anterior. Just ara n'acaben d etreure un altre anomenat "I Learned the Hard Way" que els entesos diuen que és el seu millor treball fins avui. Com sempre publiquen amb el seu segell, Daptone Records de NY.

Soul Tellers en acció

Els Soul Tellers, senyores y senyors. Una banda de gran qualitat capitanejada per Miguel Angel Julián un exMod admirador d'en Rod Stewart i que va ser pioner del soul a les Espanyes a finals dels 80s. Gràcies a l'empenta del mític Juan de Pablos vam conèixer el seu primer projecte, Cool Jerks (crec que en Dyk tenia un àlbum a ca seva)i així molts de teenagers d'aquella època descobrirem la música negra. Aquí els teniu en un show la tv fa uns anys. Gran clàssic.

noise d'es carrer/al.lots from the street

aqui, a la nit, una petita perla dels estats-units, per ser exacte de chicago. un grup de brass que se presenta baix el nom hypnotic brass ensemble. directament de ses mans d'en dyk van dykersham, el bessó dolent d'en dyk bonkers.
pero xerrem dels hypnotic. un grup de vuit germans i si aixo no fos bastant, fills del mitic music de jazz phil cohran. 8 dels 23 fills que tenia aquest home. sembla que tots aquests al.lots afortunats els varen donar a cada un un instrument i per alla envant a aprendre a fer jazz. però, ells es agradaba més el hiphop de public enemy i aixi amb totes ses influencies varen formar un grup amb una idea poc comù en el ambit de la mùsica popular. varen decidir fer-se un nom només tocant en els carres.
un dia diuen, va passar un home ben vestit, que els va donar un poqeut de doblers i els va cridar el dia despres.
sona com una historia que aquest home havia de ser el seu manager, pero no. el home que ara publica la seva mùsica tampoc es un desconnegut. el diuen damon albarn, popular com ex-cantant dels blur i amb fama de tener passiò per els mùsics negres. el disc es diu 'the heritage ep' i combina el jazz, el funk i el hiphop.
es clar, ara ja no tocan en els carrers de chicago, sino van de gira per llocs llunys com europa i també, baix la supervisió de, como no, damon albarn, varen anar a, como no, lagos, nigeria, lloc on va neixer el funk africà, a tocar al club d'en fela kuti.
la cançò d'es video d'adalt es una versiò d'una cançò del seu pare. i el d'abaix es un videoclip. disfruteu.



ps: ah, falta contar d'aquest home d'es carrer. els va cridar perque li havia agradat la mùsica i volia demanar si volian tocar per la seva campanya per ser senador del estat illinois. no els podia pagar, per aixo li varen dir que no.
ja no se recordan del nom d'aquest home, pero lo darrer que varen sentir es que avui va firmar un contracte amb un ruso sospitós. una cosa de armes nuclears, diuen.

Big Boss Man València 13 de Març 2010

Fa una setmana desembarcàrem a València per a gaudir de la gira per les Espanyes que feien els nostres admirats i estimats Big Boss Man. El motiu ja fa mesos que vos ho veníem anunciant, la presentació del seu nou treball "Full English Beat Breakfast" i també veure si mantenien el seu directe devastador dels seus inicis. La revista britànica Loaded el va qualificar com el millor de les illes britàniques, tot i que d'això ja fa bastant de temps.

La curiositat també ens picava relativa a un aspecte, la formació original havia quedat reduïda a trio després de la marxa del seu bateria Nick bones Nicholls. Val a dir que la incognita es va resoldre immediatament, el seu substitut Desmond Rogers és també una autèntica fera, la seva manera de tocar s'avé perfectament amb el so de la banda i el resultat és òptim.

El nou àlbum és un disc bo, carregat d'influències seixanteres i amb una voluntat eclèctica encomiable (northen soul, garage, bossa nova...) però que té el handicap de les dues obres col·lossals que el precedixen "Humanize" (2001) i "Winner"(2005). La veritat és que no sorprèn no et deixa amb ganes de més, està bé i prou. Tal vegada sigui complicat mantenir tants d'anys un nivell de qualitat tan elevat.

Pel que fa al directe, la cosa canvia, en Nasser i companyia segueixen en estat de gràcia, així ho demostraren a la sala Wah Wah que va tenir una entrada acceptable (eren falles a València) però no es va omplir. Tot els assistents pogueren gaudir de l'espectacle vigorós i elegant d'una banda que té en el contacte amb el públic un actiu incontestable. La temperatura de la sala es va elevar immediatament de començar el show ja que no donaren opció al repòs ni a la distracció, tot el repertori va fer ballar la sala, amb moments de groove insuperables. Ens cau la bava escrivint-ho però és que no es pot explicar de cap altra manera. Quedàrem més que satisfets i amb la tranquil·litat de saber que el combo londinenc no ha perdut ni un bri del seu potencial.

A més vam poder completar la col·lecció de treballs de BBM i Bongolian més dos singles de vinil signats per la formació al complet. Gran nombre de fans va poder gaudir de la seva humilitat i simpatia ja que no s'estaren de signar caràtules durant una bona estona. Esperem no haver d'esperar quasi quatre anys per a tornar-los a veure.

Dyk Bonkers al Pas a Nivell d'Artà

El proper divendres 19 de març al cèlebre tuguri artanenc A GO GO Party amb l'actuació dels r'n'rollers Tony & The Vintage Vicious i gran desplegament de djs de primera categoria com dj Deixalles, Docor Phibbes i nostre estimat Dyk Bonkers. Es prepara una nit de poderosos grooves lluminositat psicodèliques i projeccións a càrrec del VJ Spiff. Un conjunt d'incentius que faran la delicia de tots els parroquians amants de la música negra i el so 60s més salvatge.

Gent guapa assitents a la darrera party bonkeriana el passat desembre.

Una joia quasi desconeguda avui dia, el tema "Move" de Jesse and james un duo d'immigrants portuguesos residents a Bèlgica. Gràcies al Doctor Phibbes hem conegut aquesta formació de bon rock-soul un poc a l'estil Bravos que ve animant allnighters des de fa més de quaranta anys. Ei Dyk, m'estranya que tu no els controlessis sent holandès.El més fort de tot és que existeix una versió en castellà de la cançó. Ah i tu Marc, oblida't de trobar-ho per la xarxa.

Gran show a Tokio dels incomparables NMS amb Eddie Roberts al capdavant, darrerament han tocat per la península deixant absolutament K.O. el mític Doctor Vibes en el bolo de Barcelona. Això que l'esmentat Doctor és un mascle del funk bregat en mil batalles. Aprofitem per dedicar-lo a la gent del Pas a Nivell d'Artà què sempre ens demanen "qui són aquestes fieres?" quan els punxem. Rafa va per tu, a veure si algún dia les dus al teu local.

FUNKYSTEP

Un descobriment que no arriba via Bonkers sino via Doctor Phibes, gran músic i millor persona. Una canya com podeu veure en el seu clip promocional.

retorna a la nostra vida: gil-scott heron

estam molt content de poder anunciar que uns dels grans personatjes de l'historia del soul, en gil-scott heron, retorna amb un album "i'm new here" que surt el 8 de febrer a través de xl records. amb el productor anglés richard russell consegueix fer la traducciò del estil propi d'en gil-scott a l'actualitat sense perdre l'espirit de la musica. després del seu darrer album "spirits" de 1994 aquest poeta de la musica soul encara va fer musica i escrivbir llibres, pero també va pasar temps a la presó per la possessio de cocaina. en tot cas, el video es el seu nou single "me and the devil". sense dubte, una de ses cançons mes impresionants del ultims anys.

Sam Cooke i el jovent femení blanc.

L'enyorat Sam Cooke versiona en Dylan l'any 1964 poc abans del seu trist final. Diuen que va ser un crim passional, nosaltres encara esperem la resposta en el vent. En Dyk comentava un dia que si les ties blanques no haguessin perdut els papers tantes vegades darrere d'ell, avui encara seria viu.

like a duck

res de nou, res de espectacular, nomes un poquet de hammond per un dilluns vespre. el classic "sonnet no.3 (like a duck)" d'en mc honky, personatje misterios i com tal, clar, intim amic d'en dyk bonkers.

Eli "Paperboy" Reed al Teatre de Lloseta 9/1/2010

El crack de Boston en acció.

Tot i qùe ho fem amb uns quants dies de retard aquí arriba la crònica del que possiblement sigui uns dels grans musicals esdeveniments de 2010. La gran sensació soulera del moment arribava a Mallorca, nosaltres no podíem faltar ben igual que molts altres afeccionats. I tot i que n'Eli i la seva banda els True Loves ja no se'ls pot considerar per a res hype, hi havia un notable grup de curiosos que sense tenir punyetera idea de com sonen eren allà perquè "diuen que mola".

"Put your hands together, fellas..."

I a més si tenim en compte que feia dies que s'havia penjat el cartell de sold out, el ressò mediàtic que havia tingut dins i fora de l'illa podeu estar segurs que l'expectació era màxima.

A fora gaire-bé nevava i la cua era immensa la sala quedà aviat plena de gom a gom, hi havia cares conegudes com el nostre guitarrista de guàrdia en Joan Ramonell (que va sortir després convertit absolutament a la causa), el gran Toni Vich (ex Terra Blava), el reconegut Doctor Vibes, el dj Sebas Avilés, i la gent del segell Blau entre molts altres personatges cool.

Començà el show amb una intro de la banda presentant a l'estrella (estil JB total) que va sortir des del primer moment a donar-ho tot. El fenomen de Boston es va presentar elegant i enèrgic amb maneres de gran frontman i ungit pels mestres del gènere. Des d'allà on erem semblava com si Sam Cooke s'hagués reencarnat en el cos de Matt Damon. A la primera cançó el públic ja estava entregat, encara que la banda no acabava de sonar del tot bé (els teclats no es sentiren bona part del concert).

Vam gaudir d'un gran show de soul i r'n'b clàssic, massa clàssic per a alguns i absolutament apoteòsic per als incondicionals. Els hits (Am I wasting my time?, Take my love with you, Satisfeier...) van sonar a més d'algun tema nou en la seva portentosa veu. I la veritat és que el tio es va mostrar simpàtic i proper, tot i que al final va abusar una mica dels seus crits prodigiosos. L'entusiasme del bis amb Boom boom va cabar de fer rebentar la sala que en bona part demanava més temes. A mi la veritat també se m'havia fet curt. Però val a dir que el teclista que l'acompanyava (que semblava tret de Booker T and The MGs) en moltes cançons no va sonar massa bé, una llàstima.

Més Paperboy que mai signant autògrafs.

I també hem de comentar el detall que a Madrid i BCN l'acompanyaven els grans Right Ons que si arriben a venir també ,aquí ara,estarém parlant de l'esdeveniment de la dècada. Just acabar l'artista va sortir al hall del teatre per signar merchandising als nombrosos fans que estaren encantats de ser atesos per un Eli tan amable i somrient.

Però, amics si el podeu veure en directe, no ho dubteu no us defraudarà immillorable manera de començar el 2010.

Tokyo Sex Destruction -one more sunday-

Avui matí ens hem aixecat energètics i he pensat què podríem donar canya amb una gran banda de soul "garajero". Els imbatibles Tokyo Sex Destruction que per cert tenen nou disc titulat "the Neighbourhood". Un bon regal de Reis.

The Temptations - Aint Too Proud To Beg

Per començar bé aquest 2010 un hit de magnitud èpica, els Temptations un tema que també versionarien els Rolling Stones. Pau i amor per a tots vosaltres.