Peret - Chaví

Seguim impactats pel Achilifunk, fent recerca hem trobat aquesta peça que apareix a l'esmentat recopilatori, "Chaví" del nostre estimat Peret. Rumba amb clara influència blaxploitation, Hayes, Mayfield, Jones...que bona!

Achilifunk imprescindible aquest estiu

Hem fet una descoberta sensacional aquest dies es tracta d'aquesta joia anomenada Achilifunk Gipsy Soul 1969-1979 un llibre disc realitzat pel famós Dj. Txarly Brown de Barcelona. La publica Lovemonk (que té un catàleg impecable per cert), és una recopilació de cançons d'artistes de la rumba catalana i el flamenc però amb influències del funk, el soul, els ritmes afrocaribenys, música disco, groove... un treball acollonant amb 17 temes d'aquella època, amb artistes com el Gran Peret, Gato Pérez, Los Chorbos, Encarnita Polo...amb alguna sorpresa actual enregistrada per a l'ocasió. Un disc que impacta pel seu acurat disseny i la qualitat del material, es veu que el tal Txarly es va passar més d'un any cercant peces, digitalitzant-les, scannejant fotos i portades, fent entrevistes etc. Hei val la pena, fins i tot es veu que als grups actuals de rumba (o pseudorumba) més influïts pe'n Manu Chao que per en Peret, han quedat impressionats de veure com fa trenta anys ja es feien magnífiques combinacions d'estils, de totes totes millors que el patètic mestissatge que actualment té tanta acceptació entre perroflautes i moderniquis. Oh yeah! m'he quedat a gust. Grooveaction strikes back.

Recomanació musical : Ocean's Thirteen Soundtrack

Hei amics feia temps que no recomanavem cap disc, de fet fa temps que no recomanem res, ara que ve l'estiu sempre és bo tenir alguna cosa fresqueta per escoltar. Aquesta vegada no anirem a cercar na Maria per sa cuina ni presentar-vos cap nova i desconeguda formació de l'univers de l'Acid Jazz. Serem pràctics, una pel·licula mainstream, la tercera de la saga dels Ocean's, tal vegada la més fluixa de les tres, però la banda sonora és una joia, com les seves magnífiques predecessores. De la mà del gran David Holmes ( home d'una cultura musical només quasi comparable a la del nostre estimat Dyk), autor també de les dues anteriors de la sèrie, s'ens presenta una vintena de talls instrumentals (tret del This Town d'en Sinatra) amb píndoles amagades plenes de groove, jazz, hammonds, bongós i regust setanter. Pots ballar, pots escoltar, te pots sentir com un milionari que estafa el casino, pots fer saltar la banca... bona bona. Viva las Vegas!

http://www.hyfntrak.com/oceans13/fromafriend/

Dyk Bonkers, la dura vida de l'artista

Pictures by J.Ramonell

L'estiu ja és aquí i val a dir que hem tingut una primavera més accidentada del que hauríem desitjat. De tota manera també hem tingut bastants bons moments com aquests que el nostre gran amic Johnny "Guitar Hero" ens ha fet recordar amb aquestes dues instantànies. Corresponen al breu "unplugged" que Mr. Dyk Bonkers va oferir el mes d'abril passat durant la seva darrera estada a Mallorca, recital que va acabar sent un duel entre guitarres i bongós vora la foganya (per cert algú ha trobat les seves ulleres?). Envoltats d'amics sonaren clàssics de tots els temps, des de Cornershop fins a folklore maputxe, passant per revisions del disco funk, com "Yes sir, I can boogie" versió bonkersiana. Per alguns supervivents sabem que el gran Dyk segueix fent a la bonica localitat bavaresa de Passau sessions inapel·lables que fan cruixir els ossos dels agosarats que les volen ballar amb els seus ritmes demolidors. Per desgràcia no ens han arribat les imatges. Des de Grooveaction esperem que us faceu càrrec del sacrifici que comporta la tasca incansable del gran Dyk en nom del Groove.

Speaklow groove des de Toledo

Era cert que durant el mes de maig no hem dut massa activitat, però això no vol dir que no haguem fet els deures. Hem trobat aquesta petita joia d'una banda estatal que grava al segell Acid Jazz. La peça es diu "Booganova" dedicada al mestre Dyk

The Specials - Gangsters

Ja feia temps que no actualitzavem el blog, recercant en la nostra memòria no podien faltar aquests clàssics. The Specials amb el seu primer hit, remembering the 2 Tone era amb "gangsters". We luv ya.

histories del ku-klux-klan i d'una feina sense crisis

el king del soul, solomon burke, ha donat una entrevista al diari alemany "süddeutsche zeitung" el mes passat en la qual conta de la seva feina a la funeraria i de la seva actitud a la vida i a la mort.
en la publicaciò titulada "on hi ha vida, hi ha esperança" també conta l'anècdota d'un concert que va fer davant del ku-klux-klan, que l' havia contractat pels seus hits country dels anys 60. una trobada inesperada per al grup i l'audiència, però que finalment va acabar amb els racistes ballant.
el pare de 21 fills i padrí de 84 al.lots i al.lotes a més diu que en la seva opinió Déu mos ha donat la vida per disfrutar-la, per sentir l'olor de les roses, beure el cafè i menjar totes les galletes abans de que sigui massa tard. tot un filòsof, explica que ja de nin parlava en el seu rol de bisbe a la seva església "temple of solomon" davant de 60.000 persones. amb vint anys va pensar: "Déu t'ha donat aquesta veu. perquè no cantar rhythm and blues?" el seu primer single va ser "you can run, but you can't hide", un hit instantani. al mateix temps ja tenia una mitja dotzena de fills. això finalment el va dur a continuar la tradició familiar i agafar una feina lliure de crisis i temporades baixes, a la funeraria. concients d'aquesta tradició, un fill i una filla ara continuen l'empresa. un treball, que segons el profeta solomon, es una part important i de gran ajuda per a tothom.

llegir tota l'entrevista en alemany