en beck i na jane birkin

videoclip d'en beck i na jane birkin cantant "l'anamour" de l'amic gainsbourg

MAZONI,

La veritat és que fa temps que la volia posar, una versió del Maggie's Farm de'n Dylan per aquest crack que és Mazoni. Ració doble, després de Mr.Pickett tal vegada un dels millors temes del 2007.

The Midnight Hour Live Wilson Pickett

Au després del cap de fibló, res com el gran Wilson per recuperar l'ànim.

joe bataan i alemanya

Avui, el pare del latin funk joe bataan fa un concert al conegut ex- mojo club d'hamburg, després d'haver tocat concerts a oviedo i la capital alemanya berlin. per a mr.new york que els darrers set anys ha fet feina com treballador social a nova york no es es primer viatje a alemanya. 1973 el govern de la república democràtica alemanya va convidar-lo a la capital, berlin de l'est amb la portaveu dels black panthers angela davis per representar la gent oprimida dels estats-units a la 10a festa de la joventud mundial del país comunista. i també en els principis dels anys 80 després del seu hit "rap-o clap-o", el segon hit de la musica rap despres de "rapper's delight" de la mitica sugarhill gang. per veure com funcionaba la alemanya d'aquell temps (aquesta vegada a la república federal) de vegades no deixaven entrar als seguidors negres en els concerts a causa de la raça. així diu en joe bataan en una entrevista en el diari alemany sueddeutsche zeitung: " ho he vist a moscou i també a el salvador: la gent es creu superior a causa de la seva etnicitat.l'única solució és començar a pensar internacionalment" per ventura ciutats internacionals com berlin o hamburg són al mínim una ocasió per fer altres experiences a alemanya apart de comunistes i racistes...

(i me toca els ous de no ser a hamburg sino a la capital del partit més conservador i tocada del ous de tota alemanya: passau, on diuen que lo maxim que hem vist de música negre va ser en louis armstrong- fa mes de 50 anys...)

Sugar baby summer song

Els nostres amics del Sebel·lí Verbenero s'han marcat un tema rumbero que ha estat el hit de més impacte de l'estiu (almanco de Pòrtol a Sa Cabaneta i part de Santa Maria). La nostra devoció pels sons càlids dels bongós ens duen a considerar-lo ja part de la banda sonora de les nostres aventures estivals. Me tem que l'efecte fresa nata ha estat definitiu en la consecució d'aquest inesperat èxit.

Gil Scott-Heron -The Bottle

L'estiu s'acaba, seguim sense notícies de Mr. Dyk, i ara fent balanç hem revisat autèntics apòstols de la bona música, allò que en Nick Nichols anomenaria "real big boss men" (Strummer, Peret, Elvis...) tal vegada en Gil Scott-Heron és el tio més militant que mai haguem penjat al blog. Amb un hit atemporal, The Bottle. Gaudiu-ho.

Rubberneckin´

Bé ja ho sabeu, ara fa trenta anys, tal vegada els afeccionats als nostres estils no el tinguin en compte però, el Rei va tenir una època soulera a finals dels 60s i principis dels 70s. Aquí en teniu una mostra. Segur que la peça vos sona, la va remesclar el famós dj Paul Oakenfold fa tres anys. Pertany a una peli de les seves, des d'aquí no l'oblidem.