Joe Tex-Show Me

Gràcies a tota la gent que entra al bloc d'arreu del món, i amés si després ens fa bona publicitat (thanks Mr.Funkenstein). Aquí teniu a Joe Tex, enguany es compliren 25 anys de la seva mort. I encara no havíem dit res!

Ha mort n'Ike Turner

En aquests moments ha entrat la noticia que ha mort un dels grans musics soul dels anys 60 per envant: n'Ike Turner, mes connegut per el grup que va fer amb n'Anna Mae Bullock, més coneguda com Tina Turner. En fora dels escenaris i els estudis de grabació diuen que era un fill de puta drogadicte que pegava i violava la seva dona (la mateixa Tina). Apart d'això hem de reconeixer la gran aportació que li va fer al groove. Per dir una cançó: "bold soul sister", per parlar d'una altra: "river deep, mountain high" o "people sure act funny". Enguany va guanyar un grammy per el millor album de blues tradicional.

WE'RE WAITING FOR OUR MEN Shaking Mallorca with The Right Ons!

Moments de soul i funk incandescent.

Causant sensació en el seu debut a l'illa, The Right Ons en plena acció.

El seu àlbum 80.81 un dels grans discs del 2007.

Shake, shake, shake! Pictures By Red Foxy

Feia temps que no teníem tantes ganes de veure en directe una banda, The Right Ons arribaven a la nostra illa en el marc dels shows que acompanyaven la Fira del Disc. En el gran espai del Palma Arena diumenge 9 a les sis de la tarda, davant un públic dispersat entre els stands apareixia la banda revel·lació de l'any. Just en aquell moment nosaltres erem els únics davant l'escenari, l'ambient era fred, però la formació va començar a descarregar tota la seva energia soulera com si els hi anés la vida. A més de bons músics, estavem davant uns artistes consumats i uns vertaders professionals. En qüestió de minuts totes les ànimes amb un mínim de sensibilitat del recinte ja estaven allà, les crides a ballar des de l'escenari foren parcialment escoltades, però l'entrega de la banda no va disminuir, autèntica fúria, funk poderós i referències als profetes negres dels seixanta i setanta. Tot això impregna el seu debut 80.81 un àlbum excel·lent que en directe agafa una dimensió espectacular, tal és la força que transmeten. Si arriba a ser mitja nit i en un recinte amb menor aforament allò hagués estat indescriptible, penya,que era diumenge! A part del bagatge clàssic; Sly Stone, James Brown, Mandrill, MC5 hi ha un acostament clar a la Blues Explosion, TINC o els Bellrays (als quals telonejaren el maig de 2006). Entre els seus temes estrella, Do your thing babe, Hey Yeah!, 80.81 i la salvatge Pretty Slick hi sobresurt la magnífica versió del clàssic de la Velvet Underground I'm waiting for my man (extreta d'un 7'' gravat amb Lovemonk) amb la tornada d'I want to take you higher, simplement acollonant. Es va fer molt curt, tenim moltes ganes de tornar-los a veure, val a dir que un cop acabat el show, varem parlar amb la secció rítimica, Utah i Rams i a part de signar-nos el cd (per cert una presentació impecable) ens asseguraren que a més de seguir girant en la presentació del disc ja pensen en temes nous per a un futur treball, possiblement amb més groove, sona bé, no?. Els tios estan en un moment insuperable, per ara només han girat per Portugal però vista la seva qualitat els veig per escenaris internacionals molt aviat. No estaria malament que Mr. Dyk Bonkers els contractés per a un show a Passau, en un dels seus atacs de fervor soulero. Abans que se m'oblidi, el títol 80.81 fa referència als anys de naixement de les criatures, oh yeah!

Quaranta anys sense Otis Redding

Ahir va ser el nostre primer aniversari i segons ha deixat escrit Mr.Bonkers ho va celebrar amb una sessió a Passau. Bé, seguim amb efemèrides, demà es celebrarà el quarantè aniversari de la mort de la veu més popular del soul, l'inigualable Otis Redding. Havia nascut el 1941 a Dawson a l'estat de Georgia i en ple auge de la seva carrera va patir un accident d'aviació a Wisconsin el 10 de desembre de 1967. Un sinistre on també perderen la vida alguns membres de la banda que l'acompanyaven en els seus shows en directe, els mítics Bar Kays, que com sabreu es referen i seguiren endavant. El gran Otis ens va deixar quan ja era una estrella consagrada i com sempre passa la seva prematura desaparició ha engrandit la llegenda. Era la veu més coneguda del soul i una icona de la música popular en general. A part de múltiples recoilatoris, reedicions i aparicions en recopilatoris el tio ens ha deixat un llegat imprescindible de set àlbums en vida, alguns essencials com Otis Blue (1965), The Soul Album (1966), King and Queen (1967) amb Carla Thomas i el pòstum Sitting on the dock of the bay (1968) que amb la peça del mateix títol és el seu hit més conegut. La quantitat de singles que té supera la trentena, i són ara peces cotizades entre els col·leccionistes. La seva veu de mascle sudenc quadrava tant amb balades (gens empalagoses per cert) i temes animats cent per cent ballables. No vull pensar el que ens hem perdut, vos imagineu la veu de n'Otis en plena explosió del funk o el soul psicodèlic? el seu segell Stax Records tal vegada hauria rebentat la Motown.

Un reguitzell d'artistes han ficat mà al seu repertori per fer-ne versions, hi ha de tot, però a mi m'agrada especialment la que fa en euskera Negu Gorriak de Respect i la de Jon Spencer d'Ole man trouble. Però en trobareu una infinitat més, ben segur que Mr. Dyk en deu saber dotzenes altament recomanables. En definitiva el gran Otis fou un vertader crack que ha ajudat a molts a afeccionar-nos a la música negra i ha esdevingut personatge clau en la història de la música popular del segle XX. Per saber més:http://www.otisredding.com/

primer aniversari de la groove action

avui fa un any que varem comencar aquest blog dedicat a lo millor del groove internacional. avui en dyk no pot escriure massa, perque fa una sessio de dj a una festa okupa a passau, alemania. si surt lliure i no li agafa la policia un d'aquests dies publicará cualquecosa especial, o aixi ens ha informat. sino, fins llavors, gracies a tots els lectors. ens podeu escriure comentaris...us mantidrem informats.

groove up your life!

els groove action i en dyk

"Don't mess with mr. T" nou disc de JTQ

Bé, direu què els hi ha pegat a n'aquesta gent? que ara cada setmana pengen coses, parlen de novetats, descobreixen nous grups etc. La veritat és que les coses vénen com vénen, i ara tenim temps lliure i podem estar al dia de novetats, si la setmana passada parlàvem de The Bongolian, The Solution i de na Sharon Jones, avui parlem d'un dels grans grups de l'acid jazz era. Si són ells (o ell?), Don't mess with Mr. T (2007) és la nova aportació funksouljazzística de The James Taylor Quartet per aquest any després dels experiments en solitari de mestre James. La veritat és que m'esperava més, quan vaig cridar a Xocolat Discos i me varen dir que el tenien me vaig posar content, però...a veure no és un mal disc, però crec que el repertori de Motown donava per treure una cosa amb més canya. Crec que amb això Mr.Bonkers me donaria la raó. És que jo encara estic flipant amb The Oscillator (2003) altament recomanable, el següent A Taste of Cherry (2006) és bo però no el supera. Així que per la lògica successió de treballs de la banda, bo/no tan bo, ara tocava un àlbum bo. I la veritat és que són especialistes en fer versions de clàssics plenes de groove (recordeu Blow Up, Mrs Robinson, Starsky and Hutch, Jesuschrist superstar, Whole lotta Love...) per això semblava "tir segur" però s'ha quedat a mitges. Ei ara no aneu diguent que a Grooveaction fem males crítiques de JTQ, no! el que passa es que ens té massa mal acostumats, i de ben segur que si el regales aquest Nadal faràs content a més d'un. L'ha engestritat en el segell britànic Dome Records especialista en soul més aviat dolcet, però amb referències interessants.

Quick Sand by Osaka Monaurail

Les nostres investigacions ens han dut fins al Japó amb aquests amants del funk atemporal l'Osaka Monaurail. Estan de gira per aquí, dia 13 a Barcelona, 14 a València, 15 Madrid.