És el segon Nadal sense ell, acabavem d'inaugurar Groove Action i havíem de donar la notícia. El seguirem recordant, aquí el teniu e essència. Imbatible ja en la maduresa amb el seu funk global gimme gimme gimme...
divendres, 26 de desembre del 2008
dimecres, 24 de desembre del 2008
Blocs que val la pena conèixer
imatge glamourosa sense relació amb el textHei amics, ara que estem en dates nadalenques i fem la vista enrere ens adonem que ja fa dos anys que estem a la xarxa. Des de desembre de 2006 que anem teclejant sempre que podem notícies, entrevistes crítiques i ressenyes de tot quan podem amb l'ànim de difondre els estils musicals que ens agraden. Hem parlat de grups, concerts, àlbums, bandes sonores, llibres i moltes altres coses. Al principi ens pensàvem que ens costaria molt poder emplenar setmanalment el bloc, però la veritat és que la feina és ingent. Com més investiguem més descobrim que el soul-funk i estils adjacents tenen una vitalitat esplèndida. I la xarxa hi ha contribuït asolutament, és una evidència.
I una de les eines, a part del myspace i webs similars, han estat els blocs fets per artistes, djs i gent com nosaltres. Per això avui farem un petit repàs a alguns dels blocs que han contactat amb nosaltres, fets per col·lectius diversos o per addictes del groove a títol individual. Un dels primers que vam conèixer és Doctor Funkenstein ens va linkar i gràcies a ell vam poder descobrir centenars d'enllaços potents. Un altre que també ens va fer molta gràcia fou RIO GROOVE FM capitanejat per Rocco que ofereix amb una envejable continuitat ressenyes, vídeos i valuoses aportacions sobre l'escena brasilera actual i passada. I darrerament un altre afeccionat peculiar que hem descobert ,gràcies a una visita que feu al nostre bloc, és le Yéti. Un crack afincat a França que presenta un bloc d'impecable factura i molt divers amb un aire retro molt cool que és dels més potents que he visitat en tot aquest temps.
Vos hem posat aquests sense voler gens exhaustius ja que si cliqueu en algun d'aquest llocs descobrireu dotzenes de nous blocs de gran qualitat realment acollonants, val la pena que aquestes vacances que tindreu temps hi surfegeu una mica, descobrireu autèntiques virgueries.
Podríem parlar també durant hores de les ràdios per internet però això ja seria en una altra ocasió, ara anem malament de temps, només desitjar-vos bones festes i que ens seguiu acompanyant en la tasca de difusió. Love&Peace
divendres, 5 de desembre del 2008
Nneka en directe, passau 26 nov
Ses 400 personas reunidas a la sala del ex-cinema Proli a Passau esperaben amb tensiò cuand la sensaciò del soul/afrobeat Nneka va pujar el escenari desprès de la seva bandaper començar una furiosa actuaciò mùsical, no tant com profesional. Aixo, desprès de veure un duo molt poc usual - Gastone, un grup de un cantant/guitarista i un baixista que varen finalizar la seva actuaciò de rock aleman amb una versiò brutal de "rehab" de na Amy Crackhouse (finalment - gracies al Daily Mirror - sabem que té la culpa de la seva passiò per es sucre, l'alfàbrega i altres especialitats de la cuina anglesa - no, ni en Mick Jagger, ni en Jamie Oliver).
Tornem a parlar de na Nneka - una vou que t'oblidas de na Amy, una presencia al escenari impactant per una al.lota que no dou ser mès alta i grassa que en Charlie Watts - en tot cas mès guapa. Presentant el seu repertori - una fusiò de soul, hiphop amb las sevas arrels nigerianes, posada en forma a l'escena mùsical multicultural de la seva actual ciutat - Hamburgo.
El public - una mescla impresionant de lo que et pots trobar a aquesta ciutat Passau:
Passant per l'escena local de souleros (que no som molts), estudiants de dret metrosexuals i beguts (es dir, els snobs que normalment se fan palles mirant fotos de 50 cent) i la fracciò artista elitista, pero tambè gent mayor.
El problema - combinar una cantant com la Nneka, que vol trasmitir el seu missatje d'esperança, amor i ses putades que fan els xupapolles del govern nigerià amb una audiencia que nomès vol bailar.
La consecuencia - una cantant emprenyada per gent que parlaba (! - "everybody who talks now is a goat") i una audiencia que - al menys en parts - se rascaba els collons per l'esperança, l'amor i els problemas d'Africa, que bailaba i celebraba la gran potencia de la mùsica - mès, cuand sonaban cançons com el seu actual hit "heartbeat".
Per l'encore varen tornar els Gastone, per improvisar un blues amb la Nneka.
Al final va quedar un blogger una mica confós - impresionat per el groove de ses cançons, pero també per l'actitud diva per part de una cantant, que no li falta res per dir tot amb la seva mùsica.
It's the groove, stupid!!!
diumenge, 30 de novembre del 2008
Altres recopilacions injustament oblidades
Hola companys, ja tornem a ser aquí. Arrel de la nostra darrera ressenya sobre el SoulShaker vol.5 hem rebut alguna queixa dels nostres lectors ja que se'ns han passat algunes magnífiques recopilacions durant aquests mesos. Teniu raó, per això anirem per feina.
El gran Dyk fa uns anys ens va donar a conèixer el material d'una discogràfica indie d'Hamburg, el segell Marina Records . Així poguerem conèixer dues joies The In-Kraut (2005) i The In-Kraut Vol.2 (2006) dues recopilacions espectaculars de soul-funk psicòdelic fet a Alemanya entre els 60's i 70's (en podeu sentir algún tall en el nostre reproductor d'Mp3). Amb aquests magnífics precedents el maig passat van publicar la tercera entrega The In-Kraut vol.3 un recull d'artistes semidesconeguts que descarreguen una succcessió de grooves bizarros que a acollonen al més avesat dels addictes. Penya guerrera com German Top Five, Rolf Kühn, Adam & Eve ..., virgueries que no s'escapen a l'oïda del gran Dyk.
Aquesta gent va treure en el 2007 una vertadera joia quasi kitsch,es diu Disco Deutschland Disco la recopilació que posaria morcillón al Doctor Love Arrom per la potència sensual que desprèn gràcies a les veus de pendons de la pista de ball com Amanda Lear (Protodiva Trans global), Marianne Rosemberg, Veronika Fischer i el freak incommensurable James Last.

Bé cracks esperem així haver saldat el nostre deute amb l'audiència, vos podem anunciar també què:
The New Mastersounds han publicat un directe gravat el juliol passat a San Francisco.

Els Big Boss Man ja anuncien que dins el 2009 hi haurà l'esperat nou àlbum i gira.
Finalment pels afeccionats al rotllo jamaicà un tros de la història musical de l'illa, Dancehall the rise of Jamaican Dancehall Culture que surt paralel·lament a un llibre amb el mateix títol, amb un acurat estudi sobre aquest gènere. Publica Soul Jazz Records.

Au al·lotets i al·lotetes a jeure que fa fred.
diumenge, 23 de novembre del 2008
Arriba SoulShaker 5 per escalfar la tardor!

Hei companys feia temps que no feiem una recomanació musical, per això avui vos volem parlar de la recopilació Soulshaker volume 5 . Un treball fet pel prestigiós Dj. i guru del funk europeu Nico Pozzoli on recull peces amb remescles exclusives dels grans noms de l'escena actual, tasca magnífica que ens manté a tots al dia del que es cou per les cabines d'arreu del món. Ja se' han fet ressò els principals mitjans, de fet el disc (també disponible en vinil) va sortir al carrer el passat 27 d'octubre. Enregistra, com no, el segell milanès Recordkicks . En aquesta entrega hi trobareu l'aportació d'artistes com : Andy Lewis amb Devastated remesclat per Mr.Comicstore, Sharon Jones amb Keep on Looking remesclada per Kenny Dope, els NMS amb Idle Time passats pels plats de Lack of Afro etc. També hi ha els Kokolo (versionant Girls on Film de Duran Duran en pla latin soul) , Kings Go Forth, Diplomats of Solid Sound, Sweet Divines... En definitiva àlbum impactant i recomanable, allò que en Dyk Bonkers qualificaria d'inversió en benestar cultural no només anímic. Un bon arsenal de hits per triturar la pista de ball durant les festes de Nadal i guateques diversos que pogau organitzar. Keep on the groove!
divendres, 14 de novembre del 2008
Miriam Makeba in Memoriam
Algú me va dir que el perill d'un bloc tan retro com el nostre és que es pot convertir en un obituari. Ho sabíem i correm el risc. Un dia donarem el llistat de cracks de la música negra que ens han deixat en aquests tres anys. La darrera "mama Africa" a la que recordem aquí en plena forma, acompanyada d'unes congues afrocubanes a la Tv Brasilera. Lluitadora incansable i difusora de la música africana arreu del planeta. Gran pèrdua.
thievery corporation - the numbers game
avui vos volem presentar una canço dels thievery corporation, que pentura, en parts vos sona conneguda...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
