The Right Ons - Get On Up (Live at Radio3)

Els Right Ons tornen, han gravat el seu nou disc als Estats Units la passada tardor. Es dirà "Look inside Now" i promet ser una de les grans sensacions de cara la temporada, el tindreu a les botigues el proper mes. Han incorporat un teclista que ha reforçat el seu so característic, aquí els recordem amb un hit del ja mític "80.81".

GROOVADELIA Vol 2. XXI st century spanish grooves

Hei amics ja tornem a ser aquí amb les darreres novetats en recopilacions canyeres. Aquesta vegada volem fer esment a un àlbum doble (també disponible en vinil) relatiu a l'escena estatatal, el Groovadelia 2 que continua la nissaga començada pel primer Groovadelia aparegut l'any 2006. L'edita un dels segells més incomensurables de l'univers Vampisoul Records que disposa d'un dels catàlegs amb més solera de tota l'escena mundial. Com la primera entrega és un recull de bandes y solistes algunes coneguts (La Fundación, Casbah 73, Soul Vigilantes, Glen Anthony Henry...) i d'altres totalment underground habituals del circuit de clubs i sales especialitzades, per cert de cada vegada més gran. De fet els impulsors d'aquesta gran compilació són el club Afrodisia de Granada (essencial en l'escena actualment on punxa l'afamat Dj Sr. Lobezno) i la mítica publicació Enlace Funk que ha donat a conèixer molts dels grups que hi apareixen. De fet sempre solen regalar singles de vinil en cada número d'aquestes bandes que treballen per sortir a la llum. Peraquest mes hi ha algunes actuacions a Granada y Madrid presentant l'àlbum, esperem que si cauen prop poguem anar a fer-hi una escapada. Ja ho sabeu, encara hi sou a temps si voleu fer un bon regal.

Els Mods i Groove Action, el que mai havíem explicat.

Companys i companyes, ja fa temps que veníem donant voltes a un article sobre la nostra subcultura preferida, el moviment mod. Per això res millor que començar l'any amb un text sobre el tema. No és que nosaltres ens poguem considerar mods militants, en aquestes alçades crec que el purisme és un tret bastant devaluat, però tota la gent que participa en el bloc (fins i tot agents externs com el gran Lauren i el Doctor Arrom) en un moment o altre ens hem sentit atrets per aquest moviment, encara que només fos per aspectes purament accessoris (dianes, fred perries, scooters...). Però, allà on el modernisme ha estat decisiu en la nostra presa de consciència estètica ha estat en la música. I a través d'ella hem anat transitant per quantitat de camins que ens han dut al soul-funk clàssic i per extensió a tota la música negra com a eix del nostre criteri. Per això mai no ens hem amagat d'aquesta influència i hem parlat amb Ricky Gil, hem penjat vídeos de Paul Weller, els Jam, i ens hem topat amb un bon grapat de mods sempre que hem anat de festes i de concerts.

No m'estendré molt a l'hora de parlar dels origens de la moguda,perquè crec que hi ha centenars de fonts qualificades a la xarxa que seran més útils al l'interessat no iniciat o al ciber-mod autèntic que està al dia de tot. Però ja ho sabeu: finals dels anys 50 a Londres, fills de classe mitjana (alguns de família jueva dedicada a la confecció) apassionats del Modern Jazz, el R'n'b, la moda italiana de l'època, el pop art, pel·lis de la Nouvelle Vague francesa i els scooters com a mitjà de transport dins la gran ciutat, etc. Ja dins els 60's la moguda s'estén a gent de classes més populars; musicalment s'acostaren al soul nord-americà i alguns d'ells s'impliquen en el beat i el R'n'b britànic que era la sensació del moment (ja ho sabeu: The Who, The Kinks, Small Faces...) El moviment decau amb l'arribada de la psicodèlia, l'estiu de l'amor i el hippisme, però quedaran alguns reductes d'incondicionals, els hard mods, que mantindran el moviment viu amb nous estils com el Northen Soul i l'ska jamaicà. En els primers setanta alguns ex mods participaran en l'explosió hedonista del Glam rock, parlem de ni més ni menys que de David Bowie i Marc Bolan. I ja sabeu com va acabar allò. Després a finals dels setanta amb el punk apareix una nova fornada amb la mítica banda The Jam al capdavant. Però la clau és la pel·li dels Who, Quadrophenia (1979) que sense saber ben bé si glorifica o critica els anys gloriosos del moviment, provocà una segona onada mod en els vuitanta quasi tan intensa com la primera, ja que arreu del món surten milers de grups de joves que recuperen l'estètica seixantera. És l'anomenat primer revival que ja va arribar a l'estat espanyol amb els Elegantes, Negativos, Flechazos i els nostres estimats Brighton 64. Als noranta amb l'explosió del Brit Pop que incorporà molts elements estètics del moviment (mireu l'estètica dels germans Gallager), la majestuosa resurrecció de Paul Weller, els Ocean Colour Scene i sobre tot el miracle d'internet fan que una tercera generació se senti atreta per aquesta cultura juvenil.

A nivell personal, record haver viscut els meus primers anys d'institut veient com s'extingia el primer revival i ja dins la vintena haver presenciat l'arribada del segon. Tenc memòria d'haver vist parkes, serrellets i xapes i haver escoltat els Jam i els Who sense saber què significaven a finals dels 80. I més tard haver-los recuperat juntament amb els primers Stones, els Kinks, i amb totes les estrelles del soul clàssic. Sense oblidar el Two Tone (recordeu la seva adaptació cool de l'estètica pop art) i el sons jamaicans i gràcies a ells arribar al funk, al lounge, al jazz i un llarg etcetera. Avui en dia ja hi ha qui parla de quart revival en ple segle XXI, quan la moguda ja ha complit cinquanta anys. Però no és el nostre objectiu ara ser exhaustius fent disquisicions sobre autenticitats i oportunismes.

El fet que més destaca d'aquesta cultura juvenil (tot i que alguns dels seus primers membres ja en tenen més de seixanta) és la quantitat d'estils diversos que incorpora i les possibilitats d'exploració que permet per a una ment oberta, i no només cap al passat. Record ara polèmiques freakies als fanzines de principis dels 90 de si aquella moda de l'acid jazz mereixia ser incorporada a la moguda. Què lluny queda tot alló! Avui en dia la xarxa és un aparador acollonant que ha revitalitzat totes les subcultures o contracultures existents a part de crear-ne de noves. Per aquesta raó anem a fer-hi una ullada.

Si avui en dia voleu voltar una mica per el ciberespai mod aquí teniu una relació (bastant personal) sobre webs diverses que ens han servit de font d'informació i com a pont a exploracions sobre el groove a la xarxa aquests darrers anys.

Una de les millors webs sobre el tema, ja que és realment una summa artis del moviment, és la web Mod Culture hi trobareu un acurat apartat musical, visual , literari, cinematogràfic, estètic, de moda i complements, etc. que no deixa de banda cap aspecte per insignificant que sembli. És centra especialment en l'actual escena anglosaxona en general.

Una que també ens va cridar l'atenció és Mod Revival, d'estètica fanzinera, amb un acurat apartat d'enllaços i una visió que supera l'àmbit britànic. No de bades està molt vinculada a l'escena italiana. A partir de les icones bàsiques vos podeu submergir en tota classe de referents. En aquest pàgina vam descobrir petites joies com el segell Hammond Beat, i grans bandes com Big Boss Man, Link Quartet, Boogaloo Investigators etc.

En l'àmbit proper també cal parlar de dues webs amb les quals tenim una especial sintonia. Una és el segell Bip Bip Records de Barcelona on hi han enregistrat bandes com Sidonie, Magic Bus, Top Models, Chest... i darrerament treu les magnífiques recopilacions Somos los Mods centrades en l'escena estatal. Un apunt: la banda pop eivissenca Peter Colours, l'única de les illes que sabem que obertament es declara afí al moviment també la trobareu al seu catàleg.

I la darrera és la del dissenyador mod, també eivissenc, Marcos Torres, que sintetitza en les seves obres tota classe d'influències seixanteres (cinema, pop art, música, publicitat...). Una web de factura molt professional que segur que vos alegra la vista.

Bé amics esperem que amb aquesta petita fulla de ruta no vos perdeu en l'univers mod que hi ha a la xarxa i que continua en expansió. We are the mods in the XXI century!

@

Ben Harper - Better Way

Dedicat a la Red Foxie que sabem que li agrada, i a tots aquells que ens seguiu de fa dos anys. Keep on da groove.

James Brown Live - Get up offa that thing

És el segon Nadal sense ell, acabavem d'inaugurar Groove Action i havíem de donar la notícia. El seguirem recordant, aquí el teniu e essència. Imbatible ja en la maduresa amb el seu funk global gimme gimme gimme...

Blocs que val la pena conèixer

imatge glamourosa sense relació amb el text

Hei amics, ara que estem en dates nadalenques i fem la vista enrere ens adonem que ja fa dos anys que estem a la xarxa. Des de desembre de 2006 que anem teclejant sempre que podem notícies, entrevistes crítiques i ressenyes de tot quan podem amb l'ànim de difondre els estils musicals que ens agraden. Hem parlat de grups, concerts, àlbums, bandes sonores, llibres i moltes altres coses. Al principi ens pensàvem que ens costaria molt poder emplenar setmanalment el bloc, però la veritat és que la feina és ingent. Com més investiguem més descobrim que el soul-funk i estils adjacents tenen una vitalitat esplèndida. I la xarxa hi ha contribuït asolutament, és una evidència.

I una de les eines, a part del myspace i webs similars, han estat els blocs fets per artistes, djs i gent com nosaltres. Per això avui farem un petit repàs a alguns dels blocs que han contactat amb nosaltres, fets per col·lectius diversos o per addictes del groove a títol individual. Un dels primers que vam conèixer és Doctor Funkenstein ens va linkar i gràcies a ell vam poder descobrir centenars d'enllaços potents. Un altre que també ens va fer molta gràcia fou RIO GROOVE FM capitanejat per Rocco que ofereix amb una envejable continuitat ressenyes, vídeos i valuoses aportacions sobre l'escena brasilera actual i passada. I darrerament un altre afeccionat peculiar que hem descobert ,gràcies a una visita que feu al nostre bloc, és le Yéti. Un crack afincat a França que presenta un bloc d'impecable factura i molt divers amb un aire retro molt cool que és dels més potents que he visitat en tot aquest temps.

Vos hem posat aquests sense voler gens exhaustius ja que si cliqueu en algun d'aquest llocs descobrireu dotzenes de nous blocs de gran qualitat realment acollonants, val la pena que aquestes vacances que tindreu temps hi surfegeu una mica, descobrireu autèntiques virgueries.

Podríem parlar també durant hores de les ràdios per internet però això ja seria en una altra ocasió, ara anem malament de temps, només desitjar-vos bones festes i que ens seguiu acompanyant en la tasca de difusió. Love&Peace

Nneka en directe, passau 26 nov

Ses 400 personas reunidas a la sala del ex-cinema Proli a Passau esperaben amb tensiò cuand la sensaciò del soul/afrobeat Nneka va pujar el escenari desprès de la seva bandaper començar una furiosa actuaciò mùsical, no tant com profesional. Aixo, desprès de veure un duo molt poc usual - Gastone, un grup de un cantant/guitarista i un baixista que varen finalizar la seva actuaciò de rock aleman amb una versiò brutal de "rehab" de na Amy Crackhouse (finalment - gracies al Daily Mirror - sabem que té la culpa de la seva passiò per es sucre, l'alfàbrega i altres especialitats de la cuina anglesa - no, ni en Mick Jagger, ni en Jamie Oliver).



Tornem a parlar de na Nneka - una vou que t'oblidas de na Amy, una presencia al escenari impactant per una al.lota que no dou ser mès alta i grassa que en Charlie Watts - en tot cas mès guapa. Presentant el seu repertori - una fusiò de soul, hiphop amb las sevas arrels nigerianes, posada en forma a l'escena mùsical multicultural de la seva actual ciutat - Hamburgo.
El public - una mescla impresionant de lo que et pots trobar a aquesta ciutat Passau:
Passant per l'escena local de souleros (que no som molts), estudiants de dret metrosexuals i beguts (es dir, els snobs que normalment se fan palles mirant fotos de 50 cent) i la fracciò artista elitista, pero tambè gent mayor.
El problema - combinar una cantant com la Nneka, que vol trasmitir el seu missatje d'esperança, amor i ses putades que fan els xupapolles del govern nigerià amb una audiencia que nomès vol bailar.



La consecuencia - una cantant emprenyada per gent que parlaba (! - "everybody who talks now is a goat") i una audiencia que - al menys en parts - se rascaba els collons per l'esperança, l'amor i els problemas d'Africa, que bailaba i celebraba la gran potencia de la mùsica - mès, cuand sonaban cançons com el seu actual hit "heartbeat".
Per l'encore varen tornar els Gastone, per improvisar un blues amb la Nneka.
Al final va quedar un blogger una mica confós - impresionat per el groove de ses cançons, pero també per l'actitud diva per part de una cantant, que no li falta res per dir tot amb la seva mùsica.
It's the groove, stupid!!!