King Curtis Memphis Soul Stew

Hei ja tornem a ser aquí, hem recercat entre artistes que mai havíem posat com ara el gran King Curtis. Un dels primers en combinar el jazz i el soul i gran influència en artistes posteriors.
Quants grups no hem vist fent aquest mateix cerimonial, collons com sona el hammond!!!

El gran Toni Dance across the Floor se'n va a Muro

Resulta que el nostre col·laborador, el gran Toni dance across the floor havia d'anar a Santa Maria a cobrir la Festa Funk que feien a la Factoria de So, però li feu peresa i s'estimà més anar a Muro al festival del mític Malafama. Je ho veieu aquí teniu la crònica del que va veure i va sentir, un relat apassionant.

Aquest dissabte 4 d'abril a l'escola graduada de Muro el protagonista fou indiscutiblement en Pep de Sa Cova o més popularment conegut com Pep “Cuevas” amb l'homenatge del quinze aniversari del Malafama Noise Pub. El festival fou un autentic èxit superant amb creus totes les expectatives tant amb la cartelera de grups com amb l'assistencia de públic formada per incondicionals i velles glòries del Malafama i per la saba més jove que no hi fou a temps a conèixer el local però per influències musicals i la llegenda del pub, disfrutaren de la vetlada. Varen amenitzar el vespre 20 grups com: La nueva especie, Malditas Perras Callejeras, Nobisaki, Definiu tu, Amarillo, Budi, Dawholeenchilada, Club Sibarita, Charlie Faber, Frankenboties, Demonio Sanchez, Henteligens, Sexy Sadie, Pep Cuevas, i mitja dotzena més de grups. Totes les actuacions foren dignes de les dimensions de l'esdeveniment. Amb una cartellera com aquesta el desmierde estava garantit i fou possible gràcies a la mateixa iniciativa de'n Pep picant: Pixies, Sonic Youth, Sexy Sadie, Rage against de Machine, Pavement, Anphetamine Dicharge, Smashing Pumpkins i un llarg etcétera, i a la resta de grups que saberen tocar els punts sensibles amb versions i material propi . Un Pep Cuevas visiblement emocionat, va pronunciar unes paraules d'agraïment dirigit a aquells que feren possible el Malafama com en Mariano Torres, Biel des Sami, un llarg seguit de gent i especialment la Guardia Civil i el públic incondicional que colocaren el Malafama en els altars de la llegenda. Podem afirmar des d'aquest blog que el Malafama Festival ha estat l'esdeveniment musical més important de la primera meitat del 2009.

Marvin Gaye - Inner City Blues (LIVE)

Avui fa 25 anys, sembla que no se'n hagi anat mai, des del moment que va caure pel plom del seu pare (un integrista religiós) una llegenda va sorgir. Inner City Blues una de les peces preferides del gran Dyk. Així el tecordem, pur soul.

Balla i fes un solc a la pista!

L'altre dia en Dyk reordenava els seus vells singles, havia vingut d'Eivissa de casa d'un magnífic afeccionat al gènere que li havia proporcionat una còpia d'aquest hit de 1978. Molts el recordareu per la versió que en feia la Fundación Tony Manero i perquè apareixia a la mítica "Cidade de Deus". Funk putero per amenitzar un cap de setmana que es presenta plujós. En Dyk ens ha dit que aquest any posam poques entrades, i el més trist és que té raó.

Gran recopilació : Colours of Funk

El segell berlinès Sonorama treu aquesta primavera un suculent recopilatori anomenat "Colours of Funk". Un recull de temes de funk bàsicament instrumental fet a Alemanya entre els anys 1974 i 1979, es tracta d'una selecció de temes del catàleg de Golden Ring & Happy Records. El conjunt té una clara vocació de banda sonora de l'època, un punt al seu favor, amb aproximacions al jazz i ritmes llatins. En definitiva, un treball de recerca en el pou sense fons del que s'anomena "biblioteques de sons", peces fetes per grans artistes sense cap pretensió en la dècada dels 70's per acompanyar tota classe d'imatges que emetien les televisions. Es veu que en l'era de la digitalització aquests arxius sonors són una font impressionant per als investigadors dels estils retro, que amb la seva tasca alegren la vida a milers de djs i afeccionats de tot el món. Els iniciats sabreu que això no és nou, ja fa temps que Blow Up Records ho va començar a fer a finals dels 90's. El que trobem aquí són algunes joies realment acollonants que ni els seus propis creadors recorden haver realitzat. Per altra banda no tengueu cap mania en explorar el material del segell Sonorama que s'interna en estils tan apreciats per nosaltres com la música llatina, l'afrobeat i el jazz. Esperem poder seguir amb contacte més sovint en les properes setmanes, ja que hi ha moltes coses a comentar. Salut i Funk.

AL GREEN-Take Me To The River

Un dels grans del soul dels 70, un home del sud que va arribar a les llistes d'èxit amb una veu inigualable, artista que va saber explorar altres estils sense cap prejudici. Un avançat al seu temps.

01_MetersBread_SpeakLOW

La primavera s'acosta i nosaltres estem reviscolant, aquí tenim els toledans Speaklow que ens ofereixen un homenatge als grans Meters. Funk de Nova Orleans ara que ha tornat a sortir el sol.