noise d'es carrer/al.lots from the street

aqui, a la nit, una petita perla dels estats-units, per ser exacte de chicago. un grup de brass que se presenta baix el nom hypnotic brass ensemble. directament de ses mans d'en dyk van dykersham, el bessó dolent d'en dyk bonkers.
pero xerrem dels hypnotic. un grup de vuit germans i si aixo no fos bastant, fills del mitic music de jazz phil cohran. 8 dels 23 fills que tenia aquest home. sembla que tots aquests al.lots afortunats els varen donar a cada un un instrument i per alla envant a aprendre a fer jazz. però, ells es agradaba més el hiphop de public enemy i aixi amb totes ses influencies varen formar un grup amb una idea poc comù en el ambit de la mùsica popular. varen decidir fer-se un nom només tocant en els carres.
un dia diuen, va passar un home ben vestit, que els va donar un poqeut de doblers i els va cridar el dia despres.
sona com una historia que aquest home havia de ser el seu manager, pero no. el home que ara publica la seva mùsica tampoc es un desconnegut. el diuen damon albarn, popular com ex-cantant dels blur i amb fama de tener passiò per els mùsics negres. el disc es diu 'the heritage ep' i combina el jazz, el funk i el hiphop.
es clar, ara ja no tocan en els carrers de chicago, sino van de gira per llocs llunys com europa i també, baix la supervisió de, como no, damon albarn, varen anar a, como no, lagos, nigeria, lloc on va neixer el funk africà, a tocar al club d'en fela kuti.
la cançò d'es video d'adalt es una versiò d'una cançò del seu pare. i el d'abaix es un videoclip. disfruteu.



ps: ah, falta contar d'aquest home d'es carrer. els va cridar perque li havia agradat la mùsica i volia demanar si volian tocar per la seva campanya per ser senador del estat illinois. no els podia pagar, per aixo li varen dir que no.
ja no se recordan del nom d'aquest home, pero lo darrer que varen sentir es que avui va firmar un contracte amb un ruso sospitós. una cosa de armes nuclears, diuen.

Big Boss Man València 13 de Març 2010

Fa una setmana desembarcàrem a València per a gaudir de la gira per les Espanyes que feien els nostres admirats i estimats Big Boss Man. El motiu ja fa mesos que vos ho veníem anunciant, la presentació del seu nou treball "Full English Beat Breakfast" i també veure si mantenien el seu directe devastador dels seus inicis. La revista britànica Loaded el va qualificar com el millor de les illes britàniques, tot i que d'això ja fa bastant de temps.

La curiositat també ens picava relativa a un aspecte, la formació original havia quedat reduïda a trio després de la marxa del seu bateria Nick bones Nicholls. Val a dir que la incognita es va resoldre immediatament, el seu substitut Desmond Rogers és també una autèntica fera, la seva manera de tocar s'avé perfectament amb el so de la banda i el resultat és òptim.

El nou àlbum és un disc bo, carregat d'influències seixanteres i amb una voluntat eclèctica encomiable (northen soul, garage, bossa nova...) però que té el handicap de les dues obres col·lossals que el precedixen "Humanize" (2001) i "Winner"(2005). La veritat és que no sorprèn no et deixa amb ganes de més, està bé i prou. Tal vegada sigui complicat mantenir tants d'anys un nivell de qualitat tan elevat.

Pel que fa al directe, la cosa canvia, en Nasser i companyia segueixen en estat de gràcia, així ho demostraren a la sala Wah Wah que va tenir una entrada acceptable (eren falles a València) però no es va omplir. Tot els assistents pogueren gaudir de l'espectacle vigorós i elegant d'una banda que té en el contacte amb el públic un actiu incontestable. La temperatura de la sala es va elevar immediatament de començar el show ja que no donaren opció al repòs ni a la distracció, tot el repertori va fer ballar la sala, amb moments de groove insuperables. Ens cau la bava escrivint-ho però és que no es pot explicar de cap altra manera. Quedàrem més que satisfets i amb la tranquil·litat de saber que el combo londinenc no ha perdut ni un bri del seu potencial.

A més vam poder completar la col·lecció de treballs de BBM i Bongolian més dos singles de vinil signats per la formació al complet. Gran nombre de fans va poder gaudir de la seva humilitat i simpatia ja que no s'estaren de signar caràtules durant una bona estona. Esperem no haver d'esperar quasi quatre anys per a tornar-los a veure.

Dyk Bonkers al Pas a Nivell d'Artà

El proper divendres 19 de març al cèlebre tuguri artanenc A GO GO Party amb l'actuació dels r'n'rollers Tony & The Vintage Vicious i gran desplegament de djs de primera categoria com dj Deixalles, Docor Phibbes i nostre estimat Dyk Bonkers. Es prepara una nit de poderosos grooves lluminositat psicodèliques i projeccións a càrrec del VJ Spiff. Un conjunt d'incentius que faran la delicia de tots els parroquians amants de la música negra i el so 60s més salvatge.

Gent guapa assitents a la darrera party bonkeriana el passat desembre.

Una joia quasi desconeguda avui dia, el tema "Move" de Jesse and james un duo d'immigrants portuguesos residents a Bèlgica. Gràcies al Doctor Phibbes hem conegut aquesta formació de bon rock-soul un poc a l'estil Bravos que ve animant allnighters des de fa més de quaranta anys. Ei Dyk, m'estranya que tu no els controlessis sent holandès.El més fort de tot és que existeix una versió en castellà de la cançó. Ah i tu Marc, oblida't de trobar-ho per la xarxa.

Gran show a Tokio dels incomparables NMS amb Eddie Roberts al capdavant, darrerament han tocat per la península deixant absolutament K.O. el mític Doctor Vibes en el bolo de Barcelona. Això que l'esmentat Doctor és un mascle del funk bregat en mil batalles. Aprofitem per dedicar-lo a la gent del Pas a Nivell d'Artà què sempre ens demanen "qui són aquestes fieres?" quan els punxem. Rafa va per tu, a veure si algún dia les dus al teu local.

FUNKYSTEP

Un descobriment que no arriba via Bonkers sino via Doctor Phibes, gran músic i millor persona. Una canya com podeu veure en el seu clip promocional.

retorna a la nostra vida: gil-scott heron

estam molt content de poder anunciar que uns dels grans personatjes de l'historia del soul, en gil-scott heron, retorna amb un album "i'm new here" que surt el 8 de febrer a través de xl records. amb el productor anglés richard russell consegueix fer la traducciò del estil propi d'en gil-scott a l'actualitat sense perdre l'espirit de la musica. després del seu darrer album "spirits" de 1994 aquest poeta de la musica soul encara va fer musica i escrivbir llibres, pero també va pasar temps a la presó per la possessio de cocaina. en tot cas, el video es el seu nou single "me and the devil". sense dubte, una de ses cançons mes impresionants del ultims anys.