En James i en Wilson en plena acció

Les dues bestiotes de la música negra dels 60s atacant Cold Sweat i Midnight Hour, se'ls veu cascadets, però quina passada!!!

Rare Mod i Vampyros Lesbos, retrocedim al Dyk més primerenc.

Està clar que amb el temps que corren parlar de despeses supèrflues té poc sentit per a molta gent, som ben conscients de tot això. De fet ho podem comprovar amb la notable reducció de llençaments que hem notat en els darrers devuit mesos. Les discogràfiques per petites que siguin va a assegurar el tret i no se la juguen a no ser que sigui un valor consolidat.

En aquesta linia volem aprofitar aquest espai per comentar alguns àlbums que valen prou la pena i que ens havien passat per alt aquesta temporada. Per començar tenim un llençament de la mítica (i darrerament irregular) Acid Jazz Records, bé de fet es tracta de dues recopilacions, Rare Mod Volum 1 i 2. Dues joies que el gran Dyk (acabat d'arribar de Berlin) ens ha donat a conèixer, el tio va anar per allà a recercar per cubetes de vinil de segona mà per botigues i mercadets. Com que és un viciós del vinil no es va tallar un pel per entrar a un establiment on va descobrir de categoria el primer volum i apartir d'aquí, només va ser estirar el fil. I la veritat és que l'aposta val la pena, dos reculls plens de hits ocults de l'escena britànica dels 60s. Els talls destil·len R'n'B, Soul, Beat i Psicodèlia ideals per amenitzar parties. Alguns dels noms que hi apareixen són relativament coneguts;Steve Marriot's Moments, The Attack, The Silence i penya de la qual no s'havia sentit a parlar a la redacció de Groove Action des de que es va crear (The Nocturnes, CJam Blues, The Amboy Dukes...).
En Dyk per la seva banda afirma haver tingut en les mans singles d'alguns d'aquests grups en els seus anys d'inicis del col·leccionisme. Allà ell.


Els pares de la criatura són dos entesos de la moguda seixantera Paul "Smiler" Anderson i Damian Jones que com a grans investigadors que demostren ser han tret a la llum un seguit de joies, algunes d'elles devastadores.

Com que en Dyk, darrerament passa temporades a Berlin va topar-se amb un àlbum realment imprescindible i d'especial rellevància personal per a ell. En un principi va creure estar en un flashback lisèrgic, no s'ho podia creure, la llegendària banda sonora de la seva peli preferida la inigualable Vampyros Lesbos del mestre Jess Franco, al seu davant.



El tio de la botiga el va haver d'assistir i donar-li un tassó d'aigua (gran gesta fer beure aigua al gran Dyk) per a que el tio recobrés el sentit. Es tracta d'una edició remasteritzada, en edició digipack i vinil que conté una de les bandes sonores més suggerents del cinema europeu de tots els temps. El subtítol sexadelic dance party és prou demostratiu del que vos hi trobareu, els autors són dos insignes creadors, Manfred Hübler i Siegfred Schwab . El segell que publica aquesta meravella és Crippled Dick Hot Wax! segell alemany especialitzat en sons exòtics, rare grooves, bandes sonores de pelis de culte i recopilacions diverses.

Amb aquestes dues meravelles davall el braç en Dyk va tornar a aparèixer per Mallorca se l'ha vist pel mercat de Consell a la recerca de vells singles i hi ha rumors que tal vegada punxi alguna nit per un garito selecte del port d'Alcúdia de la mà del gran i mai prou reconecut Toni dance Arrom the floor

The Attack

Mantenim l'esperit 60s de la way of life de Bcn. AQuí teniu els mítics Attack, en propers dies parlarem de recopilacions potents. Queda dit. Salutacions a tots.

Eli Paperboy Reed "Come and Get it"

El nostre amic Eli té nou treball al carrer, el seu nou hit que tal vegada el traslladi a l'univers mainstream es diu "Come and Get it", una aproximació al funk ballable quasi "disco" però sempre amb el seu punch imbatible i de sobrada efectivitat. Dedicat a la Berliner Bonkers Crew.

HIP SHAKERS!!! i més joies en el catàleg de Vampisoul

Com que no hi ha qui ens entengui, avui tornem a contar-vos coverbos al bloc. Fa poc que va sortir al carrer aquesta magnífica selecció de hits ballables de r'n'b i de soul primerenc. La selecció la feta un vell conegut, un gran investigador de la música negra, Mr. Fine Wine, erudit i savi de contrastada solvència. Publica Vampisoul, un segell del qual fa anys que coneixem però del qual mai ens hem aturat a parlar amb deteniment.

Hip Shakers és una recopilació de gran qualitat, d'èxits mig oblidats publicats en el seu moment per dos segells nord-americans, King i Federal que visqueren els anys d'enlairament del r'n'b i el soul en les llistes d'èxits. Ja de per si aquesta és una bona notícia per a tots nosaltres, però ens volem aturar en parar esment a una altra cosa. Es tracta del fet dels formats que ofereix Vampisoul aquests llençaments. En aquest cas quan la tasca de recerca ha estat especialment intensa i el valor del repertori reunit s'ho val, el segell treu a la venda un format digipack per al cd, format LP i com en el cas de Hip Shakers un box set amb els temes en format single 7''. Una vertadera delícia per a djs, col·leccionistes i amants del vinil.

De fet tres celebrades recopilacions anteriors, Action Speaks Louder than words, Explosivos i Crash of Thunder ja van aparèixer seguint aquest patró. I no és d'ara que Vampisoul és possiblement el segell que en els darrers anys més ha apostat per la nostàlgia ben entesa dins l'escena soulera. Seves són també les iniciatives Sensacional Soul volums 1 i 2, Groovadelia volums 1 i 2 a part de reedicions d'àlbums de mites com Joe Bataan, Ray Barretto, Billy Preston, Mongo Santamaria, Betty Davis, Dennis Coffey, Eddie Bo...

Ja sabem que la cosa allà fora està que crema i la penya no està per a moltes despeses, però val la pena estar-ne informat, ja que el seu catàleg és d'una profunditat inabastable amb tota classe d'estils (latin Jazz, boogaloo, lounge, bossa). Nosaltres seguim recercant per les cubetes de botigues de segona mà i mercadets a la recerca de joies similars. Rebreu notícies aviat.

A WAY OF LIFE, Sala Clandestino, BCN 15 de maig

Estimats amics ens ha pegat la vessa i fa molt de temps que no escrivíem res. Hi ha diversos motius, un d'ells que tenim molta feina i poc temps. Bé, el passat dissabte 15 de maig (tot i que el flyer digués dia 1) en Dyk Bonkers en persona es va personar a la sala Clandestino per punxar a la mítica A Way of Life la festa mod per excel·lència que ofereix Bip Bip Records. El nostre heroi hi participava al costat del gran RudeMod i una banda valenciana, els poderosos Second Coming , pop psicodèlic vitamínic.

Acabat el show d'aquesta magnífica formació, gran nombre d'afeccionats al soul, el funk i el r'n'b més salvatge ocuparen la pista de ball. Els dos Djs els feren gaudir de bon de veres amb tota classe de hits i joies ocultes de les seves preuades discotèques particulars. Entre els presents, apart de nombroses belleses de la nit barcelonina, el gran Doctor Vibes, Pol Fontini (Top Models i Very Pomelo) i l'Oskar Benas (guitarrista de sòlida trajectòria al costat de Fermin Muguruza i Maika Makovski). Vos podríem dir més coses, però la conversa que tinguerem dilluns passat via telefònica amb el gran Dyk no va servir per aclarir massa detalls. Acabada la seva sessió en Dyk només recorda una nebulosa de colors indescriptibles, cares pàlides sense nom, flaixos de red bull i jägermeister, un taxi compartit amb una senyora d'edat indeterminada i despertar-se descalç a la plaça de Catalunya devers les 2 del migdia. Havia perdut les ulleres, l'esquena malmesa per dotzenes de fuetejades, marques d'unes esposes als canells, estranyes cremades al pit... I el més inexplicable, un bitllet de 200 € dins la butxaca de l'americana.

Fent-se el xulo abans del show, After laughter comes tears

Torna Sharon Jones gran noticia!

Enguany estem tenint una inusual inactivitat, això que hi ha a l'escena soul-funk una magnífica efervescència. Serà, que fa més de tres anys que li donem cebes? Bé mentre ens mirem de treure de damunt aquesta poca vitalitat aprofitem per recordar a la nostra Sharon i els seus genials Dap Kings en una peça del seu àlbum anterior. Just ara n'acaben d etreure un altre anomenat "I Learned the Hard Way" que els entesos diuen que és el seu millor treball fins avui. Com sempre publiquen amb el seu segell, Daptone Records de NY.