diumenge, 21 d’octubre del 2012
Nou Àlbum de The New Mastersounds
Tornen els grans NMS amb el seu nou treball després del "Breaks from the border" de 2011, ho fan amb aquest clip on demostren la seva mai dissimulada estimació per l'illa de Menorca. La cançó es diu "You Mess Up" i obre el flamant "Out on the Faultline" publica One Note Records el seu segell habitual. Ja ho sabeu Funk jazzero d'alt octanatge.Segueixen igual de prolífics i llegendaris, són així.
divendres, 19 d’octubre del 2012
Mash Up impactacular Christina Aguilera vs BBM
Mai ens haguéssim pensat penjar la Christina Aguilera al bloc, en Dyk Bonkers ens hauria afaitat els genitals amb un cutter rovellat, de ben segur. Però aquí teniu aquest mash up que tira de cul l'esmentada cantant i el nostres estimadíssims Big Boss Man. Se veu que el baixista de la banda el no menys mític Scott Milsom AKA The Hawk té poques feines i ha pogut dedicar hores per elaborar la peça a més del clip que és realment canyero. Per cert el nou àlbum dels punks del hammond funk tocaria estar llest en els propers mesos.
dimecres, 22 d’agost del 2012
Cherry Boppers a Mallorca dissabte 25 d'agost
Aquestes feres del jazz funk aterren a Mallorca per a oferir el seu poderós directe a Porto Cristo aquest proper dissabte 25 d'agost. Gentilesa de Renou Col·lectiu que cada any se superen oferint propostes engrescadores i plenes de groove. Noltros no ens ho perdrem.
dimarts, 14 d’agost del 2012
Doctor Love!
En un mes d'agost tan sofocant mirant 35 anys enrera trobam aquest magnífic i desestressant hit disco de The First Choice poderós trio del Philly Sound que varen deixar una llarg rosari de singles enfocats a la pista de ball. Les recordem amb una cridada quasi deseperada al Doctor Amor, o era Arrom?
dimarts, 10 de juliol del 2012
The Make Up
A principis dels 2000 en les nostres trobades musicals amb el Doctor Vibes, molt abans de conèixer en Dyk,de flipar amb el vinil, el jazz-funk i apreciar el geni d'Stevie Wonder, ens agradava una banda quasi maleïda: The Make Up. Eren de Washington DC i escoltàvem repetidament el seu àlbum "Want Some" una combinació fosca de funk, psicodèlia hipnòtica, rock, garage, soul i punk. Crec que arribaren a tocar a Mallorca, record que algú els va definir com uns JSBX souleros. Aquí els teniu amb un tema no massa mogut, indesxifrable i inquietant. Una banda que mereix ser redescoberta en aquests temps d'incertesa.
dimecres, 20 de juny del 2012
Entrevista a Xesco Casacuberta Dj 3 Penics
És un plaer presentar-vos al mític DJ 3 Penics gran amant de la música i crack imbatible del col·leccionisme viniler a l'illa de Mallorca. Gentilment el nostre home va accedir a ser entrevistat per Groove Action (no es prodiga massa als mitjans) després d'incansables gestions del nostre estimat Dyk Bonkers.Aquí teniu el resultat.
Recordes quin va ser el primer disc que vas comprar?
Ja fa anys em vaig quedar amb part de la col.lecció de discos del meu pare i del meu tio, bàsicament rock dels 70, Hendrix, Clapton, Ten Years After, Jethro Tull, King Crimson... però el primer que em vaig comprar va ser el Wheels of Fire de Cream, amb una portada impressionant!
I la teva darrera adquisició? L'Ep Je Dis Ce Que Je Pense Et Je Vis Comme Je Veux d'Antoine et les Problemes. Tota una joia de freakbeat francès!
Podries dir-nos quina seria la joia de la teva col·lecció? Sens dubte la primera edició de l'elapé Música Dispersa editat per Diabolo el 1970. S'en varen vendre menys de 400 exemplars! I pel que fa a singles, vaig trobar un exemplar d'Antti Einïo & The Islanders, un cantant i productor finlandès que versiona el clàssic I Got My Mojo Working. El trobo molt interessant perquè és tota una raresa, les dues cares son espectacularment punxables, està signat per l'autor i perquè només en vaig pagar 50 cèntims.
Saps quants discos tens? Aproximadament 800 elapés, uns 500 singles i uns 300 cd's. Encara me'n falten molts!
Com els tens ordenats?
Els elapés per estils: Grups de rock dels 60 (Beatles, Kinks, Stones...), Grups de rock dels 70 (King Crimson, Pink Floyd, Cream...) Solistes (David Bowie, Lou Reed, Bob Dylan, Neil Young, Leonard Cohen...), Blues, Soul, un petit apartat de Brasil i Reggae i finalment orquestres de música lounge. Els singles també per estils: beat i rock seixanter, soul, grups espanyols, i rock and roll i rock instrumental. I els Cds per ordre alfabètic.
Una botiga de discs? La veritat és que som més de mercadets de segona mà i deixalleries, no és molt glamourós però lo meu és picar pedra i excavar, embrutar-me els dits de pols! Però si he de triar una botiga...a Palma, Hercules Records i a Barcelona les dues de Riera Baixa, Wha Wha Discos i Discos Edison's.
Una web? Discogs, Ebay i Popsike per comparar preus. Per cercar informació de grups n'hi ha una infinitat! http://18rodas.blogspot.com.es/ per exemple. Concretament per música espanyola dels 60 i 70 n'hi ha 2 de molt interessants http://viejopickup.blogspot.com.es/ i http://spanishprogressiverock.blogspot.com.es/ i per publicar les meves descobertes: http://www.3penics.blogspot.com.es/
Un mercat/fira? La majoria dels meus singles i elapés han sortit de soterranis, golfes, porxos i de mercadets com el dels Encants de Barcelona, del mercat de Consell, del mercat de segona mà del meu poble, Artà...
Quins descobriments o tresor ocult (artista, banda, disc en particular...) has fet en les teves recerques per aquests llocs? És curiós però en aquest darrer mercadet normalment no hi ha res, però de sobte trobes joies com 2 originals americans d'elapés d'Aretha Franklin, 7 singles de Los Salvajes a 50 cèntims o un original de Rock on The Rocks, un elapé català bastant rar gravat per la creme de la creme del moviment progressiu català: els músics de Màquina! i les veus de Guillem Paris de Pan y Regaliz i Manel Joseph de Dos + Un i la Plateria. També he salvat vinils dels contenidors, el Yellow Submarine i el Help de The Beatles o el tercer àlbum de Pau Riba, Electròccid Àccid Alquimístic Xoc són els més interessants.
Please, be honest :the most embarrassing album in my collection is...? Un elapé de Raffaella Carra!! El 90 per cent del disc és terrible, la veritat, però, és que hi ha una versió del clàssic de northern soul She's Looking Good que és super punxable.
Tens alguna anècdota sucosa com a cercador de discs? Al principi de visitar mercats de segona mà mirava per damunt les piles de vinils polsosos. En una ocasió vaig trobar en una pila de singles i els vaig repassar tot de dalt a baix, tot morralla espanyola de la pitjor... excepte el darrer! el single Fresh Garbage del grup català Evolution, en un estat immillorable. Des d'aquell dia repasso tots els discs de cada pila. Punxes molt sovint? No tant com m'agradaria. Hi ha pocs locals i poques ocasions on punxar música dels 60. Dins d'aquest mundillo també em considero de 2a regional!
Ets d’aquests Djs que ademeten peticions del respectable? Em fa bastanta ràbia. Sobretot també perquè les peticions solen ser temes dels anys 80, període musical que m'interessa ben poc.
Alguna anécdota que ens puguis contar (imagina que estem en horari infantil) d’una de les teves sessions? Una de les primeres vegades que vaig punxar amb vinil vaig punxar 5 hores i mitja. Quan duia 4 hores vaig començar a matar la sessió perquè la festa estava decaient però de sobte varen entrar una vintena de persones al local em varen obligar a seguir punxant fins a l'extenuament.
Recordes quin va ser el primer disc que vas comprar?
Ja fa anys em vaig quedar amb part de la col.lecció de discos del meu pare i del meu tio, bàsicament rock dels 70, Hendrix, Clapton, Ten Years After, Jethro Tull, King Crimson... però el primer que em vaig comprar va ser el Wheels of Fire de Cream, amb una portada impressionant!I la teva darrera adquisició? L'Ep Je Dis Ce Que Je Pense Et Je Vis Comme Je Veux d'Antoine et les Problemes. Tota una joia de freakbeat francès!
Podries dir-nos quina seria la joia de la teva col·lecció? Sens dubte la primera edició de l'elapé Música Dispersa editat per Diabolo el 1970. S'en varen vendre menys de 400 exemplars! I pel que fa a singles, vaig trobar un exemplar d'Antti Einïo & The Islanders, un cantant i productor finlandès que versiona el clàssic I Got My Mojo Working. El trobo molt interessant perquè és tota una raresa, les dues cares son espectacularment punxables, està signat per l'autor i perquè només en vaig pagar 50 cèntims.
Saps quants discos tens? Aproximadament 800 elapés, uns 500 singles i uns 300 cd's. Encara me'n falten molts!
Com els tens ordenats?
Els elapés per estils: Grups de rock dels 60 (Beatles, Kinks, Stones...), Grups de rock dels 70 (King Crimson, Pink Floyd, Cream...) Solistes (David Bowie, Lou Reed, Bob Dylan, Neil Young, Leonard Cohen...), Blues, Soul, un petit apartat de Brasil i Reggae i finalment orquestres de música lounge. Els singles també per estils: beat i rock seixanter, soul, grups espanyols, i rock and roll i rock instrumental. I els Cds per ordre alfabètic.
Una botiga de discs? La veritat és que som més de mercadets de segona mà i deixalleries, no és molt glamourós però lo meu és picar pedra i excavar, embrutar-me els dits de pols! Però si he de triar una botiga...a Palma, Hercules Records i a Barcelona les dues de Riera Baixa, Wha Wha Discos i Discos Edison's.
Una web? Discogs, Ebay i Popsike per comparar preus. Per cercar informació de grups n'hi ha una infinitat! http://18rodas.blogspot.com.es/ per exemple. Concretament per música espanyola dels 60 i 70 n'hi ha 2 de molt interessants http://viejopickup.blogspot.com.es/ i http://spanishprogressiverock.blogspot.com.es/ i per publicar les meves descobertes: http://www.3penics.blogspot.com.es/
Un mercat/fira? La majoria dels meus singles i elapés han sortit de soterranis, golfes, porxos i de mercadets com el dels Encants de Barcelona, del mercat de Consell, del mercat de segona mà del meu poble, Artà...
Quins descobriments o tresor ocult (artista, banda, disc en particular...) has fet en les teves recerques per aquests llocs? És curiós però en aquest darrer mercadet normalment no hi ha res, però de sobte trobes joies com 2 originals americans d'elapés d'Aretha Franklin, 7 singles de Los Salvajes a 50 cèntims o un original de Rock on The Rocks, un elapé català bastant rar gravat per la creme de la creme del moviment progressiu català: els músics de Màquina! i les veus de Guillem Paris de Pan y Regaliz i Manel Joseph de Dos + Un i la Plateria. També he salvat vinils dels contenidors, el Yellow Submarine i el Help de The Beatles o el tercer àlbum de Pau Riba, Electròccid Àccid Alquimístic Xoc són els més interessants.
Please, be honest :the most embarrassing album in my collection is...? Un elapé de Raffaella Carra!! El 90 per cent del disc és terrible, la veritat, però, és que hi ha una versió del clàssic de northern soul She's Looking Good que és super punxable.
Tens alguna anècdota sucosa com a cercador de discs? Al principi de visitar mercats de segona mà mirava per damunt les piles de vinils polsosos. En una ocasió vaig trobar en una pila de singles i els vaig repassar tot de dalt a baix, tot morralla espanyola de la pitjor... excepte el darrer! el single Fresh Garbage del grup català Evolution, en un estat immillorable. Des d'aquell dia repasso tots els discs de cada pila. Punxes molt sovint? No tant com m'agradaria. Hi ha pocs locals i poques ocasions on punxar música dels 60. Dins d'aquest mundillo també em considero de 2a regional!
Ets d’aquests Djs que ademeten peticions del respectable? Em fa bastanta ràbia. Sobretot també perquè les peticions solen ser temes dels anys 80, període musical que m'interessa ben poc.
Alguna anécdota que ens puguis contar (imagina que estem en horari infantil) d’una de les teves sessions? Una de les primeres vegades que vaig punxar amb vinil vaig punxar 5 hores i mitja. Quan duia 4 hores vaig començar a matar la sessió perquè la festa estava decaient però de sobte varen entrar una vintena de persones al local em varen obligar a seguir punxant fins a l'extenuament.
diumenge, 3 de juny del 2012
Clap!!! Hip Hop comes souly
Gràcies als contactes amb el gran Dj Kapy, hem contactat amb l'escena hip hopera estatal que mostra un grau de coneixement musical i tolerància fabulós. Se podria estendre a d'altres mogudes, tots ho agrairïem. Aquí en teniu una mostra Lex Luthorz featuring Zatu. Somriures de complicitat amb aquest accent sevillà, vaja hit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)