el divenres passat en dj smoove va presentar els seus credencials a la ciutat bavara de augsburg amb una sessió furiosa de hiphop, funk, latin, breakbeat i soul.la groove action va anar.
despres d'una notable sessiò d'inici de dj dustyfing el mestre angles va prendre control dels turntables.
una mica decepcionant per els funkomanics el tema de la nit inclinaba mes cap a hiphop i breakbeat, encara, en aquests ambits, salvatje, potent i furios.
I aquí teniu als grans New Mastersounds, que despres del "102 per cent" ja tenen mig enllestit un nou album per a finals del 2008. Aquí els podeu veure en plena acció a Denver, Colorado el passat 18 de gener.
Com heu pogut veure en Dyk finalment ha reaparegut després de les seves misterioses excursions a la Selva Negra amb en Barry. Les seves dues darreres entrades demostren que el tio mai deixa d'investigar.Aquestes setmanes finals de l'hivern ens duen algunes coses interessants.
Primer de tot, els premis Acidjazz Hispano'07 ja s'han fet públics, no ha guanyat cap dels candidats que a nosaltres ens feien il·lusió (The Right ons, The Bongolian, Osaka Monaurail...) però bé podeu visitar la llista de guanyadors i us podeu fer una idea. Per a l'any que ve, estaria bé que vos hi inscrivisseu i això podreu participar en les votacions a més de rebre el seu magnífic Newsletter. Hem trobat també una entrevista en profunditat als Right Ons feta el mes passat, per un membre l'staff d'Acidjazz Hispano.
Ara passarem a la part de rumorologia que tant agrada als fans, per aquesta primavera la secció mallorquina de Grooveaction treballa en un projecte per animar l'escena de cara l'estiu, sessions de DJ com les dels vells temps, però amb un desplegament de mitjans sorprenent. També podem avançar que hi ha un tema gravat i que possiblement es faci un videoclip, tot de la mà del gran productor marratxiner, es Sebel·lí "verbenero".
Suposant que una mayoria dels nostros lectors no tan sol s'inyectan soul funk i groove per cada vena que troban, que de tant en cuant també se pegan un trip amb altres estils, avui volem parlar del blues. el blues com dou ser. salvatje, brut, potent. el blues dels "juke joint pimps". per començar: els tios no son massa cool. son vells, lleigs i alemanys. si cualcú amb l'introducció va pensar en direcció jon spencer o tigerbeat: no! (en tot cas mes tigerbeat que jsbx) pero, ningú els paga per guapos, amb sort cualcú els paga per la musica. els seu estil: una mezcla de blues, una mica de gospel (i aixo lo escrib perque ho diuen ells) i molt de rock'n'roll. el mighty mike, que també firma per reverend mike (bateria, harmonica, vou) i en t-man (guitara) - vaya noms - semblan haver perfecionat el so de grups de dos. un so compacte, plé i amb molta energia. després d'haver publicat el seu primer disco "boogie the house down" (voodoo rhythm records) a final de març començan una gira per suiza i alemanya. queda per veure si en directe tenen els mateixos collons que en el disc. a youtube varen publicar un video tocant a lo que semba una porxeria.
A la pàgina web de einestages, una plataforma de historia contemporanea virtual, encara en versiò beta iniciada per la pagina web de la revista alemana "Der Spiegel", hem trobat aquesta perla: un video d'en Ike Turner amb el seu coro, ensallant per una actuació per la televisió alemana a l'habitació del hotel de Munich on estaba el ex de na Tina amb el seu grup. Lamentablement no du data, pero per la deco de l'habitació i la roba que duen sembla molt eighties, diría jo. En Dyk tambè diu que li sona molt "tachtiger" (vuitanter). Nomès en Barry va protestar i va dir que li recorda a la roba tradicional de les illes fiji del segle setze que va veure fa dues setmanes en un documental de la televisió nacional de corea del nord.
Cercant temes de l'Stax hem topat amb aquesta cançó soulera, d'un dels mascles dominants del segell cap allà 1968. Possiblement la recordereu ja que els Blues Brothers la versionaven en els seus shows. Quanta nostàlgia!!!
Apreciats amics de Groove Action el mes de febrer ens recorda que l'hivern encara no s'ha acabat. Nosaltres seguim esperant que el sol ens aclareixi les idees. Les discogràfiques semblen retardar els seus llançaments fins a la primavera. I el més fort de tot fa setmanes que no tenim notícies de'n Dyk i molt menys de'n Barry. Hi ha qui diu que s'han perdut per la Selva Negra on hi entraren per equivocació fugint de trenta fans libidinoses després d'una sessió marca de la casa.
Mentre confiem plenament amb la capacitat de supervivència del nostre ídol i la seva mascota, la secció mallorquina que fa possible aquest bloc, ha sortit de festa. Era carnaval i com que en el fons som uns festeros, vam voler fer un homenatge als nostres mites musicals de quan erem adolescents. Enacara que vos pugui sorprendre, sempre vam admirar bandes americanes de Hard Rock dels 70s i Sleazy Rock dels 80s. Som així de xulos, recordant a Mötley Crue, G'n'R, Skid Row, Aerosmith un homenatge a les cintes de k7 que encara guardem per dins el cotxe when you could be mine...