Chop Chop !!!

"Punkrock means to be a good example to the ones around you."

Aquestas paraulas, que sonan com d'en Bono o d'en Bob Geldorf, nomes son una d'aquestes novas veritats que ens mostra la pel.lícula "joe strummer- the future is unwritten" d'en Julien Temple. Un documental de mes de dues horas, amb la narraciò d'el mateix john glen mellor en forma d'un programa de radio que va grabar l'any abans de la seva mort.
Comencant amb la seva infantesa, la pel.lícula narra el cami d'un dels millors cantants de rock del segle 20. De las ciutats on vivia cuan era petit (istanbul, d.f., bonn etc...el seu pare era dimplomat angles), pasant per las escolas privadas on el seu germa es va convertir en un nazi, pocs mesos abans del seu suicidi. Imatges de Londres i dels principis amb els 101ers...per arribar als principis amb the clash - es grup que la mayoria de noltros guardam com millor grup punk desde que en rachmaninov va comencar a grabar discos boogie woogie.



amb moltes entrevistes amb vells amics o companys de temps, aixi com imatges de la versiò animada de "animal farm" la pel.lícula mostra un personatge que no va ser mai facil, pero casi sempre genial. clar, com es altre idol del segle passat - en diego maradona, amb las sevas debilitats. apart d'aixo ens dona l'oprtunitat de veure com grabaren es primer disco de the clash i moltes imatges de concerts...
i es clar, tampòc falta es temps de la separaciò dels clash i els deu anys sense fer casi res apart d'anar a Granada a fumar porros amb un guitarista de per alla (i fer peliculas amb en jim jarmusch, una cosa que no dou ser masa diferent que anar a granada a fumar porros).
i com va tornar a la musica amb bandas sonoras per finalment amb moltas sessions de fogata prendre la decisiò de tornar als escenaris amb els mescaleros.
i per tornar en es principi del article, es clar, en Bono tambe surt a sa pel.lícula...com per tot on veu una camera. apart d'ell també gent que no son tan presents com en mick jones, en topper headon i la mitad de hollywood...en jim jarmusch, en johnny depp, en matt dillon...vint mil al.lotes ... "y como no...." en Bono.
finalment, es una gran pel.lícula, que don a l'impresiò de sinceritat, perque no glorifica es seu persontge. de moments es divertida, i per tothom que estima la mùsica dels clash ens dona la posiblitat de veure una mica de la vida d'en joe.
i mes, ya de pare de famili, l'escena d'en joe com esta amb la seva filla i diu cosas com la frase del principi....

per voltros,

johnny caramel.lo

ps: en es final, en joe ens conta que podem cambiar el mon si volem...aixi tambè vui acabar amb aquesta frase...chop chop!!!

the future is unwritten