hi ha poca gent que troba sa gent corecta per la carrera musical amb 40 anys. mes, si ya anaban cantant tota sa vida, però, mancant d'el exit necessari per comencar una carrera, han de treballar com prisionera i a un banc. aixo, mes o manco, es l'historia de na sharon jones, cantant nova yorquina, que en 1996 va coneixer un grup que es diu the dap kings i que varen iniciar la seva tarda carrera. en octubre han publicat es seu tercer album "100 days, 100 nights" baix el sello daptone, del baxista d'es grup.
demanada perque ha agafat camis tan poc usuals la seva carrera, na sharon jones explica es problema que tenen els musics negres en el mon del soul, que normalment son musics blancs, com actualment na amy winehouse, que tenen mes exit. i aixi tambè es explica que tots els dap kings son blancs (i que varen grabar la mitad d'es darrer album de na tal amy, en mes que tocan en els seus concerts, tant com la gent que visita els seus concerts. el sound en cambi, es negre to the max: na sharon jones considera James Brown, Otis Redding, Ike & Tina Turner i na Marva Whitney com las sevas influencias principals.
i en es final va ser la popularitat d'es seu grup que li va conseguir un concert al apollo theater a harlem, donant-li la posiblitat de presentar la seva musica als germans i ses germanes negres de nova york.
de vegades la vida toma camis molt extraordinaris...
la canco "100 days, 100 nights" del album actual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada