Entrem a la groove cuisine! Entrevista exclusiva amb Mr.Dyk Bonkers

El col·lós incansable en el seu estudi...treballant

En Barry el seu animal de companyia.
Pictures by Lauren i arxiu Grooveaction

Hei Dyk què tal les festes?

Molt bé, però de cada vegada me costa més recuperar-me de les farres nocturnes, ja no sóc el que era. El cap d'any pareix tot un repte, però ho donarem tot des de la cabina, la barra o la pista de ball.

Parlan's dels teus inicis, quan començares a escriure artícles musicals?

De sempre, ja de ben petit vaig començar a interessar-me pel que sentia a la ràdio, record haver escrit algunes línies sobre l'explosió del reggae , Jimmy Cliff, Lee Perry, The Maytals etc quan estudiava amb els jesuïtes. Després vengueren les col·laboracions a la ja desapareguda Lions and Cucumbers, El Gorro, Freak Collector...

Recordes la primera crítica que et publicaren?

Crec que va ser una ressenya del single Police and Thieves dels Clash precisament a Lions and Cucumbers.

D'on és capital Ulam Bator?

Sereu cabrons? Mongòlia tio. No m'agrada dir això però hauries de saber que el tema de la meva tesi és les relacions marítimes entre Portugal i la Índia, entre els segles XVII i XIX. Així que capitals d'Àsia les que vulguis.

Tu visqueres intensament els 70s, és cert tot allò que conten d'en Ronnie Lane?

Ara no record qui és Ronnie Lane.

Quina va ser la primera vegada que vingueres a Mallorca?

Crec que fou cap a l'any 85, m'havia tornat a casar per tercera vegada i ella que era d'Aachen venia molt per l'illa. Ella me va presentar en Joan Bibiloni, que per cert ,sabieu que el tio havia començat fent versions de clàssics del soul?. Bé de tota manera jo havia vingut a Eivissa com a corresponsal de Lions and Cucumbers per cobrir el concert de Bob Marley i allò si que era el paradís, quines dones! Es Cavallet ja no és el que era fills meus! (es lamenta profundament).

Quan te va començar a fascinar el so del hammond?

Ja sé que sonarà a tòpic, però me vaig criar en una família profundament devota i cada diumenge a missa com un clau i ja allà el so de l'orgue m'emocionava. El funk i el groove vingueren després ja més grandet quan anava a parties en pla allnighter per Sankt Pauli (rialles). Però val a dir que l'any 2003 assistint per pura casualitat a un ofici a una església baptista de Philadelphia vaig tornar a veure la llum, crec que hi vaig entrar guiat per l'esperit de Billy Preston i això me va permetre deixar enrera un periode turbulent de la meva vida. My soul is a witness!

A quin concert lamentes no haver pogut assistir aquest any?

Bé vosaltres sabeu que jo som més de la pista de ball que no de la sala de concerts però ara que ho dius, precisament el dels Right Ons, vist el que he llegit a Grooveaction. I possiblement també algún de Funky Time que mira que venc sovint a Mallorca però no hi ha manera de veure'ls, esper fer-ho aviat a més ara que sé que n'Hugo s'ha recuperat.

Quin és el teu capítol preferit de l'Escurçó Negre?

(rialles) vaja penya! a mi m'agraden aquells on hi surt Lord Flash Heart o també aquell on se'n van a ultramar a descobrir terres desconegudes amb un mariner sonat, es perden i es veuen obligats a beure's els pixums, que bo!. També el del colom del general Melchett és una canya. N'hi ha tants!

Ja per acabar, arrel de la polèmica amb Albert Puig d'Icat FM, d'on ve tanta rivalitat?

No ho consider rivalitat, però trob que el tio desaprofita molt el seu potencial. Me rebenta com presenta els artistes, pareix que s'ha begut una infusió d'herba lluïsa endolcida amb vint cullerades de mel. Tot i que és més jove que jo, ara no et pensis, el tio és tan lògic i mecànic que des de que li va sortir la primera cana, ja pensa en tenir néts.

Ara sis respostes concretes.

Un Disc: Vou veri vou de Biel Majoral

Un llibre: El mestre i Margarida de Bulgakov

Un Instrument: Congues

Una top model: cap ni una, crec que les tops són un exemple nefast del que ha de ser una dona.

Una pel·lícula: Vampyros Lesbos de Jess Franco.

Un plat: Okra soup un plat de Surinam però a Mallorca en estiu res com el trempó!

James Brown - 1r aniversari

Primer de tot desitjar-vos Bon Nadal, a tots els nostres visitants, siguin de Xile, Austràlia, Korea o més prop. Bé demà farà ja un any que el gran James ens va deixar. Va ser de les primeres notícies que donarem a Grooveaction. Com a celebració nadalenca i recordatori seu: Good Foot! en plena forma ametrallant bon funk.

Johnny Harris Orchestra - Satisfaction - 1969

Mare de Déu Santíssima!!! la versió més groovy-kitsch que mai haguessiu imaginat del clàssic de Jagger-Richards. De la mà d'un desmelenat Johnny Harris, ara avui oblidat. Document quasi antropòlogic (mireu la coreografia!).

Joe Tex-Show Me

Gràcies a tota la gent que entra al bloc d'arreu del món, i amés si després ens fa bona publicitat (thanks Mr.Funkenstein). Aquí teniu a Joe Tex, enguany es compliren 25 anys de la seva mort. I encara no havíem dit res!

Ha mort n'Ike Turner

En aquests moments ha entrat la noticia que ha mort un dels grans musics soul dels anys 60 per envant: n'Ike Turner, mes connegut per el grup que va fer amb n'Anna Mae Bullock, més coneguda com Tina Turner. En fora dels escenaris i els estudis de grabació diuen que era un fill de puta drogadicte que pegava i violava la seva dona (la mateixa Tina). Apart d'això hem de reconeixer la gran aportació que li va fer al groove. Per dir una cançó: "bold soul sister", per parlar d'una altra: "river deep, mountain high" o "people sure act funny". Enguany va guanyar un grammy per el millor album de blues tradicional.

WE'RE WAITING FOR OUR MEN Shaking Mallorca with The Right Ons!

Moments de soul i funk incandescent.

Causant sensació en el seu debut a l'illa, The Right Ons en plena acció.

El seu àlbum 80.81 un dels grans discs del 2007.

Shake, shake, shake! Pictures By Red Foxy

Feia temps que no teníem tantes ganes de veure en directe una banda, The Right Ons arribaven a la nostra illa en el marc dels shows que acompanyaven la Fira del Disc. En el gran espai del Palma Arena diumenge 9 a les sis de la tarda, davant un públic dispersat entre els stands apareixia la banda revel·lació de l'any. Just en aquell moment nosaltres erem els únics davant l'escenari, l'ambient era fred, però la formació va començar a descarregar tota la seva energia soulera com si els hi anés la vida. A més de bons músics, estavem davant uns artistes consumats i uns vertaders professionals. En qüestió de minuts totes les ànimes amb un mínim de sensibilitat del recinte ja estaven allà, les crides a ballar des de l'escenari foren parcialment escoltades, però l'entrega de la banda no va disminuir, autèntica fúria, funk poderós i referències als profetes negres dels seixanta i setanta. Tot això impregna el seu debut 80.81 un àlbum excel·lent que en directe agafa una dimensió espectacular, tal és la força que transmeten. Si arriba a ser mitja nit i en un recinte amb menor aforament allò hagués estat indescriptible, penya,que era diumenge! A part del bagatge clàssic; Sly Stone, James Brown, Mandrill, MC5 hi ha un acostament clar a la Blues Explosion, TINC o els Bellrays (als quals telonejaren el maig de 2006). Entre els seus temes estrella, Do your thing babe, Hey Yeah!, 80.81 i la salvatge Pretty Slick hi sobresurt la magnífica versió del clàssic de la Velvet Underground I'm waiting for my man (extreta d'un 7'' gravat amb Lovemonk) amb la tornada d'I want to take you higher, simplement acollonant. Es va fer molt curt, tenim moltes ganes de tornar-los a veure, val a dir que un cop acabat el show, varem parlar amb la secció rítimica, Utah i Rams i a part de signar-nos el cd (per cert una presentació impecable) ens asseguraren que a més de seguir girant en la presentació del disc ja pensen en temes nous per a un futur treball, possiblement amb més groove, sona bé, no?. Els tios estan en un moment insuperable, per ara només han girat per Portugal però vista la seva qualitat els veig per escenaris internacionals molt aviat. No estaria malament que Mr. Dyk Bonkers els contractés per a un show a Passau, en un dels seus atacs de fervor soulero. Abans que se m'oblidi, el títol 80.81 fa referència als anys de naixement de les criatures, oh yeah!

Quaranta anys sense Otis Redding

Ahir va ser el nostre primer aniversari i segons ha deixat escrit Mr.Bonkers ho va celebrar amb una sessió a Passau. Bé, seguim amb efemèrides, demà es celebrarà el quarantè aniversari de la mort de la veu més popular del soul, l'inigualable Otis Redding. Havia nascut el 1941 a Dawson a l'estat de Georgia i en ple auge de la seva carrera va patir un accident d'aviació a Wisconsin el 10 de desembre de 1967. Un sinistre on també perderen la vida alguns membres de la banda que l'acompanyaven en els seus shows en directe, els mítics Bar Kays, que com sabreu es referen i seguiren endavant. El gran Otis ens va deixar quan ja era una estrella consagrada i com sempre passa la seva prematura desaparició ha engrandit la llegenda. Era la veu més coneguda del soul i una icona de la música popular en general. A part de múltiples recoilatoris, reedicions i aparicions en recopilatoris el tio ens ha deixat un llegat imprescindible de set àlbums en vida, alguns essencials com Otis Blue (1965), The Soul Album (1966), King and Queen (1967) amb Carla Thomas i el pòstum Sitting on the dock of the bay (1968) que amb la peça del mateix títol és el seu hit més conegut. La quantitat de singles que té supera la trentena, i són ara peces cotizades entre els col·leccionistes. La seva veu de mascle sudenc quadrava tant amb balades (gens empalagoses per cert) i temes animats cent per cent ballables. No vull pensar el que ens hem perdut, vos imagineu la veu de n'Otis en plena explosió del funk o el soul psicodèlic? el seu segell Stax Records tal vegada hauria rebentat la Motown.

Un reguitzell d'artistes han ficat mà al seu repertori per fer-ne versions, hi ha de tot, però a mi m'agrada especialment la que fa en euskera Negu Gorriak de Respect i la de Jon Spencer d'Ole man trouble. Però en trobareu una infinitat més, ben segur que Mr. Dyk en deu saber dotzenes altament recomanables. En definitiva el gran Otis fou un vertader crack que ha ajudat a molts a afeccionar-nos a la música negra i ha esdevingut personatge clau en la història de la música popular del segle XX. Per saber més:http://www.otisredding.com/

primer aniversari de la groove action

avui fa un any que varem comencar aquest blog dedicat a lo millor del groove internacional. avui en dyk no pot escriure massa, perque fa una sessio de dj a una festa okupa a passau, alemania. si surt lliure i no li agafa la policia un d'aquests dies publicará cualquecosa especial, o aixi ens ha informat. sino, fins llavors, gracies a tots els lectors. ens podeu escriure comentaris...us mantidrem informats.

groove up your life!

els groove action i en dyk

"Don't mess with mr. T" nou disc de JTQ

Bé, direu què els hi ha pegat a n'aquesta gent? que ara cada setmana pengen coses, parlen de novetats, descobreixen nous grups etc. La veritat és que les coses vénen com vénen, i ara tenim temps lliure i podem estar al dia de novetats, si la setmana passada parlàvem de The Bongolian, The Solution i de na Sharon Jones, avui parlem d'un dels grans grups de l'acid jazz era. Si són ells (o ell?), Don't mess with Mr. T (2007) és la nova aportació funksouljazzística de The James Taylor Quartet per aquest any després dels experiments en solitari de mestre James. La veritat és que m'esperava més, quan vaig cridar a Xocolat Discos i me varen dir que el tenien me vaig posar content, però...a veure no és un mal disc, però crec que el repertori de Motown donava per treure una cosa amb més canya. Crec que amb això Mr.Bonkers me donaria la raó. És que jo encara estic flipant amb The Oscillator (2003) altament recomanable, el següent A Taste of Cherry (2006) és bo però no el supera. Així que per la lògica successió de treballs de la banda, bo/no tan bo, ara tocava un àlbum bo. I la veritat és que són especialistes en fer versions de clàssics plenes de groove (recordeu Blow Up, Mrs Robinson, Starsky and Hutch, Jesuschrist superstar, Whole lotta Love...) per això semblava "tir segur" però s'ha quedat a mitges. Ei ara no aneu diguent que a Grooveaction fem males crítiques de JTQ, no! el que passa es que ens té massa mal acostumats, i de ben segur que si el regales aquest Nadal faràs content a més d'un. L'ha engestritat en el segell britànic Dome Records especialista en soul més aviat dolcet, però amb referències interessants.

Quick Sand by Osaka Monaurail

Les nostres investigacions ens han dut fins al Japó amb aquests amants del funk atemporal l'Osaka Monaurail. Estan de gira per aquí, dia 13 a Barcelona, 14 a València, 15 Madrid.

Gladys Knight (1973)

Aquí teniu la versió més canyera d'aquest hit de la motown també versionat de manera molt dolça per l'amic Marvin Gaye, crua per Ike and Tina Turner i rockera per la Creedence. Qualitat d'imatge pobra però...that's what i call SOUL!!!

The Marvelettes Too many fish in the sea

Entre els clàssics de la Motown hi destaca aquest hit versionat fins a dir prou, per bandes de garage, punk rock i northen soul des de sempre. El so no és massa bo, però aquestes ties eren unes autèntiques fieres, cap allà 1964 crec. Deixa't de penes encara queda molt de peix al mar!

"massa petita-massa grassa-massa negra-massa vella"

hi ha poca gent que troba sa gent corecta per la carrera musical amb 40 anys. mes, si ya anaban cantant tota sa vida, però, mancant d'el exit necessari per comencar una carrera, han de treballar com prisionera i a un banc. aixo, mes o manco, es l'historia de na sharon jones, cantant nova yorquina, que en 1996 va coneixer un grup que es diu the dap kings i que varen iniciar la seva tarda carrera. en octubre han publicat es seu tercer album "100 days, 100 nights" baix el sello daptone, del baxista d'es grup.
demanada perque ha agafat camis tan poc usuals la seva carrera, na sharon jones explica es problema que tenen els musics negres en el mon del soul, que normalment son musics blancs, com actualment na amy winehouse, que tenen mes exit. i aixi tambè es explica que tots els dap kings son blancs (i que varen grabar la mitad d'es darrer album de na tal amy, en mes que tocan en els seus concerts, tant com la gent que visita els seus concerts. el sound en cambi, es negre to the max: na sharon jones considera James Brown, Otis Redding, Ike & Tina Turner i na Marva Whitney com las sevas influencias principals.

i en es final va ser la popularitat d'es seu grup que li va conseguir un concert al apollo theater a harlem, donant-li la posiblitat de presentar la seva musica als germans i ses germanes negres de nova york.

de vegades la vida toma camis molt extraordinaris...



la canco "100 days, 100 nights" del album actual

the solution- el nou supergroup des soul?

en mes des nou album de the bongolian avui també us volem gaudir amb un tal "supergroup" que es diu "the solution". liderat per en scott morgan de la sonic's rendevouz band, tambe compta amb la colaboraciò d'en nicke andersson (ex-bateria de entombed, cantant i gitarista dels mitics hellacopters)com bateria. del seu primer album communicate! el videoclip de la canco "i have to quit you"...

Outer Bongolia nou àlbum de The Bongolian

Encara teníem al paladar el bon regust del seu darrer treball The Blue Print (2006)quan ens arriba de nou el nostre estimat Nasser Bouzida amb The Bongolian. La banda paral·lela del líder dels Big Boss Man ve per oferir-nos un viatge psicodèlic a la galàxia del funk a ritme de bongós i hammonds cercant atmosferes plenes de groove. Outer Bongolia, que ja vos avancem, serà uns dels regals d'aquest Nadal, ha estat editat pel mític segell Blow Up Records on graven habitualment l'amic Bouzida i els seus temibles sequaços. La verita és que a la redacció de Groove Action ens demanem si realment la banda principal d'aquest gran personatge no serà a hores d'ara The Bongolian (on també toca en Trevor Harding) i no BBM. Bé el que realment interessa és que segueixin produint bon funk i latin soul com fins ara i ens oferixin tota la seva força durant els seus increïbles directes. Per cert dia 8 de desembre seran a Lleó en el festival Purple Weekend, l'esdeveniment mod de la temporada hivernal a l'estat. Si hi voleu pegar un bot, ja ho sabeu.

PUCHO BROWN AND HIS LATIN SOUL BROTHERS

Com a enamorats de la percussió llatina que som, no de bades Mr Dyk Bonkers és un consumat bongosero, aquí teniu els Latin Soul Brothers del magnífic Pucho Brown. Realment poderós. T'oblides del fred.

Fundación Tony Manero - Can't Nobody Love Me Like You Do

Aquí teniu la FTM versionant un altre clàssic, era l'any 2001 quan els vaig veure per primera vegada en directe, presentaven el "Looking for la Fiesta" i es trobaven en un moment de forma excel·lent. Salutacions als lectors de Suïssa.

The Jam - Move On Up- Live

Aquí teniu el modfather Mr.Paul Weller en plena acció amb els Jam, versionant el clàssic d'un altre crack en Curtis Mayfield, Move on Up. Ja ho veieu cops amagats que tenim.

Groove is in the Heart

Un classic de l'any 1990. Que mes podem dir? Groove is in the heart!

Jamaica Funk

Amb aquest títol arriba puntual el recopilatori de tardor de Soul Jazz Records, una nova aportació en la tasca d'aquest segell britànic en la recuperació dels estils que tant ens agraden. Es tracta d'una selecció de temes de funk i soul realitzats per artistes de l'illa caribenya, la majoria d'ells de reggae i produïts per gent com Lee "Scratch" Perry, Derrick Harriot, Winston Riley entre d'altres. Hi ha versions de clàssics de l'època (Al Green, Temptations, The JBs...), en una mescla d'influències nord-americanes, britàniques i obviament jamaicanes. Tot és material extret de singles super rars editats entre 1972 i 1978 ja en ple esclat de la Disco Music. A part d'aquesta nova entrega en la línia dels mítics 100% Dynamite i que tanta fama han reportat a Soul Jazz, no està gens de més que feu una ullada al seu magnífic catàleg.

Jamie Lidell - Multiply

És veritat que fa temps que no hem dut nous artistes al blog, el nostre darrer descobriment és aquest angleset, Jamie Lidell, un nou valor del soul que actualment es fa a Gran Bretanya. Aquí el tenim amb estètica mod, però d'aquell revival vuitanter coetani de la New Wave, el seu hit "Multiply". Dedicat als lectors de Brasil, Estats Units, Alemanya, Madrid, Eivissa i Maria de la Salut. Au feis bonda.

james brown i la sex machine

en james brown, cientific amb ambicions futurisiques, anunciant "sex machine"

en beck i na jane birkin

videoclip d'en beck i na jane birkin cantant "l'anamour" de l'amic gainsbourg

MAZONI,

La veritat és que fa temps que la volia posar, una versió del Maggie's Farm de'n Dylan per aquest crack que és Mazoni. Ració doble, després de Mr.Pickett tal vegada un dels millors temes del 2007.

The Midnight Hour Live Wilson Pickett

Au després del cap de fibló, res com el gran Wilson per recuperar l'ànim.

joe bataan i alemanya

Avui, el pare del latin funk joe bataan fa un concert al conegut ex- mojo club d'hamburg, després d'haver tocat concerts a oviedo i la capital alemanya berlin. per a mr.new york que els darrers set anys ha fet feina com treballador social a nova york no es es primer viatje a alemanya. 1973 el govern de la república democràtica alemanya va convidar-lo a la capital, berlin de l'est amb la portaveu dels black panthers angela davis per representar la gent oprimida dels estats-units a la 10a festa de la joventud mundial del país comunista. i també en els principis dels anys 80 després del seu hit "rap-o clap-o", el segon hit de la musica rap despres de "rapper's delight" de la mitica sugarhill gang. per veure com funcionaba la alemanya d'aquell temps (aquesta vegada a la república federal) de vegades no deixaven entrar als seguidors negres en els concerts a causa de la raça. així diu en joe bataan en una entrevista en el diari alemany sueddeutsche zeitung: " ho he vist a moscou i també a el salvador: la gent es creu superior a causa de la seva etnicitat.l'única solució és començar a pensar internacionalment" per ventura ciutats internacionals com berlin o hamburg són al mínim una ocasió per fer altres experiences a alemanya apart de comunistes i racistes...

(i me toca els ous de no ser a hamburg sino a la capital del partit més conservador i tocada del ous de tota alemanya: passau, on diuen que lo maxim que hem vist de música negre va ser en louis armstrong- fa mes de 50 anys...)

Sugar baby summer song

Els nostres amics del Sebel·lí Verbenero s'han marcat un tema rumbero que ha estat el hit de més impacte de l'estiu (almanco de Pòrtol a Sa Cabaneta i part de Santa Maria). La nostra devoció pels sons càlids dels bongós ens duen a considerar-lo ja part de la banda sonora de les nostres aventures estivals. Me tem que l'efecte fresa nata ha estat definitiu en la consecució d'aquest inesperat èxit.

Gil Scott-Heron -The Bottle

L'estiu s'acaba, seguim sense notícies de Mr. Dyk, i ara fent balanç hem revisat autèntics apòstols de la bona música, allò que en Nick Nichols anomenaria "real big boss men" (Strummer, Peret, Elvis...) tal vegada en Gil Scott-Heron és el tio més militant que mai haguem penjat al blog. Amb un hit atemporal, The Bottle. Gaudiu-ho.

Rubberneckin´

Bé ja ho sabeu, ara fa trenta anys, tal vegada els afeccionats als nostres estils no el tinguin en compte però, el Rei va tenir una època soulera a finals dels 60s i principis dels 70s. Aquí en teniu una mostra. Segur que la peça vos sona, la va remesclar el famós dj Paul Oakenfold fa tres anys. Pertany a una peli de les seves, des d'aquí no l'oblidem.

Nou Album de Sharon Jones and the Dap Kings.

La gent de Daptone Records, reconegut segell dels EUA que recull la feina d'artistes actuals que recreen soul, gospel i r'n'b a l'estil clàssic, presenta la nova entrega de Sharon Jones i els Dap Kings. Possiblement són el vaixell insígnia de la casa, soul cantat amb molta elegància i amb reminiscències de tot el que ens agrada. Es diu "100 days 100 nights", el retorn després de dos discs que tingueren una gran acceptació, "Dap-dippin'" (2002) i "Naturally"(2005). És una bona notícia ja que val la pena aquesta senyora, no us decebrà, ben igual que moltes de les referències del segell.

Good luck

Hem trobat aquest video curiós cercant altres coses, ni més ni menys que Lisa Kekaula, la poderosa cantant dels Bellrays, protagonitzant el clip "Good Luck" dels heterodoxos Basement Jaxx. Soul modern amb ambientació blaxploitation. La veritat és que la tia no du perruca, en som testimonis, l'hem vista actuar en directe.Paraula de bonker.

Chop Chop !!!

"Punkrock means to be a good example to the ones around you."

Aquestas paraulas, que sonan com d'en Bono o d'en Bob Geldorf, nomes son una d'aquestes novas veritats que ens mostra la pel.lícula "joe strummer- the future is unwritten" d'en Julien Temple. Un documental de mes de dues horas, amb la narraciò d'el mateix john glen mellor en forma d'un programa de radio que va grabar l'any abans de la seva mort.
Comencant amb la seva infantesa, la pel.lícula narra el cami d'un dels millors cantants de rock del segle 20. De las ciutats on vivia cuan era petit (istanbul, d.f., bonn etc...el seu pare era dimplomat angles), pasant per las escolas privadas on el seu germa es va convertir en un nazi, pocs mesos abans del seu suicidi. Imatges de Londres i dels principis amb els 101ers...per arribar als principis amb the clash - es grup que la mayoria de noltros guardam com millor grup punk desde que en rachmaninov va comencar a grabar discos boogie woogie.



amb moltes entrevistes amb vells amics o companys de temps, aixi com imatges de la versiò animada de "animal farm" la pel.lícula mostra un personatge que no va ser mai facil, pero casi sempre genial. clar, com es altre idol del segle passat - en diego maradona, amb las sevas debilitats. apart d'aixo ens dona l'oprtunitat de veure com grabaren es primer disco de the clash i moltes imatges de concerts...
i es clar, tampòc falta es temps de la separaciò dels clash i els deu anys sense fer casi res apart d'anar a Granada a fumar porros amb un guitarista de per alla (i fer peliculas amb en jim jarmusch, una cosa que no dou ser masa diferent que anar a granada a fumar porros).
i com va tornar a la musica amb bandas sonoras per finalment amb moltas sessions de fogata prendre la decisiò de tornar als escenaris amb els mescaleros.
i per tornar en es principi del article, es clar, en Bono tambe surt a sa pel.lícula...com per tot on veu una camera. apart d'ell també gent que no son tan presents com en mick jones, en topper headon i la mitad de hollywood...en jim jarmusch, en johnny depp, en matt dillon...vint mil al.lotes ... "y como no...." en Bono.
finalment, es una gran pel.lícula, que don a l'impresiò de sinceritat, perque no glorifica es seu persontge. de moments es divertida, i per tothom que estima la mùsica dels clash ens dona la posiblitat de veure una mica de la vida d'en joe.
i mes, ya de pare de famili, l'escena d'en joe com esta amb la seva filla i diu cosas com la frase del principi....

per voltros,

johnny caramel.lo

ps: en es final, en joe ens conta que podem cambiar el mon si volem...aixi tambè vui acabar amb aquesta frase...chop chop!!!

the future is unwritten

The Staggers- Austria Attacks!

The weird Watuxi, the Wobble, the boppin' Monkey, the grazy alligator tool !!!

Avui vos volem presentar un grup, que amb la seva ambició podria seguir els passos de grups com the cramps o the monsters. Fent una mezcla potent de surf, teenbeat, rock'n'roll i groove, i jugant amb una estetica entre the (international) noise conspiracy, Mars attacks o qualsevol pelicula d'en Ed Wood (com fins ara no he vist ninguna d'aquestes i ya casi no m'en record de mars attacks, aixo ho dic perque sona cool), actualment son lo mes "hot" que austria, un pais generalment connegut tant per la seva xenofobia com per l'art i l'arquitectura bombastica, pot oferir.
Sigui com sigui, els staggers fan un show brutal, de vegades convidant a ses al.lotes que estan dins es public a pujar es escenari per convertirlas per el temps de una canço a ses "staggerettes", ses gogo's del grup.
Per veure-los en directe convè vuire a alemania o austria - la gira actual es limita a aquests dos paisos.
Però per donar una petita impresiò de lo que son els staggers en directe vos presentam un clip d'un concert a la capital bavaresa de munich:



Fins que no arribin a tocar per altres parts tambè es poden disfrutar els seus videoclips

Wild Teens ( o a youtube)
Black Hearse Cadillac ( o a youtube) i
The Jaguar

Mes informacions es troban a la pagina web thestaggers.at

Els staggers son: Wild Evel (vocalista), Lightning Iris (hammonds), Shaking Matthews (guitara), Candee Beat (bateria), Los Fixos (guitara), Jesus Kri (baix).

ps: no confundir amb es grup hardcorepunk the staggers que es troba a youtube i que tenen un cantant que pareix en ernie de la sesame street

"we're talking about quality here, bitch"

Peret - Chaví

Seguim impactats pel Achilifunk, fent recerca hem trobat aquesta peça que apareix a l'esmentat recopilatori, "Chaví" del nostre estimat Peret. Rumba amb clara influència blaxploitation, Hayes, Mayfield, Jones...que bona!

Achilifunk imprescindible aquest estiu

Hem fet una descoberta sensacional aquest dies es tracta d'aquesta joia anomenada Achilifunk Gipsy Soul 1969-1979 un llibre disc realitzat pel famós Dj. Txarly Brown de Barcelona. La publica Lovemonk (que té un catàleg impecable per cert), és una recopilació de cançons d'artistes de la rumba catalana i el flamenc però amb influències del funk, el soul, els ritmes afrocaribenys, música disco, groove... un treball acollonant amb 17 temes d'aquella època, amb artistes com el Gran Peret, Gato Pérez, Los Chorbos, Encarnita Polo...amb alguna sorpresa actual enregistrada per a l'ocasió. Un disc que impacta pel seu acurat disseny i la qualitat del material, es veu que el tal Txarly es va passar més d'un any cercant peces, digitalitzant-les, scannejant fotos i portades, fent entrevistes etc. Hei val la pena, fins i tot es veu que als grups actuals de rumba (o pseudorumba) més influïts pe'n Manu Chao que per en Peret, han quedat impressionats de veure com fa trenta anys ja es feien magnífiques combinacions d'estils, de totes totes millors que el patètic mestissatge que actualment té tanta acceptació entre perroflautes i moderniquis. Oh yeah! m'he quedat a gust. Grooveaction strikes back.

Recomanació musical : Ocean's Thirteen Soundtrack

Hei amics feia temps que no recomanavem cap disc, de fet fa temps que no recomanem res, ara que ve l'estiu sempre és bo tenir alguna cosa fresqueta per escoltar. Aquesta vegada no anirem a cercar na Maria per sa cuina ni presentar-vos cap nova i desconeguda formació de l'univers de l'Acid Jazz. Serem pràctics, una pel·licula mainstream, la tercera de la saga dels Ocean's, tal vegada la més fluixa de les tres, però la banda sonora és una joia, com les seves magnífiques predecessores. De la mà del gran David Holmes ( home d'una cultura musical només quasi comparable a la del nostre estimat Dyk), autor també de les dues anteriors de la sèrie, s'ens presenta una vintena de talls instrumentals (tret del This Town d'en Sinatra) amb píndoles amagades plenes de groove, jazz, hammonds, bongós i regust setanter. Pots ballar, pots escoltar, te pots sentir com un milionari que estafa el casino, pots fer saltar la banca... bona bona. Viva las Vegas!

http://www.hyfntrak.com/oceans13/fromafriend/

Dyk Bonkers, la dura vida de l'artista

Pictures by J.Ramonell

L'estiu ja és aquí i val a dir que hem tingut una primavera més accidentada del que hauríem desitjat. De tota manera també hem tingut bastants bons moments com aquests que el nostre gran amic Johnny "Guitar Hero" ens ha fet recordar amb aquestes dues instantànies. Corresponen al breu "unplugged" que Mr. Dyk Bonkers va oferir el mes d'abril passat durant la seva darrera estada a Mallorca, recital que va acabar sent un duel entre guitarres i bongós vora la foganya (per cert algú ha trobat les seves ulleres?). Envoltats d'amics sonaren clàssics de tots els temps, des de Cornershop fins a folklore maputxe, passant per revisions del disco funk, com "Yes sir, I can boogie" versió bonkersiana. Per alguns supervivents sabem que el gran Dyk segueix fent a la bonica localitat bavaresa de Passau sessions inapel·lables que fan cruixir els ossos dels agosarats que les volen ballar amb els seus ritmes demolidors. Per desgràcia no ens han arribat les imatges. Des de Grooveaction esperem que us faceu càrrec del sacrifici que comporta la tasca incansable del gran Dyk en nom del Groove.

Speaklow groove des de Toledo

Era cert que durant el mes de maig no hem dut massa activitat, però això no vol dir que no haguem fet els deures. Hem trobat aquesta petita joia d'una banda estatal que grava al segell Acid Jazz. La peça es diu "Booganova" dedicada al mestre Dyk

The Specials - Gangsters

Ja feia temps que no actualitzavem el blog, recercant en la nostra memòria no podien faltar aquests clàssics. The Specials amb el seu primer hit, remembering the 2 Tone era amb "gangsters". We luv ya.

histories del ku-klux-klan i d'una feina sense crisis

el king del soul, solomon burke, ha donat una entrevista al diari alemany "süddeutsche zeitung" el mes passat en la qual conta de la seva feina a la funeraria i de la seva actitud a la vida i a la mort.
en la publicaciò titulada "on hi ha vida, hi ha esperança" també conta l'anècdota d'un concert que va fer davant del ku-klux-klan, que l' havia contractat pels seus hits country dels anys 60. una trobada inesperada per al grup i l'audiència, però que finalment va acabar amb els racistes ballant.
el pare de 21 fills i padrí de 84 al.lots i al.lotes a més diu que en la seva opinió Déu mos ha donat la vida per disfrutar-la, per sentir l'olor de les roses, beure el cafè i menjar totes les galletes abans de que sigui massa tard. tot un filòsof, explica que ja de nin parlava en el seu rol de bisbe a la seva església "temple of solomon" davant de 60.000 persones. amb vint anys va pensar: "Déu t'ha donat aquesta veu. perquè no cantar rhythm and blues?" el seu primer single va ser "you can run, but you can't hide", un hit instantani. al mateix temps ja tenia una mitja dotzena de fills. això finalment el va dur a continuar la tradició familiar i agafar una feina lliure de crisis i temporades baixes, a la funeraria. concients d'aquesta tradició, un fill i una filla ara continuen l'empresa. un treball, que segons el profeta solomon, es una part important i de gran ajuda per a tothom.

llegir tota l'entrevista en alemany

back to the groove

mr. dyk ha tornat a las esferes virtuals...i vos recomana a tothom:

"can i get some boogaloo now...???" "yeah!" "yeah!" "yeah!"

els lectors atents d'aquest blog s'hauran donat compte que hem afegit més d'aquesta música exquisita que li diuen el "groove"!!!

and more is to come...

shake it baby yeah!

The New Mastersounds

Mentre seguim sense notícies de Mr. Dyk Bonkers vos deixem una joia dels grandíssims The New Mastersounds, amb la seva imatge cool i genials com sempre. Sense cap dubte una de les bandes amb un dels sons més elegants i poderosos de l'escena funk actual.

Groove Action Blog - ara amb música integrada !!!

Des d'avui aquest blog compta amb la oportunitat d´escoltar classics de la música que tant ens fan ballar i ens encalenteixen el cor - el groove-. Intentarem mantenir aquesta part del blog actualizada i així us mantindrem entretinguts amb lo bo de lo bo.

ecoutez et aimez le groove!

New York Latin Hustle el 26 de Març a la venda

El proper dilluns surt a la venda una nova i interessant compilació del segell Soul Jazz Records, New York Latin Hustle que recupera hits de la big apple realitzats per gent com Ray Barretto, Tito Puente, Eddie Palmieri... i molts altres un explosiva selecció de temes de Soul, Latin Jazz, Funk, Boogaloo i Disco que sonaven en els clubs d'aquella ciutat en la dècada dels 70. Un disc totalment recomanable com els que acostuma a treure aquest segell britànic, sempre a la recerca de hits irrepetibles difícils d'aconseguir. Des de Groove Action vos recomanen una visita al seu catàleg de novetats, o bé a la seva web souljazz

groove action would like to introduce... ms. amy winehouse

Després de presentar als nostres lectors clàssics de la música negra dels darrers 40 anys, avui la dyk bonkers society of groove vos vol presentar aquest videoclip actual, que consideram el nou paradigma del soul. Un clàssic del futur. La nova diva britànica del soul, Amy Winehouse.

Come on in to Love City!

Paris? San Francisco? Barcelona? Passau? Sa Cabaneta?
Love is in town when the groove is in the heart!

Bonkersmania In The 80´s!!!

Bonkers is in the heart...and it tastes bloody well good. This is an autohomage in a sad european night!

Sports' corner

Bon dia!

sí, és un bon dia fins i tot per aquells a qui el seu esport favorit no dóna massa alegries, i per això voldríem convidar-vos a que vos iniciareu en altres esports. Aquí teniu la foto d'una ciclista novella.

Remember: You can get it if you really want

Primal Scream - Movin' On Up

Hi ha coses que no se poden deixar de banda, "Screamadèlica" és un gran disc, i aquest tema és el gran hit d'aquesta gran banda. L'havíem de recuperar. Hi ha qui diu que és un homenatge als Stones, jo crec què és una honesta declaració de principis, l'amor a les arrels, el soul, la psicodèlia i el Rock en majúscules.

BIG BOSS MAN

La nostra banda preferida en acció als concerts de ràdio 3, cap allà el 2002 pur jazz-funk-boogaloo salvatge. Dels millors directes que es poden veure d'aquest estil, descàrrega de ritme, total groove!!!

Curtis Mayfield - Superfly Live

Després de la descàrrega de la Blues Explosion, una cosa més sosegada, però igualment irresistible, el gran Curtis Mayfield amb la llegendària "Superfly". El tio en plena forma.

Jon Spencer Blues Explosion - She Said (100 Club Version)

Essència negra de R'n'R feta a partir de tots els ingredients possibles en una de les nostres sessions més destroyers. La Blues Explosion...música del dimoni

Mr. Dyk Bonkers a Mallorca el proper mes de març!!!

En Dyk atenent un jove admirador

El gabinet de premsa del Sr Bonkers ens ha confirmat el següent :Mr Bonkers sempre a la recerca de nous reptes musicals i professionals planeja fer una visita a Mallorca on sembla que farà un seguit d'entrevistes a mites musicals de l'illa. Entre ells hi podria haver l'imbatible Biel Majoral. També es podria entrevistrar amb el mític Xavi Xinxó de gira amb el seu espectacle "I'm a girl with short skirt and long jacket". Us mantindrem informats.

tony vs. paul

sense paraules aquets tios. un video brutal

matrix en versiò d'en emir kusturica

aqui un video que vaig trobar al blog d'un amic. per variar una mica aquesta perla cinematografica. una cover version de pelicula.

mr. bonkers in action

i must say sir, this is spooky. we feel honoured to publish pictures of mr.dyk bonkers getting the crowd crazy behind his turntables on january, 18th at the famous camera club in passau. these pictures were taken shortly before mr. bonkers started into a wild hour of a mind-blowing and leg-shaking performance containing old and new smashers from soul to reggae to funk to hiphop.

shake your hips!

campus crew passau - foto d premsa

aqui anam amb una foto d'una petita part dels membres de la campus crew, ràdio universitaria on l'amic dyk publica las sevas parides (en general amb l'amic vincent da vinci, que no surt a la foto) i fa de disc jockey a les festes de la radio.

enjoy and keep on groovin!

Billy Preston - Outta Space 1973

Una llegenda del so hammond, funk poderós, teclista amb Beatles i Stones...amb el hit "Outta Space"

Otis Redding - Satisfaction

Sense paraules, pura energia, el vertader mascle del soul. L'any 1967 !!!!

thursday groove night at camera passau

per darrera vegada aquest semestre en dyk torna als turntables per deleitar sa crowd amb ritmes seleccionats entre rock'n'roll, groove i soul. dema a la nit a la camera, passau.

big up for the big boss bonkers party time!

The Clash-Magnificent Seven una banda blanca però amb l'ànima negra

Joe Strummer i companyia en plena forma, "Magnificent Seven", pur funk, rockejant amb estil arrebatador, que grans que ereu. Com tenir 19 anys tota la vida.

cidade do groove!

el centre del groove. tenda molt recommenable a hamburg. marktstraße.

Clàssics a Groove Action :Stevie Wonder - Living For The City

El gran "Wonder" Stevie un altre mite del soul/funk que us oferim com a regal de Reis.

james brown doing it live on stage !!!

Estimats lectors d'aquest blog!

comencam el any amb un video de 1966 d'en james brown a olympia, estats-units!



esperam que comenceu l'any amb la mateixa energia com aquest mestre del funk!