The Specials - Ghost Town (high quality)

Aquest any fara 30 anys que aparegueren en el panorama pop mundial, encapçalant el revival ska en el segell 2Tone. Tot i la seva curta trajectòria han estat una de les bandes més influents de la història. Fent gala del seu punt contracultural la casa Fred Perry ha tret una línia de polos commemorativa en colors blanc i negre. Supòs que caurà alguna recopilació ja ho veureu. Aquí els teniu amb una peça de la seva darrera etapa, quan ja abandonaven l'ska i s'internaven en altres gèneres iguals d'excitants com aquest dub irresistible.

The Right Ons - That´s New York

Hei amics, en Dyk diu que ens passem una mica promocionant als Right Ons. Ja ho sabeu tenen nou disc "Look inside now" gravat amb 2fer Records i ara mateix inicien la seva gira per Europa amb Eli "Paperboy" Reed, actuaran per Alemanya, Holanda i França...esperem que en Dyk els vegi i es faci una idea de perquè els donem tanta publicitat. És que s'ho mereixen, aquí una mostra amb un soul deliciós dedicat a NY.

King Curtis Memphis Soul Stew

Hei ja tornem a ser aquí, hem recercat entre artistes que mai havíem posat com ara el gran King Curtis. Un dels primers en combinar el jazz i el soul i gran influència en artistes posteriors.
Quants grups no hem vist fent aquest mateix cerimonial, collons com sona el hammond!!!

El gran Toni Dance across the Floor se'n va a Muro

Resulta que el nostre col·laborador, el gran Toni dance across the floor havia d'anar a Santa Maria a cobrir la Festa Funk que feien a la Factoria de So, però li feu peresa i s'estimà més anar a Muro al festival del mític Malafama. Je ho veieu aquí teniu la crònica del que va veure i va sentir, un relat apassionant.

Aquest dissabte 4 d'abril a l'escola graduada de Muro el protagonista fou indiscutiblement en Pep de Sa Cova o més popularment conegut com Pep “Cuevas” amb l'homenatge del quinze aniversari del Malafama Noise Pub. El festival fou un autentic èxit superant amb creus totes les expectatives tant amb la cartelera de grups com amb l'assistencia de públic formada per incondicionals i velles glòries del Malafama i per la saba més jove que no hi fou a temps a conèixer el local però per influències musicals i la llegenda del pub, disfrutaren de la vetlada. Varen amenitzar el vespre 20 grups com: La nueva especie, Malditas Perras Callejeras, Nobisaki, Definiu tu, Amarillo, Budi, Dawholeenchilada, Club Sibarita, Charlie Faber, Frankenboties, Demonio Sanchez, Henteligens, Sexy Sadie, Pep Cuevas, i mitja dotzena més de grups. Totes les actuacions foren dignes de les dimensions de l'esdeveniment. Amb una cartellera com aquesta el desmierde estava garantit i fou possible gràcies a la mateixa iniciativa de'n Pep picant: Pixies, Sonic Youth, Sexy Sadie, Rage against de Machine, Pavement, Anphetamine Dicharge, Smashing Pumpkins i un llarg etcétera, i a la resta de grups que saberen tocar els punts sensibles amb versions i material propi . Un Pep Cuevas visiblement emocionat, va pronunciar unes paraules d'agraïment dirigit a aquells que feren possible el Malafama com en Mariano Torres, Biel des Sami, un llarg seguit de gent i especialment la Guardia Civil i el públic incondicional que colocaren el Malafama en els altars de la llegenda. Podem afirmar des d'aquest blog que el Malafama Festival ha estat l'esdeveniment musical més important de la primera meitat del 2009.

Marvin Gaye - Inner City Blues (LIVE)

Avui fa 25 anys, sembla que no se'n hagi anat mai, des del moment que va caure pel plom del seu pare (un integrista religiós) una llegenda va sorgir. Inner City Blues una de les peces preferides del gran Dyk. Així el tecordem, pur soul.

Balla i fes un solc a la pista!

L'altre dia en Dyk reordenava els seus vells singles, havia vingut d'Eivissa de casa d'un magnífic afeccionat al gènere que li havia proporcionat una còpia d'aquest hit de 1978. Molts el recordareu per la versió que en feia la Fundación Tony Manero i perquè apareixia a la mítica "Cidade de Deus". Funk putero per amenitzar un cap de setmana que es presenta plujós. En Dyk ens ha dit que aquest any posam poques entrades, i el més trist és que té raó.