La Fiebre by Los Granadians

Els incommensurables Granadians amb la força del teclat de Teddy 2 dedos Garcia provocant una explosió de reggae/soul sideral. Què grans!

Anàrem a Lloseta a veure The Pepper Pots

Estimats companys i companyes a la fi una crònica de concert! si, era idoni que anéssim a veure la sensació soulera del moment, aquesta impecable formació que són els pots d'espècies de Girona.
L'afluència de públic el passat divendres 16 va ser la de les grans ocasions, la sala del Teatre Lloseta estava quasi a vessar. Encetaren els Ska Bottom Boat, nombrós combo de la comarca que va oferir una actuació correcta de covers instrumentals amb clara vocació "verbenera". Res a dir, és el que agrada al públic mainstream (i n'hi havia molt) però se troba a faltar algun clàssic jamaicà decent en mig d'un caòtic setlist de versions de tot pelatge que va de Bad Manners (mai he entès l'èxit d'aquesta banda) i Madness (sobadíssim "One Step Beyond") entre altres revivaleros a Nat King Cole. Resulta exasperant veure una banda de magnífica execució i grans dosis d'energia sobre l'escenari optar per un repertori menor quasi patxanguero enlloc d'aspirar a fites més elevades. Digueu-me purista, venga d'acord.



Mentre esperàvem que l'escenari fos acondicionat per a l'actuació del cap de cartell vam poder gaudir d'una selecta minisessió de northern soul i r'n'b clàssic que es va agrair. Pujaren els instrumentistes, set ni més ni manco i després d'una animada presentació a cárrec del saxofonista tenor i una intro sortiren a l'escenari les tres dames que posen les veus.
D'estètica impecable, des del tall de cabell al vestuari en un posat que evoca els trios femenins dels 60s, unes veus excelses i un posat entre innocent i atrevit que feren les del·lícies del públic masculí i...també, si també (ja m'enteneu).

Com era d'esperar començaren amb un imparable medley amb els hits del seu darrer àlbum "Train to your Lover" (Double Back 2011).L'execució, la netedat del so, la puresa i la perfecció al servei del pop-soul. D'aquí passaren a tocar alguns hits dels seus anteriors treballs "Now" (2009) i també de l'etapa reggae-ska del grup ("Swingin Sixties" i "Shake it" on col·laboraren els mítics Pioneers). La veritat que aquest va ser el tram de concert que més em va agradar (genial "Lucky Girl") era on la banda va sonar més espontània, fins llavors vos sóc sincer tot sonava idèntic al disc. Hei nenes que ja ens afaitem!
Acabat aquest repàs a la seva etapa jamaicana enfilaren la recta final de nou amb temes souleros recents amanit amb covers de clàssics seixanters ("Too many fish in the sea" de The Marvelettes). La veritat és que no ho vaig passar malament, a nivell visual també són una passada però el so tan pur i previsible en viu mai m'ha convençut. De fet vaig llegir a una entrevista amb Eli "Paperboy" Reed que per a enregistrar el recent EP "Time and Place" els havia volgut apartar d'aquesta via de netedat i acostar-los a un r'n'b més brutot i cru, més negre al cap i a la fi, no?
Quan encara no havien abandonat l'escenari vaig anar al hall per a firar l'esmentat EP a la paradeta de merchandising. Vaig sortir talment com havia entrat, i pensant que si un dia els dona per explorar el soul-funk no els quedarà d'altra que llençar-se a la brega, la suor i la "perreria" (no crec que passi, però si ho fan m'agradaria veure-les).

Entrevistes a col.leccionistes. Jordi Santamaria aka Dj. Kapy.

Amb aquesta entrada comencem una nova etapa a Groove Action centrada en l'experiència del col·leccionisme de discs de vinil. Ho fem, seguint modestament el camí obert pel blogzine LA ESCUELA MODERNA dirigit per Kiko i Uri Amat. Aquí periòdicament entrevistarem a personatges destacats en l'apassionant món del col·leccionisme.
Inaugurem la secció amb un destacat Dj de l'escena reggae l'imbatible Jordi Kapy que amablement ha trobat un buit a la seva agenda per a respondre aquestes preguntes.


Recordes quin va ser el primer disc que vas comprar?

El primer vinil que vaig comprar va ser el “The very best of Barrington Levy”. Va ser una recomanació de l’amo de la tenda de reggae “Kingston” jo volia un de Bob Marley

I la teva darrera adquisició?

Una caixa de singles, demanada al Japó(reggaerecords.com), recopila alguns éxits del productor jamaicà Joe Gibbs

Podries dir-nos quina seria la joia de la teva col•lecció?

Diria dues un single que cerquí més de cinc anys i me’l regala un col•lega (dj Quick-e): “People a watch me” de Johnny Osbourne i la segona un maxi produït per Jah Shaka i cantat pel Bim Sherman que es diu “Hapiness”

Saps quants discos tens?

Més o menys uns 650-700 singles i uns 150-200 lp. Com que no pares de comprar acabes perdent el compte. Fa mes de tres anys que no els compte

Com els tens ordenats?

Per segells. Crec que això fa que cada productor, i per tant cada só tinga el seu lloc

Una botiga de discs?

Per nostalgia: “Kingston” i “Negril” a València(tancades ja totes dues)
Per catàleg i experiències: “Dub Vendor” a Londres

Una web?

reggaerecords.com i ebreggae.com.

Un mercat/fira?

No m’agraden molt, no sols trobar molt de reggae i el que es troba ho tinc massa sobat. Si de cas el mercat de Nothing Hill a Londres

Quins descobriments o tresor ocult (artista, banda, disc en particular...) has fet en les teves recerques per aquests llocs?

Jah Shaka productor i dj, fa “steppa”(reggae made in UK). Trobi una sessió per casualitat en una visita a Londres i ara vaig perseguint-lo quan puc. Ho reconec sóc grouppy

Tens alguna anècdota sucosa com a cercador de discs?

La que més em recorda la meua parella va ser fa uns 9 anys en Hamburg, portaven poc sortint i no s’atreví a dir-me res, però la deixi esperant-me en la porta d’una tenda de discos 5 hores. Encara no m’ho ha perdonat.

Punxes molt sovint?

D’ençà que sóc pare no. Abans molt més. Si algú està interessat tornaré a fer-ho, si ens deixen, en Pasqües a València
Ets d’aquests Djs que admeten peticions del respectable?

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO. Hem fica de molt mala hóstia. Jo no li dic a un pintor quin color ha de fer servir al seu quadre

Alguna anècdota que ens puguis contar (imagina que estem en horari infantil) d’una de les teves sessions?

Era una nit d’estiu i l’amo d’un xiringuito a la platja ens demana una sessió, haguérem de portar nosaltres l’equip, punxarem de 12 a 5:30, estava rebentat i quan arribà el moment de pagar-nos el tio ens donava 80 euros per a mi i el meu company(dj quick-e). Tots dos caiguérem a terra en un atac de rissa: 80 eu i havíem ficat l’equip, riguérem per no donar-li dues hòsties ben donades.

Future dj kapy