Marva i Fontella adéu a dues grans del soul

Aquests dies celebrem el sisè aniversari d'aquest bloc, que com recordareu va coincidir amb la desaparició del gran James Brown. I justament aquesta setmana amb dos dies de diferència hem sabut de la pèrdua de dues veus llegendàries del soul, dues dives de primera categoria Marva Whitney i Fontella Bass. Aquí vos deixem aquests clips d'elles com a sentit homenatge, amb peces que que solen ser iniciàtiques per a les persones que s'acosten per primera vegada als estils clàssics de la música negra.
Marva Whitney versionant el clàssic d'Etta James Fontella Bass i Lyle Lovett "Don't mess up a good thing"

El gran 3 Penics ens recorda Jimmy Hendrix que avui compliria 70 tacos.

El gran 3 Penics habitual de Groove Action ens remet a Jimmy Hendrix en el 70è aniversari del seu naixement amb un tema ple de groove la semidesconeguda UFO. De pàs podreu voltar un poc pel seu magnífic bloc.

Sixto Rodríguez, geni desconegut

Gràcies al programa radiofònic del gran Ricky Gil hem conegut la figura d'aquest músic hispà de Detroit què tot i comptar amb un innegable talent va fracassar en el mercat discogràfic. Les seves obres van passar desapercebudes i ell va restar oblidat durant dècades. Uns fans sud-africans es posaren en marxa per trobar-li la pista i rescatar-lo de les tenebres i gràcies a un documental sobre aquesta recerca se l'ha pogut (re)conèixer a nivell internacional. El seu estil camina combinant diversos gèneres de manera elegant i personalíssima. Al nostre entendre seria un Dylan hispà amb clara orientació pel Latin Soul (línia Jose Feliciano dels 60s) i el folk-rock . Un exemple el teniu aquí, en la seva magnífica "Can't get away".

Baby una meravella del moviment Tropicália

Una de les cançons pop més belles de tots els temps que ens serveix per recordar a Gal Costa, Caetano Veloso i tot el moviment Tropicália. Per a gaudir en aquest novembre tan poc engrescador...

Nou Àlbum de The New Mastersounds

Tornen els grans NMS amb el seu nou treball després del "Breaks from the border" de 2011, ho fan amb aquest clip on demostren la seva mai dissimulada estimació per l'illa de Menorca. La cançó es diu "You Mess Up" i obre el flamant "Out on the Faultline" publica One Note Records el seu segell habitual. Ja ho sabeu Funk jazzero d'alt octanatge.Segueixen igual de prolífics i llegendaris, són així.

Mash Up impactacular Christina Aguilera vs BBM

Mai ens haguéssim pensat penjar la Christina Aguilera al bloc, en Dyk Bonkers ens hauria afaitat els genitals amb un cutter rovellat, de ben segur. Però aquí teniu aquest mash up que tira de cul l'esmentada cantant i el nostres estimadíssims Big Boss Man. Se veu que el baixista de la banda el no menys mític Scott Milsom AKA The Hawk té poques feines i ha pogut dedicar hores per elaborar la peça a més del clip que és realment canyero. Per cert el nou àlbum dels punks del hammond funk tocaria estar llest en els propers mesos.

Cherry Boppers a Mallorca dissabte 25 d'agost

Aquestes feres del jazz funk aterren a Mallorca per a oferir el seu poderós directe a Porto Cristo aquest proper dissabte 25 d'agost. Gentilesa de Renou Col·lectiu que cada any se superen oferint propostes engrescadores i plenes de groove. Noltros no ens ho perdrem.

Doctor Love!

En un mes d'agost tan sofocant mirant 35 anys enrera trobam aquest magnífic i desestressant hit disco de The First Choice poderós trio del Philly Sound que varen deixar una llarg rosari de singles enfocats a la pista de ball. Les recordem amb una cridada quasi deseperada al Doctor Amor, o era Arrom?

The Make Up

A principis dels 2000 en les nostres trobades musicals amb el Doctor Vibes, molt abans de conèixer en Dyk,de flipar amb el vinil, el jazz-funk i apreciar el geni d'Stevie Wonder, ens agradava una banda quasi maleïda: The Make Up. Eren de Washington DC i escoltàvem repetidament el seu àlbum "Want Some" una combinació fosca de funk, psicodèlia hipnòtica, rock, garage, soul i punk. Crec que arribaren a tocar a Mallorca, record que algú els va definir com uns JSBX souleros. Aquí els teniu amb un tema no massa mogut, indesxifrable i inquietant. Una banda que mereix ser redescoberta en aquests temps d'incertesa.

Entrevista a Xesco Casacuberta Dj 3 Penics

És un plaer presentar-vos al mític DJ 3 Penics gran amant de la música i crack imbatible del col·leccionisme viniler a l'illa de Mallorca. Gentilment el nostre home va accedir a ser entrevistat per Groove Action (no es prodiga massa als mitjans) després d'incansables gestions del nostre estimat Dyk Bonkers.Aquí teniu el resultat.


  Recordes quin va ser el primer disc que vas comprar? Ja fa anys em vaig quedar amb part de la col.lecció de discos del meu pare i del meu tio, bàsicament rock dels 70, Hendrix, Clapton, Ten Years After, Jethro Tull, King Crimson... però el primer que em vaig comprar va ser el Wheels of Fire de Cream, amb una portada impressionant!

 I la teva darrera adquisició? L'Ep Je Dis Ce Que Je Pense Et Je Vis Comme Je Veux d'Antoine et les Problemes. Tota una joia de freakbeat francès!

 Podries dir-nos quina seria la joia de la teva col·lecció? Sens dubte la primera edició de l'elapé Música Dispersa editat per Diabolo el 1970. S'en varen vendre menys de 400 exemplars! I pel que fa a singles, vaig trobar un exemplar d'Antti Einïo & The Islanders, un cantant i productor finlandès que versiona el clàssic I Got My Mojo Working. El trobo molt interessant perquè és tota una raresa, les dues cares son espectacularment punxables, està signat per l'autor i perquè només en vaig pagar 50 cèntims.

Saps quants discos tens? Aproximadament 800 elapés, uns 500 singles i uns 300 cd's. Encara me'n falten molts!

Com els tens ordenats?
 Els elapés per estils: Grups de rock dels 60 (Beatles, Kinks, Stones...), Grups de rock dels 70 (King Crimson, Pink Floyd, Cream...) Solistes (David Bowie, Lou Reed, Bob Dylan, Neil Young, Leonard Cohen...), Blues, Soul, un petit apartat de Brasil i Reggae i finalment orquestres de música lounge. Els singles també per estils: beat i rock seixanter, soul, grups espanyols, i rock and roll i rock instrumental. I els Cds per ordre alfabètic.

Una botiga de discs? La veritat és que som més de mercadets de segona mà i deixalleries, no és molt glamourós però lo meu és picar pedra i excavar, embrutar-me els dits de pols! Però si he de triar una botiga...a Palma, Hercules Records i a Barcelona les dues de Riera Baixa, Wha Wha Discos i Discos Edison's.

 Una web? Discogs, Ebay i Popsike per comparar preus. Per cercar informació de grups n'hi ha una infinitat! http://18rodas.blogspot.com.es/ per exemple. Concretament per música espanyola dels 60 i 70 n'hi ha 2 de molt interessants http://viejopickup.blogspot.com.es/ i http://spanishprogressiverock.blogspot.com.es/ i per publicar les meves descobertes: http://www.3penics.blogspot.com.es/

 Un mercat/fira? La majoria dels meus singles i elapés han sortit de soterranis, golfes, porxos i de mercadets com el dels Encants de Barcelona, del mercat de Consell, del mercat de segona mà del meu poble, Artà...

 Quins descobriments o tresor ocult (artista, banda, disc en particular...) has fet en les teves recerques per aquests llocs? És curiós però en aquest darrer mercadet normalment no hi ha res, però de sobte trobes joies com 2 originals americans d'elapés d'Aretha Franklin, 7 singles de Los Salvajes a 50 cèntims o un original de Rock on The Rocks, un elapé català bastant rar gravat per la creme de la creme del moviment progressiu català: els músics de Màquina! i les veus de Guillem Paris de Pan y Regaliz i Manel Joseph de Dos + Un i la Plateria. També he salvat vinils dels contenidors, el Yellow Submarine i el Help de The Beatles o el tercer àlbum de Pau Riba, Electròccid Àccid Alquimístic Xoc són els més interessants. 
Please, be honest :the most embarrassing album in my collection is...? Un elapé de Raffaella Carra!! El 90 per cent del disc és terrible, la veritat, però, és que hi ha una versió del clàssic de northern soul She's Looking Good que és super punxable.

Tens alguna anècdota sucosa com a cercador de discs? Al principi de visitar mercats de segona mà mirava per damunt les piles de vinils polsosos. En una ocasió vaig trobar en una pila de singles i els vaig repassar tot de dalt a baix, tot morralla espanyola de la pitjor... excepte el darrer! el single Fresh Garbage del grup català Evolution, en un estat immillorable. Des d'aquell dia repasso tots els discs de cada pila. Punxes molt sovint? No tant com m'agradaria. Hi ha pocs locals i poques ocasions on punxar música dels 60. Dins d'aquest mundillo també em considero de 2a regional!

  Ets d’aquests Djs que ademeten peticions del respectable? Em fa bastanta ràbia. Sobretot també perquè les peticions solen ser temes dels anys 80, període musical que m'interessa ben poc.

 Alguna anécdota que ens puguis contar (imagina que estem en horari infantil) d’una de les teves sessions? Una de les primeres vegades que vaig punxar amb vinil vaig punxar 5 hores i mitja. Quan duia 4 hores vaig començar a matar la sessió perquè la festa estava decaient però de sobte varen entrar una vintena de persones al local em varen obligar a seguir punxant fins a l'extenuament.

Clap!!! Hip Hop comes souly

Gràcies als contactes amb el gran Dj Kapy, hem contactat amb l'escena hip hopera estatal que mostra un grau de coneixement musical i tolerància fabulós. Se podria estendre a d'altres mogudes, tots ho agrairïem. Aquí en teniu una mostra Lex Luthorz featuring Zatu. Somriures de complicitat amb aquest accent sevillà, vaja hit.

Llegendes que se'n van altres que arriben.

Aquesta darrera setmana és ver que han passat moltes coses, unes quantes coses bastant tristes, ens han deixat Duck Dunn baixista de Booker T and Mgs i els Blues Brothers i llegenda dels estudis STAX. Després la sempre simpàtica i desconcertant Donna Summer i ahir mateix Robin Gibb. Per tant hi hauria una bona tasca per recordar-los a tots tal com es mereixen però també sabeu que aquesta setmana està de girà per la Península Eli "Paperboy" Reed i The Pepper Pots. La veritat és que tot i que a Lloseta ens van decebre una mica, el seu Ep de col·laboració "Time and Place" és una joia. I avui ens hem topat amb aquesta "raresa" d'estil jamaicà que va la pena destacar. La dediquem a tots els "caiguts" aquesta setmana. Bona cara i esperança sempre.

Carlos Jean/Malabar - Kung Fu Fighting per CarlosJeanMalabar-Official Una peça de fa molts d'anys, un clàssic disco actualitzat per Carlos Jean i Malabar per allà l'any 2003. Versió molt enriquidora.

Per començar aquest mes de maig tan assolellat res més bo que una cover funkera d'un clàssic contemporani, el "Seven Nation Army" de White Stripes. La veu la posa una dama del soul-funk actual, la gran Alice Russell amb la seva banda en directe a Paris.

Soul Majestic : Spin Cycle

Del segell de Pittsburg Lugnutbrand Records, acabat d'estrenar com aquell qui diu arriba una vigorosa peça de soul-jazz d'aire retro de la mà d'aquesta formació Soul Majestic. Hereus dels grans pioners del gènere.

Booker T and The MGs els apòstols del so STAX

Diumenge de Pàsqua. No és qualsevol cosa, la poderosa secció instrumental del segell STAX pilar del soul de Memphis en una gloriosa actuació de l'època. Una lliçó magistral de soul-jazz adorable i plena de groove.

La Fiebre by Los Granadians

Els incommensurables Granadians amb la força del teclat de Teddy 2 dedos Garcia provocant una explosió de reggae/soul sideral. Què grans!

Anàrem a Lloseta a veure The Pepper Pots

Estimats companys i companyes a la fi una crònica de concert! si, era idoni que anéssim a veure la sensació soulera del moment, aquesta impecable formació que són els pots d'espècies de Girona.
L'afluència de públic el passat divendres 16 va ser la de les grans ocasions, la sala del Teatre Lloseta estava quasi a vessar. Encetaren els Ska Bottom Boat, nombrós combo de la comarca que va oferir una actuació correcta de covers instrumentals amb clara vocació "verbenera". Res a dir, és el que agrada al públic mainstream (i n'hi havia molt) però se troba a faltar algun clàssic jamaicà decent en mig d'un caòtic setlist de versions de tot pelatge que va de Bad Manners (mai he entès l'èxit d'aquesta banda) i Madness (sobadíssim "One Step Beyond") entre altres revivaleros a Nat King Cole. Resulta exasperant veure una banda de magnífica execució i grans dosis d'energia sobre l'escenari optar per un repertori menor quasi patxanguero enlloc d'aspirar a fites més elevades. Digueu-me purista, venga d'acord.



Mentre esperàvem que l'escenari fos acondicionat per a l'actuació del cap de cartell vam poder gaudir d'una selecta minisessió de northern soul i r'n'b clàssic que es va agrair. Pujaren els instrumentistes, set ni més ni manco i després d'una animada presentació a cárrec del saxofonista tenor i una intro sortiren a l'escenari les tres dames que posen les veus.
D'estètica impecable, des del tall de cabell al vestuari en un posat que evoca els trios femenins dels 60s, unes veus excelses i un posat entre innocent i atrevit que feren les del·lícies del públic masculí i...també, si també (ja m'enteneu).

Com era d'esperar començaren amb un imparable medley amb els hits del seu darrer àlbum "Train to your Lover" (Double Back 2011).L'execució, la netedat del so, la puresa i la perfecció al servei del pop-soul. D'aquí passaren a tocar alguns hits dels seus anteriors treballs "Now" (2009) i també de l'etapa reggae-ska del grup ("Swingin Sixties" i "Shake it" on col·laboraren els mítics Pioneers). La veritat que aquest va ser el tram de concert que més em va agradar (genial "Lucky Girl") era on la banda va sonar més espontània, fins llavors vos sóc sincer tot sonava idèntic al disc. Hei nenes que ja ens afaitem!
Acabat aquest repàs a la seva etapa jamaicana enfilaren la recta final de nou amb temes souleros recents amanit amb covers de clàssics seixanters ("Too many fish in the sea" de The Marvelettes). La veritat és que no ho vaig passar malament, a nivell visual també són una passada però el so tan pur i previsible en viu mai m'ha convençut. De fet vaig llegir a una entrevista amb Eli "Paperboy" Reed que per a enregistrar el recent EP "Time and Place" els havia volgut apartar d'aquesta via de netedat i acostar-los a un r'n'b més brutot i cru, més negre al cap i a la fi, no?
Quan encara no havien abandonat l'escenari vaig anar al hall per a firar l'esmentat EP a la paradeta de merchandising. Vaig sortir talment com havia entrat, i pensant que si un dia els dona per explorar el soul-funk no els quedarà d'altra que llençar-se a la brega, la suor i la "perreria" (no crec que passi, però si ho fan m'agradaria veure-les).

Entrevistes a col.leccionistes. Jordi Santamaria aka Dj. Kapy.

Amb aquesta entrada comencem una nova etapa a Groove Action centrada en l'experiència del col·leccionisme de discs de vinil. Ho fem, seguint modestament el camí obert pel blogzine LA ESCUELA MODERNA dirigit per Kiko i Uri Amat. Aquí periòdicament entrevistarem a personatges destacats en l'apassionant món del col·leccionisme.
Inaugurem la secció amb un destacat Dj de l'escena reggae l'imbatible Jordi Kapy que amablement ha trobat un buit a la seva agenda per a respondre aquestes preguntes.


Recordes quin va ser el primer disc que vas comprar?

El primer vinil que vaig comprar va ser el “The very best of Barrington Levy”. Va ser una recomanació de l’amo de la tenda de reggae “Kingston” jo volia un de Bob Marley

I la teva darrera adquisició?

Una caixa de singles, demanada al Japó(reggaerecords.com), recopila alguns éxits del productor jamaicà Joe Gibbs

Podries dir-nos quina seria la joia de la teva col•lecció?

Diria dues un single que cerquí més de cinc anys i me’l regala un col•lega (dj Quick-e): “People a watch me” de Johnny Osbourne i la segona un maxi produït per Jah Shaka i cantat pel Bim Sherman que es diu “Hapiness”

Saps quants discos tens?

Més o menys uns 650-700 singles i uns 150-200 lp. Com que no pares de comprar acabes perdent el compte. Fa mes de tres anys que no els compte

Com els tens ordenats?

Per segells. Crec que això fa que cada productor, i per tant cada só tinga el seu lloc

Una botiga de discs?

Per nostalgia: “Kingston” i “Negril” a València(tancades ja totes dues)
Per catàleg i experiències: “Dub Vendor” a Londres

Una web?

reggaerecords.com i ebreggae.com.

Un mercat/fira?

No m’agraden molt, no sols trobar molt de reggae i el que es troba ho tinc massa sobat. Si de cas el mercat de Nothing Hill a Londres

Quins descobriments o tresor ocult (artista, banda, disc en particular...) has fet en les teves recerques per aquests llocs?

Jah Shaka productor i dj, fa “steppa”(reggae made in UK). Trobi una sessió per casualitat en una visita a Londres i ara vaig perseguint-lo quan puc. Ho reconec sóc grouppy

Tens alguna anècdota sucosa com a cercador de discs?

La que més em recorda la meua parella va ser fa uns 9 anys en Hamburg, portaven poc sortint i no s’atreví a dir-me res, però la deixi esperant-me en la porta d’una tenda de discos 5 hores. Encara no m’ho ha perdonat.

Punxes molt sovint?

D’ençà que sóc pare no. Abans molt més. Si algú està interessat tornaré a fer-ho, si ens deixen, en Pasqües a València
Ets d’aquests Djs que admeten peticions del respectable?

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO. Hem fica de molt mala hóstia. Jo no li dic a un pintor quin color ha de fer servir al seu quadre

Alguna anècdota que ens puguis contar (imagina que estem en horari infantil) d’una de les teves sessions?

Era una nit d’estiu i l’amo d’un xiringuito a la platja ens demana una sessió, haguérem de portar nosaltres l’equip, punxarem de 12 a 5:30, estava rebentat i quan arribà el moment de pagar-nos el tio ens donava 80 euros per a mi i el meu company(dj quick-e). Tots dos caiguérem a terra en un atac de rissa: 80 eu i havíem ficat l’equip, riguérem per no donar-li dues hòsties ben donades.

Future dj kapy

The Temptations

Els fronts polars no afluixen i nosaltres seguim mantenint l'escalfor amb clàssics poderosos com aquest dels imbatibles The Temptations, pesos pesats del segell Motown. Soul amb regust intens a funk marca de la casa. Per a la setmana que ve vos podem assegurar que tindrem sorpreses.

The Pioneers

Ara que comença el febrer i ve acompanyat d'un front de fred siberià hem caigut que en Dyk quan passava una cosa semblant solia punxar-nos una dosi de magnífics 7" de Trojan Records. Entre ells aquesta peça; Let me be you Yeh yeh. Una manera de dir al mal temps bona cara, i a més amb una de les bandes de la primera fornada del reggae que sempre va mostrar una clara orientació soul. Autors de grans clàssics els podem veure aquí en un bolo de 2008, quasi quaranta anys després de la seva època dauradaperò amb un estat de forma excel·lent.

The Radiants - Baby you got it

En la nostra missió per recuperar llegendes oblidades del soul seixanter anem amb un hit menor d'una formació semidesconeguda, The Radiants. El tema però va tenir una gran acceptació als clubs de Northern Soul del Nord d'Anglaterra de la dècada següent. Així ens ho confirma el nostre amic Dyk, acabada la seva tesina sobre el blues, està fent una revisió dels estils que van marcar la seva joventut.

Ens deixa Etta James (1938-2012)

La poderosa veu d'Etta James es va apagar ahir als 73 anys. La gran diva del segell Chess de Chicago s'ha reunit amb el Creador després d'una sobèrbia trajectòria dins els camps del R'n'B i el soul. Tot i que a nivell artístic va gaudir d'un prestigi indiscutible, la seva vida personal va estar plena d'altibaixos amb relacions tormentoses i addiccions letals que la van apartar dels escenaris llargues temporades. Es va fer popular a finals dels dels 50s a l'ombra de noms com Muddy Waters, Howlin' Wolf,Junior Walter i altres llegendes de la primera fornada del blues elèctric de Chicago i va ser un dels paradigmes de la transició cap al soul obrint el camí a les grans veus femenines de Detroit que triomfarien amb el so Motown. Una gran pèrdua sense dubte per a la música popular de tots els temps. Aquí la teniu amb el mega clàssic atemporal ;"At Last" que també ha estat versionat per una altra diva poderosa, ni més ni menys que Beyoncé Knowles.Fet que ajudà a recordar merescudament a la gran Etta James.

Eli "Paperboy" Reed meets The Pepper Pots

Ja ho vam anunciar la passada primavera aquí els teniu, l'àlbum sortirà la setmana que ve amb el títol de "Time and Place". Publica Double Black altament recomanable!

Smokey Robinson and The Miracles

En tots aquests anys que hem anat penjant clips, comentant discs, novetats i trajectòries d'artistes un cau que encara no ha posat un munt de noms llegendaris. Un d'aquests noms és el d'Smokey Robinson, reivindicat per molts com un igual entre els grans solites del 60s soul. I la veritat és que no desmereix gens gegants com Sam Cooke, Otis Redding o Marvin Gaye. Aquí el teniu en un hit fabulós "I second that emotion" un midtempo que sempre s'agraeix en qualsevol allnighter guateque, o freakada còsmica on haguem anat a caure.

Toots and The Maytals per a començar el 2012

Per a començar aquest nou 2012 i després de l'allnighter de cap d'any un classicot de Toots and Maytals en directe, un dels pocs clips que es poden trobar de les seves frenètiques actuacions dels 70s. La peça que rebenten és un himne ska, la fabulosa "Jungle Broadway" plena de soul i energia caribenya. Un floor filler letal a més no poder. I no quadra gens amb la típica imatge que de ben segur teniu de les bandes de reggae que es van fer populars en aquella època.