Soul Tellers en acció

Els Soul Tellers, senyores y senyors. Una banda de gran qualitat capitanejada per Miguel Angel Julián un exMod admirador d'en Rod Stewart i que va ser pioner del soul a les Espanyes a finals dels 80s. Gràcies a l'empenta del mític Juan de Pablos vam conèixer el seu primer projecte, Cool Jerks (crec que en Dyk tenia un àlbum a ca seva)i així molts de teenagers d'aquella època descobrirem la música negra. Aquí els teniu en un show la tv fa uns anys. Gran clàssic.

noise d'es carrer/al.lots from the street

aqui, a la nit, una petita perla dels estats-units, per ser exacte de chicago. un grup de brass que se presenta baix el nom hypnotic brass ensemble. directament de ses mans d'en dyk van dykersham, el bessó dolent d'en dyk bonkers.
pero xerrem dels hypnotic. un grup de vuit germans i si aixo no fos bastant, fills del mitic music de jazz phil cohran. 8 dels 23 fills que tenia aquest home. sembla que tots aquests al.lots afortunats els varen donar a cada un un instrument i per alla envant a aprendre a fer jazz. però, ells es agradaba més el hiphop de public enemy i aixi amb totes ses influencies varen formar un grup amb una idea poc comù en el ambit de la mùsica popular. varen decidir fer-se un nom només tocant en els carres.
un dia diuen, va passar un home ben vestit, que els va donar un poqeut de doblers i els va cridar el dia despres.
sona com una historia que aquest home havia de ser el seu manager, pero no. el home que ara publica la seva mùsica tampoc es un desconnegut. el diuen damon albarn, popular com ex-cantant dels blur i amb fama de tener passiò per els mùsics negres. el disc es diu 'the heritage ep' i combina el jazz, el funk i el hiphop.
es clar, ara ja no tocan en els carrers de chicago, sino van de gira per llocs llunys com europa i també, baix la supervisió de, como no, damon albarn, varen anar a, como no, lagos, nigeria, lloc on va neixer el funk africà, a tocar al club d'en fela kuti.
la cançò d'es video d'adalt es una versiò d'una cançò del seu pare. i el d'abaix es un videoclip. disfruteu.



ps: ah, falta contar d'aquest home d'es carrer. els va cridar perque li havia agradat la mùsica i volia demanar si volian tocar per la seva campanya per ser senador del estat illinois. no els podia pagar, per aixo li varen dir que no.
ja no se recordan del nom d'aquest home, pero lo darrer que varen sentir es que avui va firmar un contracte amb un ruso sospitós. una cosa de armes nuclears, diuen.