Bill Withers - lonely town lonely street - live 1973

El mes de desembre ja és aquí, s'acaba l'any que ha estat ple d'activitats, avui volem parlar d'un mite del soul l'inigualable Bill Withers. I diem això d'inigualable perquè molt poca gent abandona el món de la música una vegada ja hi ha començat una carrera d'èxit i tot sembla encarrilat. Aquest senyor ho va fer, va deixar-ho tot just acabat de treure el seu segon àlbum i se'n torna a casa seva, per tenir cura de la família i reprendre la seva antiga feina. Tot i així ens deixà algunes meravelles d'una personalitat inabastable, el vèrtex de contacte entre la música soul i el cantautor compromès. Serà una casualitat que fes carrera en el mateix segell que Sixto Rodríguez?

Wanda Jackson - Thunder On The Mountain

Vosaltres sabeu que de vegades la burreria ens guanya i no mirem pèl. De nou aquí teniu un bon exemple, una llegenda com Wanda Jackson i un catacrocker com en Jack White descarregant aquest huracà de bon R'n'B que faria vibrar. Coses que fan per l'estudi de Third Man Records....

Allen Toussaint - It's Raining

Què gran el nostre estimat Allen Toussaint ànima de totes les coses que ens agraden de New Orleans, deu anys després del desastre del Katrina. Com estimem aquell tros de Luissiana...

Joies Ocultes: In the Studio with The Special AKA (1984)

Fa poques setmanes que hem sabut que s'han reeditat els dos primers (i llegendaris) àlbums de The Specials a més del posterior In the Studio... Apareix tot en cd amb un complet afegit d'extres que inclou singles, que esdevingueren hits (com "Ghost Town", una de les nostres preferides a Groove Action)de tota l'etapa 1979 a 1984. Aprofitant l'avinentesa  recuperem la nostra secció de Joies Ocultes per a dedicar unes línies a "In the Studio..." una obra incompresa ja des de la seva gènesi. Feia temps que aquest àlbum mereixia la nostra atenció, des de que en Dyk en va aconseguir una edició original nord-mericana en una fira de segona mà, a una ciutat que no hem sabut mai determinar, vist l'estat com va tornar d'allà el pobre home.
El disc va ser realitzat, pel fundador Jerry Dammers i el seu fidel baterista John Bradbury, la resta dels Specials l'havien abandonat just després de l'èxit de "Ghost Town", ja que no se sentien a gust amb el gir estilístic que havia agafat la formació. Una opinió compartida per molts dels seguidors del so 2Tone de primera fornada del grup a finals dels 70s que ja havien aixecat les celles amb la cara B del "More..." (1980) on Dammers havia desplegat tot un ventall de sons que ja no eren l'ska i el rocksteady.

Jerry Dammers apareix  a l'Anglaterra de 1984 amb un àlbum sota la denominació de The Special AKA, recuperant el nom original de la banda de Coventry que havia trencat els esquemes del  pop  cinc anys abans. Un seguit de temes elaborats sense una formació fixa i que va tenir un elevadíssim cost de producció però que no va fer aturar  l'autor en el seu objectiu d'oferir un artefacte trencador. Hi trobam un clar acostament al jazz, molt de moda entre les bandes britàniques del moment (Style Council, per exemple), sempre dins els límits del reggae i el soul però presentats dins unes composicions fosques i claustrofòbiques que dificultaven l'acostament tant del públic generalista com dels irreductibles del 2 Tone sound. El conjunt s'anticipa quasi una dècada al so de Bristol que marcaria una de les línies musicals del final de segle, a través del Trip Hop. Amb la col·laboració dels cantants Stan Campbell, Rhoda Dakar i el mític trombonista Rico Rodríguez les composicions agafen una dimensió quasi excel·lsa tot i l'amargor de les temàtiques. De tota manera el hit atemporal del disc serà la festiva cançó protesta "Free Nelson Mandela" que se sumaria a joies com "Racist Friend", "Housebond", "Bright Lights" o "Girlfriend".

Amb els anys, Jerry Dammers ha acabat tenint raó en els seus postulats artístistics com ideològics i molta gent reivindica avui encara la vigència d'aquest disc que no ha perdut, més de trenta anys després, cap ni un dels seus al·licients. Bé mereix ser escoltat amb atenció com a fita indiscutible
de la música negra feta a Gran Bretanya.

Shake Your Body - Freedonia (conciertos de Radio3)

Sembla que ja ha arribat definitivament la primavera, i és hora de treure a la llum moltes de les coses que hem anat descobrint aquest hivern. Entre joies ocultes del passat i novetats, avui hem optat per una banda actual, Freedonia. Un combo de Madrid que practica un soul-funk de categoria suprema. L'any anterior van treure un gran àlbum "Dignity and Freedom" que se pot aconseguir a la seva web, altament recomanable. Especialment el format Lp amb carpeta desplegable i un gran assortit de colors. Si sou afeccionats al còmic vos molarà el seu artwork. Vinga família, salut i soul!

Los Coronas - Baila Lola

Els vam veure en directe ahir en Es Gremi i què voleu? contagi immediat amb aquest disco-achili-surf de primera Baila Lola! Ni el pare Codony amb un exorcisme seria capaç de treuren's aquest groove imbatible del cos..o de l'ànima.

The Menahan Street Band - Lights Out (Live on KEXP)

Una gran banda, la Menahan Street Banda, habitual acompanyament del poderós Charles Bradley són un gran font de satisfacció si vos agrada el soul elegant i els mitjos temps arrebatadors. Recomanació de Grov Action per aque els hi seguiu la pista.

Rose Royce Car Wash

Quan en Dyk o bé el Pare Codony surten a fer diggin' per les fires de tot Europa podeu estar segurs que sempre tornen amb joies. Però de vegades ens fan veure que hi ha hits demolidors en les cubetes més properes, a mercadets, a la plaça del poble, a plantes de reciclatge o de vegades a la vora de contenidors de fems. Aquest és el cas d'aquest clàssic vigorós en la veu de sensual de Rose Royce. Impecable per a continuar començant amb força aquest 2015.