Dyk Bonkers, la dura vida de l'artista

Pictures by J.Ramonell

L'estiu ja és aquí i val a dir que hem tingut una primavera més accidentada del que hauríem desitjat. De tota manera també hem tingut bastants bons moments com aquests que el nostre gran amic Johnny "Guitar Hero" ens ha fet recordar amb aquestes dues instantànies. Corresponen al breu "unplugged" que Mr. Dyk Bonkers va oferir el mes d'abril passat durant la seva darrera estada a Mallorca, recital que va acabar sent un duel entre guitarres i bongós vora la foganya (per cert algú ha trobat les seves ulleres?). Envoltats d'amics sonaren clàssics de tots els temps, des de Cornershop fins a folklore maputxe, passant per revisions del disco funk, com "Yes sir, I can boogie" versió bonkersiana. Per alguns supervivents sabem que el gran Dyk segueix fent a la bonica localitat bavaresa de Passau sessions inapel·lables que fan cruixir els ossos dels agosarats que les volen ballar amb els seus ritmes demolidors. Per desgràcia no ens han arribat les imatges. Des de Grooveaction esperem que us faceu càrrec del sacrifici que comporta la tasca incansable del gran Dyk en nom del Groove.

Speaklow groove des de Toledo

Era cert que durant el mes de maig no hem dut massa activitat, però això no vol dir que no haguem fet els deures. Hem trobat aquesta petita joia d'una banda estatal que grava al segell Acid Jazz. La peça es diu "Booganova" dedicada al mestre Dyk

The Specials - Gangsters

Ja feia temps que no actualitzavem el blog, recercant en la nostra memòria no podien faltar aquests clàssics. The Specials amb el seu primer hit, remembering the 2 Tone era amb "gangsters". We luv ya.

histories del ku-klux-klan i d'una feina sense crisis

el king del soul, solomon burke, ha donat una entrevista al diari alemany "süddeutsche zeitung" el mes passat en la qual conta de la seva feina a la funeraria i de la seva actitud a la vida i a la mort.
en la publicaciò titulada "on hi ha vida, hi ha esperança" també conta l'anècdota d'un concert que va fer davant del ku-klux-klan, que l' havia contractat pels seus hits country dels anys 60. una trobada inesperada per al grup i l'audiència, però que finalment va acabar amb els racistes ballant.
el pare de 21 fills i padrí de 84 al.lots i al.lotes a més diu que en la seva opinió Déu mos ha donat la vida per disfrutar-la, per sentir l'olor de les roses, beure el cafè i menjar totes les galletes abans de que sigui massa tard. tot un filòsof, explica que ja de nin parlava en el seu rol de bisbe a la seva església "temple of solomon" davant de 60.000 persones. amb vint anys va pensar: "Déu t'ha donat aquesta veu. perquè no cantar rhythm and blues?" el seu primer single va ser "you can run, but you can't hide", un hit instantani. al mateix temps ja tenia una mitja dotzena de fills. això finalment el va dur a continuar la tradició familiar i agafar una feina lliure de crisis i temporades baixes, a la funeraria. concients d'aquesta tradició, un fill i una filla ara continuen l'empresa. un treball, que segons el profeta solomon, es una part important i de gran ajuda per a tothom.

llegir tota l'entrevista en alemany

back to the groove

mr. dyk ha tornat a las esferes virtuals...i vos recomana a tothom:

"can i get some boogaloo now...???" "yeah!" "yeah!" "yeah!"

els lectors atents d'aquest blog s'hauran donat compte que hem afegit més d'aquesta música exquisita que li diuen el "groove"!!!

and more is to come...

shake it baby yeah!

The New Mastersounds

Mentre seguim sense notícies de Mr. Dyk Bonkers vos deixem una joia dels grandíssims The New Mastersounds, amb la seva imatge cool i genials com sempre. Sense cap dubte una de les bandes amb un dels sons més elegants i poderosos de l'escena funk actual.

Groove Action Blog - ara amb música integrada !!!

Des d'avui aquest blog compta amb la oportunitat d´escoltar classics de la música que tant ens fan ballar i ens encalenteixen el cor - el groove-. Intentarem mantenir aquesta part del blog actualizada i així us mantindrem entretinguts amb lo bo de lo bo.

ecoutez et aimez le groove!