dimarts, 31 de juliol del 2007

Nou Album de Sharon Jones and the Dap Kings.

La gent de Daptone Records, reconegut segell dels EUA que recull la feina d'artistes actuals que recreen soul, gospel i r'n'b a l'estil clàssic, presenta la nova entrega de Sharon Jones i els Dap Kings. Possiblement són el vaixell insígnia de la casa, soul cantat amb molta elegància i amb reminiscències de tot el que ens agrada. Es diu "100 days 100 nights", el retorn després de dos discs que tingueren una gran acceptació, "Dap-dippin'" (2002) i "Naturally"(2005). És una bona notícia ja que val la pena aquesta senyora, no us decebrà, ben igual que moltes de les referències del segell.

diumenge, 29 de juliol del 2007

Good luck

Hem trobat aquest video curiós cercant altres coses, ni més ni menys que Lisa Kekaula, la poderosa cantant dels Bellrays, protagonitzant el clip "Good Luck" dels heterodoxos Basement Jaxx. Soul modern amb ambientació blaxploitation. La veritat és que la tia no du perruca, en som testimonis, l'hem vista actuar en directe.Paraula de bonker.

dijous, 12 de juliol del 2007

Chop Chop !!!




"Punkrock means to be a good example to the ones around you."

Aquestas paraulas, que sonan com d'en Bono o d'en Bob Geldorf, nomes son una d'aquestes novas veritats que ens mostra la pel.lícula "joe strummer- the future is unwritten" d'en Julien Temple. Un documental de mes de dues horas, amb la narraciò d'el mateix john glen mellor en forma d'un programa de radio que va grabar l'any abans de la seva mort.
Comencant amb la seva infantesa, la pel.lícula narra el cami d'un dels millors cantants de rock del segle 20. De las ciutats on vivia cuan era petit (istanbul, d.f., bonn etc...el seu pare era dimplomat angles), pasant per las escolas privadas on el seu germa es va convertir en un nazi, pocs mesos abans del seu suicidi. Imatges de Londres i dels principis amb els 101ers...per arribar als principis amb the clash - es grup que la mayoria de noltros guardam com millor grup punk desde que en rachmaninov va comencar a grabar discos boogie woogie.



amb moltes entrevistes amb vells amics o companys de temps, aixi com imatges de la versiò animada de "animal farm" la pel.lícula mostra un personatge que no va ser mai facil, pero casi sempre genial. clar, com es altre idol del segle passat - en diego maradona, amb las sevas debilitats. apart d'aixo ens dona l'oprtunitat de veure com grabaren es primer disco de the clash i moltes imatges de concerts...
i es clar, tampòc falta es temps de la separaciò dels clash i els deu anys sense fer casi res apart d'anar a Granada a fumar porros amb un guitarista de per alla (i fer peliculas amb en jim jarmusch, una cosa que no dou ser masa diferent que anar a granada a fumar porros).
i com va tornar a la musica amb bandas sonoras per finalment amb moltas sessions de fogata prendre la decisiò de tornar als escenaris amb els mescaleros.
i per tornar en es principi del article, es clar, en Bono tambe surt a sa pel.lícula...com per tot on veu una camera. apart d'ell també gent que no son tan presents com en mick jones, en topper headon i la mitad de hollywood...en jim jarmusch, en johnny depp, en matt dillon...vint mil al.lotes ... "y como no...." en Bono.
finalment, es una gran pel.lícula, que don a l'impresiò de sinceritat, perque no glorifica es seu persontge. de moments es divertida, i per tothom que estima la mùsica dels clash ens dona la posiblitat de veure una mica de la vida d'en joe.
i mes, ya de pare de famili, l'escena d'en joe com esta amb la seva filla i diu cosas com la frase del principi....

per voltros,

johnny caramel.lo

ps: en es final, en joe ens conta que podem cambiar el mon si volem...aixi tambè vui acabar amb aquesta frase...chop chop!!!

the future is unwritten

dimecres, 11 de juliol del 2007

The Staggers- Austria Attacks!



The weird Watuxi, the Wobble, the boppin' Monkey, the grazy alligator tool !!!

Avui vos volem presentar un grup, que amb la seva ambició podria seguir els passos de grups com the cramps o the monsters. Fent una mezcla potent de surf, teenbeat, rock'n'roll i groove, i jugant amb una estetica entre the (international) noise conspiracy, Mars attacks o qualsevol pelicula d'en Ed Wood (com fins ara no he vist ninguna d'aquestes i ya casi no m'en record de mars attacks, aixo ho dic perque sona cool), actualment son lo mes "hot" que austria, un pais generalment connegut tant per la seva xenofobia com per l'art i l'arquitectura bombastica, pot oferir.
Sigui com sigui, els staggers fan un show brutal, de vegades convidant a ses al.lotes que estan dins es public a pujar es escenari per convertirlas per el temps de una canço a ses "staggerettes", ses gogo's del grup.
Per veure-los en directe convè vuire a alemania o austria - la gira actual es limita a aquests dos paisos.
Però per donar una petita impresiò de lo que son els staggers en directe vos presentam un clip d'un concert a la capital bavaresa de munich:



Fins que no arribin a tocar per altres parts tambè es poden disfrutar els seus videoclips

Wild Teens ( o a youtube)
Black Hearse Cadillac ( o a youtube) i
The Jaguar

Mes informacions es troban a la pagina web thestaggers.at

Els staggers son: Wild Evel (vocalista), Lightning Iris (hammonds), Shaking Matthews (guitara), Candee Beat (bateria), Los Fixos (guitara), Jesus Kri (baix).

ps: no confundir amb es grup hardcorepunk the staggers que es troba a youtube i que tenen un cantant que pareix en ernie de la sesame street

"we're talking about quality here, bitch"

dilluns, 2 de juliol del 2007

Peret - Chaví

Seguim impactats pel Achilifunk, fent recerca hem trobat aquesta peça que apareix a l'esmentat recopilatori, "Chaví" del nostre estimat Peret. Rumba amb clara influència blaxploitation, Hayes, Mayfield, Jones...que bona!

Achilifunk imprescindible aquest estiu


Hem fet una descoberta sensacional aquest dies es tracta d'aquesta joia anomenada Achilifunk Gipsy Soul 1969-1979 un llibre disc realitzat pel famós Dj. Txarly Brown de Barcelona. La publica Lovemonk (que té un catàleg impecable per cert), és una recopilació de cançons d'artistes de la rumba catalana i el flamenc però amb influències del funk, el soul, els ritmes afrocaribenys, música disco, groove... un treball acollonant amb 17 temes d'aquella època, amb artistes com el Gran Peret, Gato Pérez, Los Chorbos, Encarnita Polo...amb alguna sorpresa actual enregistrada per a l'ocasió. Un disc que impacta pel seu acurat disseny i la qualitat del material, es veu que el tal Txarly es va passar més d'un any cercant peces, digitalitzant-les, scannejant fotos i portades, fent entrevistes etc. Hei val la pena, fins i tot es veu que als grups actuals de rumba (o pseudorumba) més influïts pe'n Manu Chao que per en Peret, han quedat impressionats de veure com fa trenta anys ja es feien magnífiques combinacions d'estils, de totes totes millors que el patètic mestissatge que actualment té tanta acceptació entre perroflautes i moderniquis. Oh yeah! m'he quedat a gust. Grooveaction strikes back.