Ho veníem anunciant de fa mesos: The New Mastersounds toquen a Menorca, com han estat fent des de fa cinc estius. Ja eren molts d'anys faltant a la cita, així que no volíem tornar a deixar-ho passar. A més, havien d'oferir ni més ni menys que tres actuacions, quasi res! Nosaltres anàrem a dues, la de la Cova d'en Xoroi a Cala en Porter, diumenge 10, i la del Jazzbah club de Ciutadella, dilluns 11. El grup venia del prestigiós festival Fuji Rock, al Japó, on presentaren el seu magnífic nou treball "Plug&Play" (One Note Records 2008) i el divendres havien fet el mateix al Imagina Funk Festival de Jaén. L'àlbum compta amb la col·laboració de la cantant Dionne Charles, que fa una impressionant aportació soul a la banda. També era el moment de poder gaudir del nou integrant de la banda, el teclista Joe Tatton (substituïnt a Bob Birch). La resta de la formació és la mateixa, Eddie Roberts (guitarra), Pete Shand (baix) i l'imbatible Simon Allen (bateria).
La veritat és que no volem caure en el tòpic , però quan estem davant artistes de qualitat qualsevol se n'adona, i això passa amb ells. NMS són una banda de nivell mundial i la qualitat quan es transforma en força, és imparable. Ho poguérem veure a la Cova d'en Xoroi on desplegaren el seu talent en un set senzill a peu de pista, amb un teló de fons impressionant: la posta de sol en el Mediterrani. Fou una actuació que hauria estat immillorable si no haguéssim viscut el concert del dia següent al Jazzbah de Ciutadella.
Al dia següent l'entrada lliure i la sala, amb un aforament considerable, feien intuir que el show podria ser potent, tot i la poca animació que hi havia a l'hora d'inici prevista (també s'ha de dir que el dj de la sala no estava massa per la tasca d'animar l'àmbient, posant temes chill out a mitjanit). De tota manera, quan la banda pujà a l'escenari la cosa canvià; amb la primera descàrrega la sala s'omplí a l'instant. A partir d'aquí la banda arrossegà els assistents a un viatge ple de groove a través dels temes clàssics com el Pure, Nervous, Do what you gotta do i tracks del Plug & Play, joies com Beyond the bleak horizon, Idris, King Comforter, Thermal bad, All we can do, Looking for an answer... I la coneguda One note brown per tancar el concert de manera espectacular. La participació de Dione Charles en alguns d'aquests temes va suposar una dosi extra d'energia que acabà de rendir el públic.
Des del seu característic deep funk, proper al jazz, s'internaren per tot el flux sanguini de la música negra, abraçant el soul més contundent i flirtejant amb el reggae per acabar amb frenètiques variacions house dels seus propis temes. Una experiència que va superar les nostres ja de per si elevades expectatives.
Ara ho recordem escoltant el seu "Live at la cova" (3 on the B records, 2006), un disc només editat al Japó i als Estats Units, on tenen una gran acceptació. I abans d'acabar, agraïm a Carolina totes les gestions que amablement realitzà a l'hora d'accedir a la banda. Una càlida salutació per part nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada