Soul - James Brown - Live - Medley

Hei amics en el tercer aniversari de la desaparició del gran JB aquí teniu un medley demolidor, era l'any de Gràcia de Nostre Senyor de 1973.

Curtis Mayfield ~ Freddies Dead

Ei Bon Nadal a tothom, a Groove Action sempre solem recordar al gran James Brown, ja que fa tres anys que ens va deixar. Però no volem oblidar que demà farà deu anys de la desaparició d'aquesta altra llegenda del soul, el gran Curtis Lee Mayfield. Va per a ell i tots els amantsde la bona música.

a la cuina del soul

us desitjam feliç nadal amb l'avanç de la nova pel.licula d'en fatih akin, director turko-alemany, que surt avui als cinemas alemanys. una historia de la bona musica, del bon menjar, de la familia i de la ciutat d'hamburg: "soul kitchen"

Sock it To JB

Els irlandesos Cantaloupe rememorant el hit de Rex Garvin and the Mighty Crawlers "Sock it to JB" (James Bond). Un veritable trencapistes de l'era daurada el Northen Soul i que tan magníficament recrearen els Specials l'any 1980, en l'incomensurable "More Specials".Un mite, JB, que també podria ser James Brown, no?

cliff you can get it if you really want

Ei amics al gran Jimmy Cliff l'han deixat entrar al R'n'R Hall of Fame juntament amb ABBA , els Stooges i el Hollies. Són collons. Com que la nostra filiació jamaicana encar es manté, aquí el teniu amb un dels seus clàssics que té una càrrega soul realment emotiva. You can get it if you really want.

Sweet Vandals

Si la setmana passada vos parlavem de Laura Vane i Unique aquí teniu les altres estrelles del segell en plena acció, I Got You Man...dedicada al gran Dyk ja reaparegut.

Steam de Laura Vane...Dyk, on ets?

L'ambició rossa del funk britànic ens ha arribat a l'ànima, tot i que grava en una discogràfica alemanya, Unique Records. La gran Laura Vane i els poderosos Vipertones una de les sorpreses d'aquest 2009 que ja s'acaba. La pdem veure aquí passant-s'ho bé enregistrant un dels hits del seu àlbum de debut.

Blow Up (Sadie's Daydream)

Hi ha una pel·lícula que es diu "We are the mods" que va sobre sobre mods a Califòrnia a l'actualitat. Acompanyant el film hi ha aquest curtmetratge amb musiqueta dels Troggs i Who. Tot inspirat en la mítica "Blow Up". Té el seu puntet eròtic i mitòman però l'he trobat tan cool que bé mereix aparèixer a Groove Action.

Soul Shaker Volum 6

Amb el retard habitual aprofitem avui per comentar el llançament d'una nova entrega de la sèrie Soul Shaker. Es tracta de la sisena, ni més ni manco, s'encarrega el magnífic segell milanès Record Kicks, un dels dinamitzadors més reputats en l'escena actual. Hi trobareu devuit talls plens de propostes destinades a la pista de ball (hi trobareu les remescles habituals) on destaquen valors segurs com, els Link Quartet, The New Mastersounds, Laura Vane and The Vipertones, The Diplomats of Solid Sound... i també alguns artistes nous com el Trio Valore, la Soulful Torino Orchestra, Shaolin Temple Defenders o la Private Hammond Orchestra una nova banda amb ex membres dels Boogaloo Investigators i 5 Aces. Per tant un àlbum 100% recomanable per a tos aquells que estimen la música negra orientada al ball i els allnighters més explosius. Possiblement en aquest recull s'hi comptabilitzin alguns dels hits i futurs clàssics de la moguda soul funk internacional. Ja ho sabeu, no me'l deixaria passar.

Prince Kiss

donem les gràcies a la Red Foxy per haver-nos descobert aquesta meravella!!!. I ara què Prince???? sense dubte ets un mothafucka magnífic, però la peça Kiss no era teva, cabró! això no ho sabia ni el gran Dyk.

BIG BOSS MAN: Exclusive Interview with London Finest Hammond Sound Heros

We are proud to offer to our readers thsi short quiz with our favourite band Big Boss Man, thanks to Nass and Trev to help us to make it possible.

1. Can you tell us about what surprises we can find in Full English Beat
Breakfast?

Well there are a few treats we have cooked up: Double Bass and Grand piano
grooves with “Pies and Pastiche”, Northern Soul style vibes with “Black
eye”, 60’s library moods with “Slap head’s Demise” along with French-Beat
on “C'est Moi”, Italian film style “Vampiros Twist” as well as the usual
spaced-out Hammond floor-stomper tunes on tracks like “Hairy Mary” and
“Beat Breakfast” and “Clown Face”.


And what is for you a perfect breakfast? Well in the UK:
Eggs, Bacon, Sausage, Black-Pudding, Bloater, Bubble and Squeak, Baked
Beans, Mushrooms, + plenty of Tea and Toast, but if we are anywhere else
in the World we’ll have whatever the local folk are eating!

2. You play many instruments, are member of two bands, have recorded (if
we are not wrong) half a dozen of albums... Are you in conditions to
explain that what is called “music”?
o There have been a few LPs over the years! From the Loafers back in the
day to Bongolian and Big Boss Man now, the connection is a passion for
uplifting music that people can get into and dance to.

3. What two records would you recommend to somebody who has no idea about
what is “funk”?
(almost) Anything by James Brown, - perhaps “Funky Drummer” or “give it up
or turn it a loose” but also check out the New Orleans Funk of the Meters
and the like.

4. The most embarrassing record in your personal collection is..
White Wedding – Billy Idol, how about a Hammond version of that?

5. We are hoping to see you soon touring with the band on Spanish stages.
Meanwhile, can you tell us if you remember specially any gig in Spain? For
what reason?

Well it is always cool playing at the Playa Club in Coruna -a cool club
with fab people. On our first tour in 2002,our van broke down there after
the show and we were due to play in at Helldorado in Vitoria the next day,
everyone at the Playa club helped get the van sorted but we still didn’t
get to leave town until 18:00, we drove non-stop 100’s of Km and finally
arrived at Vitoria at about 02:30 the next day (hours late). The crowd
helped us on stage with the equipment, then after quick “refreshments”, we
went straight on. That definitely wouldn’t happen in the UK! Hopefully we
come back to Spain In March 2010 our friends at I-Wanna and Trouble & Tea
are hooking it up.

6. And finally, is the international hammond sound scene in good health?
Is there any new band we should pay atention to.

The Hammond Scene keeps on Burning, Lonnie Smith from the USA is holding
the torch! In Europe , Link Quartet are still making groovy sounds and
from Australia there’s “Cooking on 3 Burners”

Speaklow en directe

El poderós so de la millor banda de jazz-funk de l'estat, un grup que pot aguantar les comparacions amb les bèsties de l'escena internacional. Uns vertaders fenomens del hammond sound i els tenim aquí al costat! Només dir-vos que el tio més "sossaïnes" de l'univers, capaç d'avorrir a les ovelles des del seu programa d'IcatFM, el pesadíssim Albert Puig els té en bona consideració. De fet podem dir que és la única cosa canyera que hem sentit mai al seu programa, bé de fet tampoc és que l'escoltem massa. En Dyk no ens ho perdonaria mai.

Brian Auger i Julie Driscoll "Save Me"

Seguim aquests dies penjant so hammond seixanter, tornem a uns dels nostres referents el gran Brian Auger que segons diuen per Xixón segueix en plena forma. Ho diem perquè aquest estiu passat va ser una de les actuacions emblemàtiques de l'Euroye-yé 2009. Mireu com se les gastava fa quaranta anys, pure hammond vibes!

Spencer Davis Group - I'm a Man

Un dels hits més demolidors dels 60s mil vegades versionat i que encara avui té la vigència del primer dia. Me ve al cap la gran versió que en fa Smoove però com que no l'he trobada res millor que l'original.

Can You Dig It ? nou llançament de Soul Jazz Records

Gran recopilació la que Soul Jazz Records ha tret per a animar aquesta tardor. Un recull de clàssics estelars de les pelis de blaxploitation dels anys setanta. Aquell gènere hortera que acumulava títols de qualitat discutible protagonitzat per actors de raça negra en aquella època tan convulsa. No eren més que un intent de la sèrie B per rodar policiacs a l'estil de Bullit i Dirty Harry però rotllo afro i amb molt més plom, hemoglobina i erotisme explícit en alguns casos (com estava llavors na Pam Grier!). A nivell cinematogràfic totalment prescindible tret de la mítica sèrie de Shaft, i pocs títols més (Cleopatra Jones i Superfly tal vegada) però insuperable en l'aspecte musical. Les bandes sonores d'aquestes cintes compten amb aportacions espectaculars dels grans del soul, el funk i el jazz d'aquell moment. Hem de reprendre els títols que abans destacava Shaft (Isaac Hayes), Superfly (Curtis Mayfield) i ens en fem una idea, ara seria impensable una antologia d'ells dos sense aquests dos himnes.

En aquest doble cd o lp els trobarem a tots dos però també a bestiotes com en Dennis Coffey, en Grant Green (què seria dels NMS si ell no hagués existit), el gran Marvin Gaye, Quincy Jones, Roy Ayers, Edwin Starr, Bobby Womack, Solomon Burke i l'imbatible James Brown. Què més voleu! Amb aquest desplegament de llegendes i repassant l'score i la sempre immillorable presentació un no pot més que recomanar-lo. Sobre tot als joves, més joves que ens llegeixen i es van afeccionant als nostres estils. Keep on da groove!

BT Express Do It Till Ya Satisfied Soul Funk

Virgueries que un es pot trobar revisant els videos del mític programa Soultrain. Ni sé qui eren, ni d'on venien però aquest funk sincopat té un aire Sly que mola bastant. De tota manera esteu atents s'acosten sorpreses...

"I'm Waiting for the man" The Right Ons ("Los Conciertos de Radio 3")

La mítica versió de la Velvet amb que es donaren a conèixer en el circuit indie els grans Right Ons. Aquí la tenim pulveritzada per aquest combo galaico-madrileny a Radio 3 amb el soul-funk-rock més poderós de l'univers. El gran directe de l'escena actual.

Pysch Funk 101 i altres herbes inesperades.

Hei amics, no sabem si serà la crisi però la veritat és que fa temps que no ens arriba notícia de cap llençament discogràfic interessant. Per això ens han cridat l'atenció aquestes recopilacions que ens duen la gent de Sounds of The Universe un segell al que està vinculat el mític catàleg de Soul Jazz Records. Es tracta primer de tot de Thai Funk 2 un recull, que jo qualificaria de vertader freakisme, on ens presenten vint-i-dues peces d'estil funk i disco-funk fetes per artistes tailandesos principalment versions dels hits més comercials (Play that funky music white Boy, Lady marmalade...). El treball ve presentat en una caràtula digipack amb disseny luxós i inclou un llibret i poster. La promoció diu que és altament recomanable, permeteu-me que tingui les meves reserves, però bé si algun valent s'anima li obrim aquest espai per a que en faci valoracions més acurades.

L'altre disc es diu Psych Funk 101 - 1968-1975 a Global Pychedelic Funk Collection una compilació de funk psicodèlic amb bandes de Nigèria, Iran, Rússia, Korea del sud...i la veritat és que a mi me fa més ganes, que no l'anterior. El disseny i l'art work també estan molt cuidats i s'hi inclou un llibret de 36 pàgines per a la gent amb curiositat sobre les formacions que hi apareixen. Pot ser bastant canyero almenys per l'exotisme amb els que podreu amenitzar sessions i guateques diversos en que vos pogeu veure immersos.

Parlant d'altres coses, avui mateix, a la nit ja dissabte per a nosaltres els Big Boss Man sortiran al programa de Mark Lamarr de la BBC radio 2 presentant el nou i flamant Full English Beat Breakfast del qual ja vos n'hem parlat fa poques setmanes. Si teniu poca son o pocs compromisos nocturns podeu provar d'escoltar-ho, ja que l'emissió es fa també per a internautes. Bé amics esperem que les novetats us hagin aportat alicients per a la vostra existència diària i pogueu seguir gaudint del miracle de la música.

oh jonny, take it!

aqui avui el videoclip del actual single de jan delay, ex-hiphopero (beginner), ex-reggaero (sam ragga band) i ara funkero (disko no°1) de hamburg: "oh jonny" en estetica blues brothers. i en ray charles es viu. i xerra alemany.

Dusty Springfield - Son Of A Preacher Man

Mira que som ases però se'ns ha passat que aquest any s'ha complit el desè aniversari de la mort d'aquesta llegenda del pop-soul britànic. Una de les icones del swinging London dels 60s i una dama dins i fora dels escenaris. Aquí la teniu amb el seu hit més emblemàtic, que el gran Tarantino va popularitzar l'any 1994 incloent-lo a la bso de Pulp Fiction. Les imatges són de fa 30 anys quan encara conservava encant i molta força (encara no havia col·laborat amb Pet Shop Boys).

L'esperat retorn de Big Boss Man: Full English Beat Breakfast

Feia temps que no presentàvem cap notícia rel·levant en el bloc però avui venim carregadets amb una de les bombes de la temporada. Confirmem que el nou àlbum dels imbatibles Big Boss Man sortirà a la venda el proper mes de setembre. El publica com no podia ser d'altra manera Blow up Records i tot i que la portada no és massa espectacular, el treball promet estar a l'altura dels dos anteriors. Com ja vos vam comentar fa molt de temps, s'ha encarregat de la producció i mescla en Nick Terry (que ha treballat amb Klaxons i Libertines) . L'inclassificable Nasser Bouzida torna a desplegar tot el seu talent multi-instrumentista per completar l'oferta de poderós funk de hammonds i bongós a que ens tenen acostumats. Segons diuen la font d'inspiració són els sons 60's i el Northen Soul per tant convé estar atents.

Com és d'esperar hi haurà gira de presentació de l'àlbum i el més possible és que arribin per la península tal vegada ja en el 2010, ja vos tendrem informats. Hi havia la possibilitat que toquessin el 5 de setembre a Toledo, però en Trev, el guitarrista ens va dir en un missatge que aquesta actuació s'havia cancel·lat. Mala sort. De tota manera sabem que durant la tardor el grup girarà per alguns festivals per tenir la maquinària ben engreixada quan arribin al tour de presentació d'aquí. Gran notícia ja que des de 2005 amb l'espectacular "Winnner" no havien publicat res. Esteu atents a les emissores de ràdio habituals.

The Flirtations - Nothing But A Heartache

Possiblement en aquest mateix instant que escrivim això elles estiguin actuant com a caps de cartell en l'Euroye-yé 2009 de Xixon, apoteòsica cloenda d'aquest gran festival. Pur Northen Soul. Com es nota que encara estem de vacances.

corduroy e-type

Mites de l'Acid Jazz dels 90's i antecessors de bèsties actuals com els NMS, The Bongolian, Big Boss Man. I així i tot són molt desconeguts, tal vegada en Dyk té raó quan diu que arribaren massa d'hora...

The Bodysnatchers - Let's Do Rocksteady

Estem que ho tirem a Groove Action amb la febre jamaicana que ens envaeix sobtadament sempre que visitem el doctor Vibes. Let's Do Rocksteady, una peça que en la nostra tendra joventut ens va acostar al revival 2Tone. Com podeu veure hi havia precedents dels pentinats d'Amy Winehouse en els primers 80s.

Futomomo Satisfaction Live Pockari Ska

Feia setmanes que cercava coses sorprenents que superessin les aportacions bavareses al bloc. Crec que ho he aconseguit, m'he quedat sense paraules una banda japonesa (crec que d'Okinawa) que toquen peces de jazz, swing, bossa, ska...imagineu-vos que en Quentin les hagués posades a tocar a la BSO de Kill Bill!!! FUTONOMO SATISFACTION RULES!

amor i felicitat

avui vos volem alegrar el divendres amb una canço que varem descubrir al final d'un episodi d'el gran doctor house, del episodi "clueless" de la segona temporada.

ritmes de baviera (II): sorgente

en la segona part de la nostra serie ritmes de baviera vos volem presentar un grup de la capital del estat llibre de baviera, de münchen: sorgente.
segons podem lligir en la seva pagina web es varen formar com grup de vocalistas i amb es temps varen afegir els instruments. grups com Funkadelic, Mandrill, Bar Kays, Isley Brothers o Prince son els seus "heros", pero també uns tals "Beatles" i el grup de tango finlandés "Led Zeppelin".
en dyk els va veure en directe fa un parell d'anys (en 2006) i per lo que recorda tenien caras de nenatas i hiphoperos (no fa falta dir que en dyk no troba massa diferencia entre aquestes especies) pero que amb la seva mescla de funk amb hiphop i groove varen deixar molt feliç a l'audiencia.

ebony bones i la pregunta: aixo perque lo posau aqui?

per dir-ho clarament: no pensam que aixo es soul, nomes perque es una tia negre que canta. tampoc es funk, aunque en dyk s'empenya en dir-ho.hi ha gent que diu que na ebony bones te mes de lady gaga que d'en james brown o (como no?) dels new mastersounds. profetes els que diuen aixo. i quina raò tenen.

per l'altre part, no ens volem privar de la nostra tradiciò de presentar modas novas en el ambit músical mitj any despres de que sa gent cool ho va descobrir (mireu per exemple el cas de na amy winehouse que varem presentar en març de 2007). en el cas de na ebony diuen que fa mitj any o mes que se va fer popular a l'escena mùsical d'un tal lloc que es diu londres. diuen.

en tot cas, disfruteu d'aquesta cançó. posau comentaris si volou. insulteu-nos. per favor. que més hem de fer per tenir reaccions de vosaltres?

THE NEW MASTERSOUNDS "Flimsy Lewis"

Hi ha qui diu que estem abusant promocionant tant aquesta banda, tal vegada sigui cert, no fa falta, es promocionen molt bé ells solets. Aquí els teniu en una gravació de fa uns mesos on la curiositat és que canvien el hammond per un piano, on en Joe Tatton demostra el seu art sense que la banda perdi ni una unça de groove.

Ike and Tina Turner - Proud Mary

Una gran actuació de la magnífica Tina Turner, com estava la tia! , pulveritzant la cançó de la Creedence. El ball i la coreografia amb les xatis del coro és una icona d'aquella època, que fou reproduïda al biopic sobre l'artista a mitjans dels 90. Dedicada a Red Foxy, una animal d'escenari encara que ella no ho sap.

i have to praise you like i should

aqui va un altre, un classic que tots conneixem, en la versiò original. el amic norman cook la va fer famosa la canço, que na camille yarbrough va publicar en 1975.

gaudiu!

The sweet vandals - Good thing

Per començar el juliol i a l'espera de novetats que cauran aquest estiu aquí una banda més reconeguda a l'estranger que no aquí. Els increïbles Sweet Vandals, amb el seu deliciós so hammond,impossible que no posessim aquest video.

woman of the ghetto...i un tasó de vi

diumenge vespre...esperam que hou passat be el dia. per acabar el dia amb classe i estil, prenem un tasó de vi, preferent de ca'n coleto petra, i escoltem aquesta apasionant vou de marlena shaw i els seus pensaments sobre com es creixer com dona en el ghetto.

honky tonk women

avui vos volem alegrar es dissabte amb una versiò d'un classic etern dels nostros amics els stones. taj mahal amb la seva interpretaciò de honky tonk women.

celebre membre dels jackson 5 mort

de: http://onthescene.blogs.foxnews.com/2009/03/05/michael-jackson-announces-%E2%80%9Cmy-final-show%E2%80%9D/

reports de "los angeles times" i "cnn" diuen que michael jackson, celebre ex-cantant del grup motown jackson 5, ha mort avui a los angeles. amb els seus germans michael jackson va fer historia amb cançons com 'abc' o 'i want you back'. despres de la carera amb el grup, michael jackson va tenir molt d'exit com cantant en solitari, especialment amb el album 'thriller'. judicis per pedofilia varen tacar la imatge del 'king of pop'.

We Funk Radio

Una de ses emisoras de radio d'internet que sempre ens ha agradat i sobre que, acab de veure, encara no hem perdut cap paraula, es la mitica we funk radio. creada en 1996 a montreal (on encara es pot escoltar per fm) i dirigida per els grovians professor groove i dj static ens serveix cada setmana una mescla de sos groovies i funkies que t'agafan per els collons i no te deixen fins hores despres.
de vegadas van de gira, tambe per aquestes terres de la europa vella, com ho varen fer es passat mes de maig.
es una recomanaciò absoluta per els groovaholics alla afora, els que no la coneixen, perque no vos posau a escoltar el show d'aquesta setmana: no.562 (mes totes ses altres que n'hia ha) que te cançons entre altres de sonny stitt, herbie hancock,gil-scott heron o els meters...i molt mes per descobrir.

visiteu: www.wefunkradio.com
o directament al show actual

ritmes de baviera (I): rainmann und snaretom

en la secciò 'ritmes de baviera' vos volem presentar grups groovies de la regiò, que en dyk bonkers ya va explorar musicalment en els anys 70, un temps dur, marcat per la poc documentada 'apartheid bavaresa', que encara ho feia molt dificil per grups de mùsica d'origen africà o del caribe presentar la seva música. en dyk no es va desanimar i va publicar articles sobre aquesta mùsica, fora de lo tipic que es conneix de baviera, entre altres en el 'penthouse' d'estats units, el 'lions and cucumbers uk', la 'super illu' de alemanya de l'est i 'de burense benhouer' sudafricà.
amb aquesta secciò volem seguir es treball del gran dyk i explorar, ara que els temps s'han calmat i els ministres bavaresos fins i tot van a veure a ac/dc en directe, lo que pot oferir la musica funky bavaresa d'avui. començam amb el grup 'rainmann und snaretom'.



demanats per el seu estil de mùsica (i si no els demanan tampoc es privan de dir-ho sempre que sembli posible), contestan que la seva mùsica es deepa-cousti-clash. un guitarista i un bateria. no. hem de specificar. un tio que produeix un par de ritmes amb sa guitara acustica i un bateria d'un grup de death metal començan a fer un par de cançons, las presentan primer per passau, on es cantant ( en rainmann) fa estudis de mitjans i comunicaciò. veuen que sa gent flipa amb lo que fan i graben un album que es diu (qui ho diria?) 'deepa-cousi-clash'. hits com el seu ja casi mitic 'chicken masala' que trata de com ell (en rainmann) es vol zumbar una tia que veu en es carrer, pero no s'atreveix (hmmm...un amica james blunt, no?) o tambè 'smells like funk' o la gran (perque cantada en bavares) 'breez'n' forman lo que casi es un nou estil de mùsica entre funk, rock i reggae.



pero no es la mùsica, es el show. solos de bateria d'en snaretom que fan recordar el beat john bonham (amb mes canya i mes ritme)i no hem de oblidar ses rialles d'en rainmann que fan recordar en carles puyol en un episodi de crackovia que li diu a n'en inieste: "ets bona persona, pero ets friky de collons". segons la pagina de facebook d'en rainmann vol grabar la seva rialla per vendre-la com sò de movil.
res, per el reste: son grans showman (ara que fa dos mesos li varen començar a posar un microfon a n'en snaretom i varem descobrir que sab xerrar), si els podeu veure: aneu! mentrestant podeu anar a la seva myspace que també presenta dos cançons del nou EP: www.myspace.com/raintom

LOS BRAVOS - BRING A LITTLE LOVIN

Una de les millors canços de pop/soul de tots els temps, de la mà dels mítics Bravos. Crec que era la B side de Black is Black (a mi particularment m'agrada més aquesta) La veritat és que la vaig sentir punxada pel gran Jose Maria Rey a la Bip Bip Bday Party del passat 9 de febrer i quasi es trenca la pista. I només amb un poquet d'amor!!!

Los Sencillos "Bonito es"

I ara me direu vinga home! ido si, els Sencillos. Crec que per a molta gent que només escoltava els 40 Criminales és la única vegada que han sentit en sa punyetera vida un hammond, una guitarra amb efecte wah-wah o una cançó psicodèlica. La veritat és que me fa molta gràcia recordar-los. És un gran tema que sense pretencions, va funcionar. Dir que eren els anys 90, quan regnava la psicodèlia de Madchester i arribava l'apogeu de l'Acid Jazz ho explicaria tot. La majoria dels que compraren el disc, ara deuen babejar amb OT i Factor X.

Aretha Franklin "Rock Steady" (1973)

Què vos puc dir d'aquesta gran dama del soul, i d'aquest hit? bé d'ella si que podem inferir que a l'any 1973, estava més prima que no ara. Del hit, què és una peça incombustible i vertader trencapistes a qualsevol party funkera amb un mínim de categoria. R O C K S T E A D Y...

Madness - Dust Devil

Fa unes setmanes parlàvem dels 30 anys dels Specials, i d'aquella magnífica fornada del 2Tone també cal fer una reverència als Madness (en actiu des de 1978). Les dues bandes han permès que un servidor fa ja més de 20 anys s'enamorés dels sons jamaicans i a partir d'aquí de la musica negra en general. Madness ha tornat i en plena forma, pocs retorns sonen tan frescs i vigorosos.

Julie Driscoll - Break It Up (1968)

I com que estem avui especialment inspirats rescatant hits memorables, aquí en teniu un altre. Després d'una cosa suau i dolceta una mica de groove amb uns vells coneguts : Julie Driscoll i el magnífic Brian Auger, un altre clàssic per amenitzar un allnighter potent. Un as que el gran Dyk sol dur amagat en les seves sessions.

Susan Cadogan ~ Hurt So Good 1975

Una joia que immerescudament tots tenim oblidada, un clàssic del reggae? o més aviat un tema de soul com una catedral. Rude boys, suedeheads i mods en el Londres de principis dels anys 70 ballaven aquesta peça en el moment dolcet dels seus allnighters. La gran Susan Cadogan una diva jamaicana que podia competir amb qualsevol de les grans de Chicago o Detroit.

Los Musicos de Jose - Amaneceres

Ei amics, aquí ens teniu amb una petita joia que hem trobat n les nostres investigacions. Una banda de Mèxic DF, pur jazz funk vibrant i poderós. El nom del grup tira cap enrere, però la veritat és que són un combo realment acollonant. Tenen 12 anys de carrera i dos àlbums autoeditats, ja esteu avisats, valen la pena.

The Right Ons tornen, Don't call me whitey...

Look Inside, Now! publicat per 2fer Records

Quan encara avui mirem les visites de la gent en el blog, ens adonem que una de les entrades més llegides és la dels Right Ons a la Fira del disc de 2007 al Palma Arena. Presentaven el seu àlbum de debut, el meravellós 80.81. Dos anys després, quan la seva repercussió encara es fa palesa, arriben amb el seu segon treball Look Inside, Now!. Ja ho veníem cometant al bloc, quan penjarem el clip de That's New York, que l'esperavem amb mots ganes. El gran Dyk, que és un expert, va comentar que l'expectació era excessiva i que la seva premonició era un treball digne però no a l'alçada del primer.

I com era d'esperar el tio l'ha encertada, i la veritat és que hi havia indicis que el seu retorn podria ser sonat; la producció americana del disc, les gires arreu els EUA , la incorporació de Martín, el teclista etc. Era factible creure amb un plus de qualitat que podia comportar un resultat extratosfèric però no ha estat així. Li manca energia, el patró del disc és idèntic al de 80.81, rock'n'roll carregat d'essència afroamericana però més proper al soul melòdic que ara està de moda. Ben present a I don't love you anymore, That's New York, The Right Song (amb picada d'ullet als Bravos) que no al funk salvatge a l'estil James Brown o la cruesa rotllo MC5 que ens captivaren fa dos anys. De tota manera trobareu canya de a bona als talls de Frontline, Thanks o Come Running. Ah! me'n oblidava, també hi ha un track ocult en el tall 11 què tanca el disc, tal vegada el més potent, que sona en brut i que ens deixa amb ganes de més però quan ja és massa tard. Això manifesta que el llistó estava mot amunt, però si l'àlbum el signa qualsevol altra banda possiblement el posaríem ben amunt en la llista de fites del 2009. Jo vos el recoman absolutament, i si sou fans dels Bellrays o Diamond Dogs o fins i tot de n'Amy ja correria a comprar-lo. Si en canvi ho sou de Tokio Sex Destruction hi aniria més a poc a poc .Però de sense cap dubte els nostres brothers lectors habituals els trobaran un poc massa pàlids en el seu so. Esperem que en tornar la cosa s'hag ennegrit un puntet més i ens aixequin de la butaca o en facin trencar la dancefloor com en el seus demolidors inicis.

Per altra banda, els tios tenen un bloc molt interessant on podeu seguir les seves gires i aportar le vostres impressions.

Johnny 'Guitar' Watson - Ain't That A Bitch

Ei família, tornem a ser aquí amb una proposta ben setentera, l'inefable Johnny i la seva banda. Ja és aquí la calor i les ganes de festa, au un poquet de funk i pensar en el cap de setmana. A passar-ho bé!

Fundación Tony Manero - Don't Leave Me This Way

Són una banda consagrada, tenen disc nou "Pandilleros", un treball conceptual tipus banda sonora de blaxploitation. A mi m'agrada recordar-los com eren fa 10 anys, recreant el hit dels Blue Notes. Inenarrable.

The Specials - Ghost Town (high quality)

Aquest any fara 30 anys que aparegueren en el panorama pop mundial, encapçalant el revival ska en el segell 2Tone. Tot i la seva curta trajectòria han estat una de les bandes més influents de la història. Fent gala del seu punt contracultural la casa Fred Perry ha tret una línia de polos commemorativa en colors blanc i negre. Supòs que caurà alguna recopilació ja ho veureu. Aquí els teniu amb una peça de la seva darrera etapa, quan ja abandonaven l'ska i s'internaven en altres gèneres iguals d'excitants com aquest dub irresistible.

The Right Ons - That´s New York

Hei amics, en Dyk diu que ens passem una mica promocionant als Right Ons. Ja ho sabeu tenen nou disc "Look inside now" gravat amb 2fer Records i ara mateix inicien la seva gira per Europa amb Eli "Paperboy" Reed, actuaran per Alemanya, Holanda i França...esperem que en Dyk els vegi i es faci una idea de perquè els donem tanta publicitat. És que s'ho mereixen, aquí una mostra amb un soul deliciós dedicat a NY.

King Curtis Memphis Soul Stew

Hei ja tornem a ser aquí, hem recercat entre artistes que mai havíem posat com ara el gran King Curtis. Un dels primers en combinar el jazz i el soul i gran influència en artistes posteriors.
Quants grups no hem vist fent aquest mateix cerimonial, collons com sona el hammond!!!

El gran Toni Dance across the Floor se'n va a Muro

Resulta que el nostre col·laborador, el gran Toni dance across the floor havia d'anar a Santa Maria a cobrir la Festa Funk que feien a la Factoria de So, però li feu peresa i s'estimà més anar a Muro al festival del mític Malafama. Je ho veieu aquí teniu la crònica del que va veure i va sentir, un relat apassionant.

Aquest dissabte 4 d'abril a l'escola graduada de Muro el protagonista fou indiscutiblement en Pep de Sa Cova o més popularment conegut com Pep “Cuevas” amb l'homenatge del quinze aniversari del Malafama Noise Pub. El festival fou un autentic èxit superant amb creus totes les expectatives tant amb la cartelera de grups com amb l'assistencia de públic formada per incondicionals i velles glòries del Malafama i per la saba més jove que no hi fou a temps a conèixer el local però per influències musicals i la llegenda del pub, disfrutaren de la vetlada. Varen amenitzar el vespre 20 grups com: La nueva especie, Malditas Perras Callejeras, Nobisaki, Definiu tu, Amarillo, Budi, Dawholeenchilada, Club Sibarita, Charlie Faber, Frankenboties, Demonio Sanchez, Henteligens, Sexy Sadie, Pep Cuevas, i mitja dotzena més de grups. Totes les actuacions foren dignes de les dimensions de l'esdeveniment. Amb una cartellera com aquesta el desmierde estava garantit i fou possible gràcies a la mateixa iniciativa de'n Pep picant: Pixies, Sonic Youth, Sexy Sadie, Rage against de Machine, Pavement, Anphetamine Dicharge, Smashing Pumpkins i un llarg etcétera, i a la resta de grups que saberen tocar els punts sensibles amb versions i material propi . Un Pep Cuevas visiblement emocionat, va pronunciar unes paraules d'agraïment dirigit a aquells que feren possible el Malafama com en Mariano Torres, Biel des Sami, un llarg seguit de gent i especialment la Guardia Civil i el públic incondicional que colocaren el Malafama en els altars de la llegenda. Podem afirmar des d'aquest blog que el Malafama Festival ha estat l'esdeveniment musical més important de la primera meitat del 2009.

Marvin Gaye - Inner City Blues (LIVE)

Avui fa 25 anys, sembla que no se'n hagi anat mai, des del moment que va caure pel plom del seu pare (un integrista religiós) una llegenda va sorgir. Inner City Blues una de les peces preferides del gran Dyk. Així el tecordem, pur soul.

Balla i fes un solc a la pista!

L'altre dia en Dyk reordenava els seus vells singles, havia vingut d'Eivissa de casa d'un magnífic afeccionat al gènere que li havia proporcionat una còpia d'aquest hit de 1978. Molts el recordareu per la versió que en feia la Fundación Tony Manero i perquè apareixia a la mítica "Cidade de Deus". Funk putero per amenitzar un cap de setmana que es presenta plujós. En Dyk ens ha dit que aquest any posam poques entrades, i el més trist és que té raó.

Gran recopilació : Colours of Funk

El segell berlinès Sonorama treu aquesta primavera un suculent recopilatori anomenat "Colours of Funk". Un recull de temes de funk bàsicament instrumental fet a Alemanya entre els anys 1974 i 1979, es tracta d'una selecció de temes del catàleg de Golden Ring & Happy Records. El conjunt té una clara vocació de banda sonora de l'època, un punt al seu favor, amb aproximacions al jazz i ritmes llatins. En definitiva, un treball de recerca en el pou sense fons del que s'anomena "biblioteques de sons", peces fetes per grans artistes sense cap pretensió en la dècada dels 70's per acompanyar tota classe d'imatges que emetien les televisions. Es veu que en l'era de la digitalització aquests arxius sonors són una font impressionant per als investigadors dels estils retro, que amb la seva tasca alegren la vida a milers de djs i afeccionats de tot el món. Els iniciats sabreu que això no és nou, ja fa temps que Blow Up Records ho va començar a fer a finals dels 90's. El que trobem aquí són algunes joies realment acollonants que ni els seus propis creadors recorden haver realitzat. Per altra banda no tengueu cap mania en explorar el material del segell Sonorama que s'interna en estils tan apreciats per nosaltres com la música llatina, l'afrobeat i el jazz. Esperem poder seguir amb contacte més sovint en les properes setmanes, ja que hi ha moltes coses a comentar. Salut i Funk.

AL GREEN-Take Me To The River

Un dels grans del soul dels 70, un home del sud que va arribar a les llistes d'èxit amb una veu inigualable, artista que va saber explorar altres estils sense cap prejudici. Un avançat al seu temps.

01_MetersBread_SpeakLOW

La primavera s'acosta i nosaltres estem reviscolant, aquí tenim els toledans Speaklow que ens ofereixen un homenatge als grans Meters. Funk de Nova Orleans ara que ha tornat a sortir el sol.

per passar el temps...

eddie murphy fent de james brown...

The Right Ons - Get On Up (Live at Radio3)

Els Right Ons tornen, han gravat el seu nou disc als Estats Units la passada tardor. Es dirà "Look inside Now" i promet ser una de les grans sensacions de cara la temporada, el tindreu a les botigues el proper mes. Han incorporat un teclista que ha reforçat el seu so característic, aquí els recordem amb un hit del ja mític "80.81".

GROOVADELIA Vol 2. XXI st century spanish grooves

Hei amics ja tornem a ser aquí amb les darreres novetats en recopilacions canyeres. Aquesta vegada volem fer esment a un àlbum doble (també disponible en vinil) relatiu a l'escena estatatal, el Groovadelia 2 que continua la nissaga començada pel primer Groovadelia aparegut l'any 2006. L'edita un dels segells més incomensurables de l'univers Vampisoul Records que disposa d'un dels catàlegs amb més solera de tota l'escena mundial. Com la primera entrega és un recull de bandes y solistes algunes coneguts (La Fundación, Casbah 73, Soul Vigilantes, Glen Anthony Henry...) i d'altres totalment underground habituals del circuit de clubs i sales especialitzades, per cert de cada vegada més gran. De fet els impulsors d'aquesta gran compilació són el club Afrodisia de Granada (essencial en l'escena actualment on punxa l'afamat Dj Sr. Lobezno) i la mítica publicació Enlace Funk que ha donat a conèixer molts dels grups que hi apareixen. De fet sempre solen regalar singles de vinil en cada número d'aquestes bandes que treballen per sortir a la llum. Peraquest mes hi ha algunes actuacions a Granada y Madrid presentant l'àlbum, esperem que si cauen prop poguem anar a fer-hi una escapada. Ja ho sabeu, encara hi sou a temps si voleu fer un bon regal.

Els Mods i Groove Action, el que mai havíem explicat.

Companys i companyes, ja fa temps que veníem donant voltes a un article sobre la nostra subcultura preferida, el moviment mod. Per això res millor que començar l'any amb un text sobre el tema. No és que nosaltres ens poguem considerar mods militants, en aquestes alçades crec que el purisme és un tret bastant devaluat, però tota la gent que participa en el bloc (fins i tot agents externs com el gran Lauren i el Doctor Arrom) en un moment o altre ens hem sentit atrets per aquest moviment, encara que només fos per aspectes purament accessoris (dianes, fred perries, scooters...). Però, allà on el modernisme ha estat decisiu en la nostra presa de consciència estètica ha estat en la música. I a través d'ella hem anat transitant per quantitat de camins que ens han dut al soul-funk clàssic i per extensió a tota la música negra com a eix del nostre criteri. Per això mai no ens hem amagat d'aquesta influència i hem parlat amb Ricky Gil, hem penjat vídeos de Paul Weller, els Jam, i ens hem topat amb un bon grapat de mods sempre que hem anat de festes i de concerts.

No m'estendré molt a l'hora de parlar dels origens de la moguda,perquè crec que hi ha centenars de fonts qualificades a la xarxa que seran més útils al l'interessat no iniciat o al ciber-mod autèntic que està al dia de tot. Però ja ho sabeu: finals dels anys 50 a Londres, fills de classe mitjana (alguns de família jueva dedicada a la confecció) apassionats del Modern Jazz, el R'n'b, la moda italiana de l'època, el pop art, pel·lis de la Nouvelle Vague francesa i els scooters com a mitjà de transport dins la gran ciutat, etc. Ja dins els 60's la moguda s'estén a gent de classes més populars; musicalment s'acostaren al soul nord-americà i alguns d'ells s'impliquen en el beat i el R'n'b britànic que era la sensació del moment (ja ho sabeu: The Who, The Kinks, Small Faces...) El moviment decau amb l'arribada de la psicodèlia, l'estiu de l'amor i el hippisme, però quedaran alguns reductes d'incondicionals, els hard mods, que mantindran el moviment viu amb nous estils com el Northen Soul i l'ska jamaicà. En els primers setanta alguns ex mods participaran en l'explosió hedonista del Glam rock, parlem de ni més ni menys que de David Bowie i Marc Bolan. I ja sabeu com va acabar allò. Després a finals dels setanta amb el punk apareix una nova fornada amb la mítica banda The Jam al capdavant. Però la clau és la pel·li dels Who, Quadrophenia (1979) que sense saber ben bé si glorifica o critica els anys gloriosos del moviment, provocà una segona onada mod en els vuitanta quasi tan intensa com la primera, ja que arreu del món surten milers de grups de joves que recuperen l'estètica seixantera. És l'anomenat primer revival que ja va arribar a l'estat espanyol amb els Elegantes, Negativos, Flechazos i els nostres estimats Brighton 64. Als noranta amb l'explosió del Brit Pop que incorporà molts elements estètics del moviment (mireu l'estètica dels germans Gallager), la majestuosa resurrecció de Paul Weller, els Ocean Colour Scene i sobre tot el miracle d'internet fan que una tercera generació se senti atreta per aquesta cultura juvenil.

A nivell personal, record haver viscut els meus primers anys d'institut veient com s'extingia el primer revival i ja dins la vintena haver presenciat l'arribada del segon. Tenc memòria d'haver vist parkes, serrellets i xapes i haver escoltat els Jam i els Who sense saber què significaven a finals dels 80. I més tard haver-los recuperat juntament amb els primers Stones, els Kinks, i amb totes les estrelles del soul clàssic. Sense oblidar el Two Tone (recordeu la seva adaptació cool de l'estètica pop art) i el sons jamaicans i gràcies a ells arribar al funk, al lounge, al jazz i un llarg etcetera. Avui en dia ja hi ha qui parla de quart revival en ple segle XXI, quan la moguda ja ha complit cinquanta anys. Però no és el nostre objectiu ara ser exhaustius fent disquisicions sobre autenticitats i oportunismes.

El fet que més destaca d'aquesta cultura juvenil (tot i que alguns dels seus primers membres ja en tenen més de seixanta) és la quantitat d'estils diversos que incorpora i les possibilitats d'exploració que permet per a una ment oberta, i no només cap al passat. Record ara polèmiques freakies als fanzines de principis dels 90 de si aquella moda de l'acid jazz mereixia ser incorporada a la moguda. Què lluny queda tot alló! Avui en dia la xarxa és un aparador acollonant que ha revitalitzat totes les subcultures o contracultures existents a part de crear-ne de noves. Per aquesta raó anem a fer-hi una ullada.

Si avui en dia voleu voltar una mica per el ciberespai mod aquí teniu una relació (bastant personal) sobre webs diverses que ens han servit de font d'informació i com a pont a exploracions sobre el groove a la xarxa aquests darrers anys.

Una de les millors webs sobre el tema, ja que és realment una summa artis del moviment, és la web Mod Culture hi trobareu un acurat apartat musical, visual , literari, cinematogràfic, estètic, de moda i complements, etc. que no deixa de banda cap aspecte per insignificant que sembli. És centra especialment en l'actual escena anglosaxona en general.

Una que també ens va cridar l'atenció és Mod Revival, d'estètica fanzinera, amb un acurat apartat d'enllaços i una visió que supera l'àmbit britànic. No de bades està molt vinculada a l'escena italiana. A partir de les icones bàsiques vos podeu submergir en tota classe de referents. En aquest pàgina vam descobrir petites joies com el segell Hammond Beat, i grans bandes com Big Boss Man, Link Quartet, Boogaloo Investigators etc.

En l'àmbit proper també cal parlar de dues webs amb les quals tenim una especial sintonia. Una és el segell Bip Bip Records de Barcelona on hi han enregistrat bandes com Sidonie, Magic Bus, Top Models, Chest... i darrerament treu les magnífiques recopilacions Somos los Mods centrades en l'escena estatal. Un apunt: la banda pop eivissenca Peter Colours, l'única de les illes que sabem que obertament es declara afí al moviment també la trobareu al seu catàleg.

I la darrera és la del dissenyador mod, també eivissenc, Marcos Torres, que sintetitza en les seves obres tota classe d'influències seixanteres (cinema, pop art, música, publicitat...). Una web de factura molt professional que segur que vos alegra la vista.

Bé amics esperem que amb aquesta petita fulla de ruta no vos perdeu en l'univers mod que hi ha a la xarxa i que continua en expansió. We are the mods in the XXI century!

@