diumenge, 17 de maig del 2009

The Right Ons tornen, Don't call me whitey...

Look Inside, Now! publicat per 2fer Records

Quan encara avui mirem les visites de la gent en el blog, ens adonem que una de les entrades més llegides és la dels Right Ons a la Fira del disc de 2007 al Palma Arena. Presentaven el seu àlbum de debut, el meravellós 80.81. Dos anys després, quan la seva repercussió encara es fa palesa, arriben amb el seu segon treball Look Inside, Now!. Ja ho veníem cometant al bloc, quan penjarem el clip de That's New York, que l'esperavem amb mots ganes. El gran Dyk, que és un expert, va comentar que l'expectació era excessiva i que la seva premonició era un treball digne però no a l'alçada del primer.




I com era d'esperar el tio l'ha encertada, i la veritat és que hi havia indicis que el seu retorn podria ser sonat; la producció americana del disc, les gires arreu els EUA , la incorporació de Martín, el teclista etc. Era factible creure amb un plus de qualitat que podia comportar un resultat extratosfèric però no ha estat així. Li manca energia, el patró del disc és idèntic al de 80.81, rock'n'roll carregat d'essència afroamericana però més proper al soul melòdic que ara està de moda. Ben present a I don't love you anymore, That's New York, The Right Song (amb picada d'ullet als Bravos) que no al funk salvatge a l'estil James Brown o la cruesa rotllo MC5 que ens captivaren fa dos anys. De tota manera trobareu canya de a bona als talls de Frontline, Thanks o Come Running. Ah! me'n oblidava, també hi ha un track ocult en el tall 11 què tanca el disc, tal vegada el més potent, que sona en brut i que ens deixa amb ganes de més però quan ja és massa tard. Això manifesta que el llistó estava mot amunt, però si l'àlbum el signa qualsevol altra banda possiblement el posaríem ben amunt en la llista de fites del 2009. Jo vos el recoman absolutament, i si sou fans dels Bellrays o Diamond Dogs o fins i tot de n'Amy ja correria a comprar-lo. Si en canvi ho sou de Tokio Sex Destruction hi aniria més a poc a poc .Però de sense cap dubte els nostres brothers lectors habituals els trobaran un poc massa pàlids en el seu so. Esperem que en tornar la cosa s'hag ennegrit un puntet més i ens aixequin de la butaca o en facin trencar la dancefloor com en el seus demolidors inicis.




Per altra banda, els tios tenen un bloc molt interessant on podeu seguir les seves gires i aportar le vostres impressions.