Aquests dies hem caigut que ja fa cinc anys que estem a la xarxa donant notícies, entrevistes, penjant clips, fotos, crítiques d'àlbums, difonent el catàleg de segells discogràfics, escampant rumors i fent-mos autopropaganda. Vam començar anant d'un catxondeo evident i hem acabat sent esmentats a d'altres webs, blocs i rebent missatges dels llocs més insospitats.
Hem fet sessions, hem anat de concerts, hem enregistrat videoclips, hem conegut a artistes ens han confòs amb periodistes seriosos i també amb músics de renom i ja han passat cinc anys!
Vam començar orientats cap el soul/funk actual per acabar tractant gairebé tots els estils de la black music i amb el temps hem anat agafant una tendència de cada veagada més retro. Tant és així que poc a poc passarem dels cds de les nostres primeres sessions, als arxius d'mp3 i ràpidament a partir de 2010 hem retornat al vinil en un camí que ja sembla irreversible.
Paral·lelament hem posat en marxa des de 2009 el projecte Testimonis d'en Keith Richards per donar sortida a la nostra estima mal dissimulada pel rock que s'ha traduït també amb la nostra participació amb el grup de versions stonianes; Mickjägermeisters.
A part ens hem mogut molt per a donar a conèixer nous artistes que amb el temps s'han convertit en referents dins el mainstream, ara mos sona n'Amy Winehouse, Eli "Paperboy" Reed, Right Ons, Aloe Blacc, The Pepper Pots... I també gent consagrada dins l'escena com New Mastersounds, Big Boss Man, The Bongolian, Smoove, James Taylor Quartet, Sweet Vandals, Speaklow. A part de tots els noms llegendaris de sempre dins aquests estils, Aretha, Otis Redding, King Curtis, Sam Cooke, Brian Auger, Billy Preston, Edwin Starr i especialment en James Brown.
Hem gaudit de molts bons moments i pensam seguir així per a molts d'anys amb tots els amics que hem anat fent com el gran Dj 3 Penics, el Doctor Tangiers Arrom, Ricky Gil, Albert Rudemod, Bennit Ash, el gran Sebas Avilés, Tio Lindo, Pol Fontini, el Pare Codony, en Paco Peris, Es Sebel·lí Verbenero, MVT, en Pep Bergman i molts d'altres.
Hem fet sessions, hem anat de concerts, hem enregistrat videoclips, hem conegut a artistes ens han confòs amb periodistes seriosos i també amb músics de renom i ja han passat cinc anys!
Vam començar orientats cap el soul/funk actual per acabar tractant gairebé tots els estils de la black music i amb el temps hem anat agafant una tendència de cada veagada més retro. Tant és així que poc a poc passarem dels cds de les nostres primeres sessions, als arxius d'mp3 i ràpidament a partir de 2010 hem retornat al vinil en un camí que ja sembla irreversible.
Paral·lelament hem posat en marxa des de 2009 el projecte Testimonis d'en Keith Richards per donar sortida a la nostra estima mal dissimulada pel rock que s'ha traduït també amb la nostra participació amb el grup de versions stonianes; Mickjägermeisters.
A part ens hem mogut molt per a donar a conèixer nous artistes que amb el temps s'han convertit en referents dins el mainstream, ara mos sona n'Amy Winehouse, Eli "Paperboy" Reed, Right Ons, Aloe Blacc, The Pepper Pots... I també gent consagrada dins l'escena com New Mastersounds, Big Boss Man, The Bongolian, Smoove, James Taylor Quartet, Sweet Vandals, Speaklow. A part de tots els noms llegendaris de sempre dins aquests estils, Aretha, Otis Redding, King Curtis, Sam Cooke, Brian Auger, Billy Preston, Edwin Starr i especialment en James Brown.
Hem gaudit de molts bons moments i pensam seguir així per a molts d'anys amb tots els amics que hem anat fent com el gran Dj 3 Penics, el Doctor Tangiers Arrom, Ricky Gil, Albert Rudemod, Bennit Ash, el gran Sebas Avilés, Tio Lindo, Pol Fontini, el Pare Codony, en Paco Peris, Es Sebel·lí Verbenero, MVT, en Pep Bergman i molts d'altres.
I com què als pocs dies d'iniciar el bloc se'n anava en James Brown sempre ha estat tradició penjar un clip seu com a recordatori de la seva gran aportació a la història de la música Pop. Aquí el tenim en una de les seves salvatges actuacions en un concert memorable a Kinshasa de 1974 previ al gran combat entre Muhammad Ali i George Foreman que tan bé va ser retratat al documental When we were kings.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada