Eli Paperboy Reed "Come and Get it"

El nostre amic Eli té nou treball al carrer, el seu nou hit que tal vegada el traslladi a l'univers mainstream es diu "Come and Get it", una aproximació al funk ballable quasi "disco" però sempre amb el seu punch imbatible i de sobrada efectivitat. Dedicat a la Berliner Bonkers Crew.

HIP SHAKERS!!! i més joies en el catàleg de Vampisoul

Com que no hi ha qui ens entengui, avui tornem a contar-vos coverbos al bloc. Fa poc que va sortir al carrer aquesta magnífica selecció de hits ballables de r'n'b i de soul primerenc. La selecció la feta un vell conegut, un gran investigador de la música negra, Mr. Fine Wine, erudit i savi de contrastada solvència. Publica Vampisoul, un segell del qual fa anys que coneixem però del qual mai ens hem aturat a parlar amb deteniment.

Hip Shakers és una recopilació de gran qualitat, d'èxits mig oblidats publicats en el seu moment per dos segells nord-americans, King i Federal que visqueren els anys d'enlairament del r'n'b i el soul en les llistes d'èxits. Ja de per si aquesta és una bona notícia per a tots nosaltres, però ens volem aturar en parar esment a una altra cosa. Es tracta del fet dels formats que ofereix Vampisoul aquests llençaments. En aquest cas quan la tasca de recerca ha estat especialment intensa i el valor del repertori reunit s'ho val, el segell treu a la venda un format digipack per al cd, format LP i com en el cas de Hip Shakers un box set amb els temes en format single 7''. Una vertadera delícia per a djs, col·leccionistes i amants del vinil.

De fet tres celebrades recopilacions anteriors, Action Speaks Louder than words, Explosivos i Crash of Thunder ja van aparèixer seguint aquest patró. I no és d'ara que Vampisoul és possiblement el segell que en els darrers anys més ha apostat per la nostàlgia ben entesa dins l'escena soulera. Seves són també les iniciatives Sensacional Soul volums 1 i 2, Groovadelia volums 1 i 2 a part de reedicions d'àlbums de mites com Joe Bataan, Ray Barretto, Billy Preston, Mongo Santamaria, Betty Davis, Dennis Coffey, Eddie Bo...

Ja sabem que la cosa allà fora està que crema i la penya no està per a moltes despeses, però val la pena estar-ne informat, ja que el seu catàleg és d'una profunditat inabastable amb tota classe d'estils (latin Jazz, boogaloo, lounge, bossa). Nosaltres seguim recercant per les cubetes de botigues de segona mà i mercadets a la recerca de joies similars. Rebreu notícies aviat.

A WAY OF LIFE, Sala Clandestino, BCN 15 de maig

Estimats amics ens ha pegat la vessa i fa molt de temps que no escrivíem res. Hi ha diversos motius, un d'ells que tenim molta feina i poc temps. Bé, el passat dissabte 15 de maig (tot i que el flyer digués dia 1) en Dyk Bonkers en persona es va personar a la sala Clandestino per punxar a la mítica A Way of Life la festa mod per excel·lència que ofereix Bip Bip Records. El nostre heroi hi participava al costat del gran RudeMod i una banda valenciana, els poderosos Second Coming , pop psicodèlic vitamínic.

Acabat el show d'aquesta magnífica formació, gran nombre d'afeccionats al soul, el funk i el r'n'b més salvatge ocuparen la pista de ball. Els dos Djs els feren gaudir de bon de veres amb tota classe de hits i joies ocultes de les seves preuades discotèques particulars. Entre els presents, apart de nombroses belleses de la nit barcelonina, el gran Doctor Vibes, Pol Fontini (Top Models i Very Pomelo) i l'Oskar Benas (guitarrista de sòlida trajectòria al costat de Fermin Muguruza i Maika Makovski). Vos podríem dir més coses, però la conversa que tinguerem dilluns passat via telefònica amb el gran Dyk no va servir per aclarir massa detalls. Acabada la seva sessió en Dyk només recorda una nebulosa de colors indescriptibles, cares pàlides sense nom, flaixos de red bull i jägermeister, un taxi compartit amb una senyora d'edat indeterminada i despertar-se descalç a la plaça de Catalunya devers les 2 del migdia. Havia perdut les ulleres, l'esquena malmesa per dotzenes de fuetejades, marques d'unes esposes als canells, estranyes cremades al pit... I el més inexplicable, un bitllet de 200 € dins la butxaca de l'americana.

Fent-se el xulo abans del show, After laughter comes tears

Torna Sharon Jones gran noticia!

Enguany estem tenint una inusual inactivitat, això que hi ha a l'escena soul-funk una magnífica efervescència. Serà, que fa més de tres anys que li donem cebes? Bé mentre ens mirem de treure de damunt aquesta poca vitalitat aprofitem per recordar a la nostra Sharon i els seus genials Dap Kings en una peça del seu àlbum anterior. Just ara n'acaben d etreure un altre anomenat "I Learned the Hard Way" que els entesos diuen que és el seu millor treball fins avui. Com sempre publiquen amb el seu segell, Daptone Records de NY.

Soul Tellers en acció

Els Soul Tellers, senyores y senyors. Una banda de gran qualitat capitanejada per Miguel Angel Julián un exMod admirador d'en Rod Stewart i que va ser pioner del soul a les Espanyes a finals dels 80s. Gràcies a l'empenta del mític Juan de Pablos vam conèixer el seu primer projecte, Cool Jerks (crec que en Dyk tenia un àlbum a ca seva)i així molts de teenagers d'aquella època descobrirem la música negra. Aquí els teniu en un show la tv fa uns anys. Gran clàssic.

noise d'es carrer/al.lots from the street

aqui, a la nit, una petita perla dels estats-units, per ser exacte de chicago. un grup de brass que se presenta baix el nom hypnotic brass ensemble. directament de ses mans d'en dyk van dykersham, el bessó dolent d'en dyk bonkers.
pero xerrem dels hypnotic. un grup de vuit germans i si aixo no fos bastant, fills del mitic music de jazz phil cohran. 8 dels 23 fills que tenia aquest home. sembla que tots aquests al.lots afortunats els varen donar a cada un un instrument i per alla envant a aprendre a fer jazz. però, ells es agradaba més el hiphop de public enemy i aixi amb totes ses influencies varen formar un grup amb una idea poc comù en el ambit de la mùsica popular. varen decidir fer-se un nom només tocant en els carres.
un dia diuen, va passar un home ben vestit, que els va donar un poqeut de doblers i els va cridar el dia despres.
sona com una historia que aquest home havia de ser el seu manager, pero no. el home que ara publica la seva mùsica tampoc es un desconnegut. el diuen damon albarn, popular com ex-cantant dels blur i amb fama de tener passiò per els mùsics negres. el disc es diu 'the heritage ep' i combina el jazz, el funk i el hiphop.
es clar, ara ja no tocan en els carrers de chicago, sino van de gira per llocs llunys com europa i també, baix la supervisió de, como no, damon albarn, varen anar a, como no, lagos, nigeria, lloc on va neixer el funk africà, a tocar al club d'en fela kuti.
la cançò d'es video d'adalt es una versiò d'una cançò del seu pare. i el d'abaix es un videoclip. disfruteu.



ps: ah, falta contar d'aquest home d'es carrer. els va cridar perque li havia agradat la mùsica i volia demanar si volian tocar per la seva campanya per ser senador del estat illinois. no els podia pagar, per aixo li varen dir que no.
ja no se recordan del nom d'aquest home, pero lo darrer que varen sentir es que avui va firmar un contracte amb un ruso sospitós. una cosa de armes nuclears, diuen.

Big Boss Man València 13 de Març 2010

Fa una setmana desembarcàrem a València per a gaudir de la gira per les Espanyes que feien els nostres admirats i estimats Big Boss Man. El motiu ja fa mesos que vos ho veníem anunciant, la presentació del seu nou treball "Full English Beat Breakfast" i també veure si mantenien el seu directe devastador dels seus inicis. La revista britànica Loaded el va qualificar com el millor de les illes britàniques, tot i que d'això ja fa bastant de temps.

La curiositat també ens picava relativa a un aspecte, la formació original havia quedat reduïda a trio després de la marxa del seu bateria Nick bones Nicholls. Val a dir que la incognita es va resoldre immediatament, el seu substitut Desmond Rogers és també una autèntica fera, la seva manera de tocar s'avé perfectament amb el so de la banda i el resultat és òptim.

El nou àlbum és un disc bo, carregat d'influències seixanteres i amb una voluntat eclèctica encomiable (northen soul, garage, bossa nova...) però que té el handicap de les dues obres col·lossals que el precedixen "Humanize" (2001) i "Winner"(2005). La veritat és que no sorprèn no et deixa amb ganes de més, està bé i prou. Tal vegada sigui complicat mantenir tants d'anys un nivell de qualitat tan elevat.

Pel que fa al directe, la cosa canvia, en Nasser i companyia segueixen en estat de gràcia, així ho demostraren a la sala Wah Wah que va tenir una entrada acceptable (eren falles a València) però no es va omplir. Tot els assistents pogueren gaudir de l'espectacle vigorós i elegant d'una banda que té en el contacte amb el públic un actiu incontestable. La temperatura de la sala es va elevar immediatament de començar el show ja que no donaren opció al repòs ni a la distracció, tot el repertori va fer ballar la sala, amb moments de groove insuperables. Ens cau la bava escrivint-ho però és que no es pot explicar de cap altra manera. Quedàrem més que satisfets i amb la tranquil·litat de saber que el combo londinenc no ha perdut ni un bri del seu potencial.

A més vam poder completar la col·lecció de treballs de BBM i Bongolian més dos singles de vinil signats per la formació al complet. Gran nombre de fans va poder gaudir de la seva humilitat i simpatia ja que no s'estaren de signar caràtules durant una bona estona. Esperem no haver d'esperar quasi quatre anys per a tornar-los a veure.