De viatge amb James Brown

A la porta del temple del groove bilbaí

Bé estimats lectors, aquestes vacances la redacció de Grooveaction s'ha dispersat i uns han pegat per Àmsterdam, uns altres a Bilbao i en Dyk ens va comentar off the record que volia quedar a ca seva escrivint un llibre de receptes afrodisiàques en companyia d'en Barry.

Justament nosaltres forem els que anarem a la capital biscaïna, i casualment molt prop del mític Bullit Groove Club toparem amb una llibreria molt interessant on va caure a les nostres mans un llibre fonamental, I feel Good les memòries de James Brown. Tros de llibre publicat en castellà per Global Rhythm i que va sortir en anglès l'any 2005 i que en Dyk ja llavors ens va recomanar, però no sabem tant d'anglès com ell. Té un pròleg de Marc Eliot , biògraf de grans artistes de música popular, i que li va donar una mà al godfather a passar a paper els seus records. La veritat és que el llibre està escrit en primera persona amb llenguatge senzill, directe i franc. Bo de llegir i que relata la vida del gran mestre d'una manera fresca i divertida, i que de vegades deixa el lector totalment desconcertat. Les anècdotes són una constant amb pensaments molt íntims intercalats que dinamitzen el text. Es parla de la seva mísera infantesa a Augusta (Georgia), la injustícia, la segregació racial, la delinqüència juvenil i el reformatori. La música com a camí de redempció a través del gospel, amb el Cremona Trio, i els Ever Ready Gospel Singers i amb The Flames, la banda on es va erigir en líder indiscutible gràcies al seu talent. La gravació del seu primer èxit Please, please, please l'any 1956 i el seu ascens com a estrella del soul són l'empenta cap a una creixent popularitat. Aquí ens assebentem de qui eren els seus ídols: Louis Jordan, Little Willie John, de la seva relació amb Elvis (el qual li va copiar l'indumentària i moviments a l'escenari) Little Richard o Mick Jagger.Els artistes de la Motown les gravacions de la qual en James diu que tenien poc soul i molt de pop.

Les seves composicions mítiques, el concepte que ell anomena l'u (One), el ritme del funk marcant el primer i tercer cop escenificat en el novedós tema Papa's Got a Brand New Bag de 1965 i mil coses més. Algunes surrealistes, com la persecució policial i posterior detenció el 1988, o la conversa amb uns directius d'una discogràfica que li diuen que el que acabava d'enregistrar no sonava funky !! Heròïques com el discurs previ a un concert a Boston l'any 68 a l'endemà de l'assassinat de Martin Luther King, i altres inconcebibles com el seu tour per Vietnam per pujar la moral de les tropes (l'exèrcit de Déu segons ell), o el suport a la reelecció de Richard Nixon! en definitiva llums i ombres on encara hi trobareu comentaris sobre la música disco , el hip hop, les dones o les descàrregues d'internet. Un llibre perfecte, punyent, optimista i vital que ens ha fet companyia mentre descansavem de les meravelles d'aquesta magnífica ciutat que és Bilbao. Jo fos vosaltres no me'l deixaria passar.

GAÑAAAAAAAAAAAAAN!!!