dimecres, 23 de gener del 2008

"If you Want My Love" nou llançament de Mojo Club


La gent de Mojo Club comença l'any amb força amb una nova entrega, la número tretze de la seva mítica sèrie Dancefloor Jazz què tanta gent ha guanyat per a la causa del funk i el soul arreu del món. De nou el segell d'Hamburg proporciona una acurada selecció de hits per fondre la pista de ball, com només els grans ho saben fer. La novetat està en què a part dels clàssics setenters (Chris Clark, Don Ellis, Melvin Sparks...) que identifiquen la col·lecció hi trobem artistes actuals com Osaka Monaurail (la sensació del moment) o la Soul Jazz Orchestra. El disc sortirà aquest divendres 25 i ja es pot comprar a internet. De pas podeu visitar la web oficial i revisar el seu catàleg de recopilacions de música negra, un dels més complets de l'escena. A més de posar-vos al dia de tot el seguit d'actuacions i sessions de Dj que mouen setmanalment aquests abanderats del groove. Ja sabeu If You want my Love el disc que mai recomanarà Albert Puig, però que vos permetrà remuntar la costa de gener amb energia. Stay on da Groove.

dilluns, 21 de gener del 2008

els secrets del ipod d'en dyk bonkers



La veritat és que me va sorprendre que la darrera vegada que vam veure a Mr. Dyk Bonkers a Mallorca el tio anés tot el dia fent sonar aquesta peça al seu iPod. Es celebraven els 30 anys del llançament d'aquest hit (31 d'agost de 1977)i el tio de jove flipava amb aquest duo. Ara l'entenc, les dives són inaccesibles però aquestes dues fa ganes d'agafar-les de la cintura, portar-les a la barra i convidar-les a un G&T. No és rar que milions d'alemanys s'enamoressin de dues belleses mediterrànees com elles.

dissabte, 12 de gener del 2008

Funky Time, inner city Blues...ville

Hugo Socrate on the road again

Dos Tonis, dos mestres consumats. Toni Pastor al baix i Toni Amengual a les congues.



Retorn espectacular de la superbanda mallorquina de funk, Funky Time, després d'un llarg parèntesi. Tan llarg com el procés de recuperació del seu llegendari cantant, Hugo Socrate, artista polifacètic i showman incombustible, que ha tingut preocupats uns quants mesos els seus fans.

L'actuació va tenir lloc en un dels últims temples dedicats a la música en directe a Palma, el mític Bluesville, punt de trobada per molts amants de la música negra que reobria les seves portes aquesta mateixa setmana.

Es pot dir que el concert va semblar un retrobament de vells amics, una banda amb ganes de donar-ho tot i un públic entregat, esperant el repertori de clàssics executats amb mestratge, energia, i, per què ens hem d'enganyar, autèntic groove.

Val a dir que la recuperació de n'Hugo, ja ben evident, està acompanyada d'un estat de forma espectacular de la resta de la banda, formada com sabeu per grans instrumentistes que mostren la seva experiència a través d'un directe demolidor.

De Marvin Gaye a Carlos Santana, dels Rolling Stones a Gil Scott-Heron , tot passat pel sedaç d'aquesta maquinaria de funk incandescent que convidava al ball tot i les petites dimensions del recinte. En definitiva, la propera vegada, no vos els perdeu!

PS. Toni, te promet que repassaré les variacions del tumbao per a la setmana que ve ;>

dissabte, 5 de gener del 2008

De viatge amb James Brown

A la porta del temple del groove bilbaí

Bé estimats lectors, aquestes vacances la redacció de Grooveaction s'ha dispersat i uns han pegat per Àmsterdam, uns altres a Bilbao i en Dyk ens va comentar off the record que volia quedar a ca seva escrivint un llibre de receptes afrodisiàques en companyia d'en Barry.



Justament nosaltres forem els que anarem a la capital biscaïna, i casualment molt prop del mític Bullit Groove Club toparem amb una llibreria molt interessant on va caure a les nostres mans un llibre fonamental, I feel Good les memòries de James Brown. Tros de llibre publicat en castellà per Global Rhythm i que va sortir en anglès l'any 2005 i que en Dyk ja llavors ens va recomanar, però no sabem tant d'anglès com ell. Té un pròleg de Marc Eliot , biògraf de grans artistes de música popular, i que li va donar una mà al godfather a passar a paper els seus records. La veritat és que el llibre està escrit en primera persona amb llenguatge senzill, directe i franc. Bo de llegir i que relata la vida del gran mestre d'una manera fresca i divertida, i que de vegades deixa el lector totalment desconcertat. Les anècdotes són una constant amb pensaments molt íntims intercalats que dinamitzen el text. Es parla de la seva mísera infantesa a Augusta (Georgia), la injustícia, la segregació racial, la delinqüència juvenil i el reformatori. La música com a camí de redempció a través del gospel, amb el Cremona Trio, i els Ever Ready Gospel Singers i amb The Flames, la banda on es va erigir en líder indiscutible gràcies al seu talent. La gravació del seu primer èxit Please, please, please l'any 1956 i el seu ascens com a estrella del soul són l'empenta cap a una creixent popularitat. Aquí ens assebentem de qui eren els seus ídols: Louis Jordan, Little Willie John, de la seva relació amb Elvis (el qual li va copiar l'indumentària i moviments a l'escenari) Little Richard o Mick Jagger.Els artistes de la Motown les gravacions de la qual en James diu que tenien poc soul i molt de pop.

Les seves composicions mítiques, el concepte que ell anomena l'u (One), el ritme del funk marcant el primer i tercer cop escenificat en el novedós tema Papa's Got a Brand New Bag de 1965 i mil coses més. Algunes surrealistes, com la persecució policial i posterior detenció el 1988, o la conversa amb uns directius d'una discogràfica que li diuen que el que acabava d'enregistrar no sonava funky !! Heròïques com el discurs previ a un concert a Boston l'any 68 a l'endemà de l'assassinat de Martin Luther King, i altres inconcebibles com el seu tour per Vietnam per pujar la moral de les tropes (l'exèrcit de Déu segons ell), o el suport a la reelecció de Richard Nixon! en definitiva llums i ombres on encara hi trobareu comentaris sobre la música disco , el hip hop, les dones o les descàrregues d'internet. Un llibre perfecte, punyent, optimista i vital que ens ha fet companyia mentre descansavem de les meravelles d'aquesta magnífica ciutat que és Bilbao. Jo fos vosaltres no me'l deixaria passar.



GAÑAAAAAAAAAAAAAN!!!

Premis Acid Jazz Hispano'07


Hei companys els nostres amics d'Acid Jazz Hispano, el portal més cool del panorama musical hispà convoquen els seus premis anuals per esbrinar en diverses categories (millor àlbum, millor compilació, millor segell, millor artista revel·lació...) la millor música editada durant el 2007. Vos recomanan una visita a la seva web sempre a vessar d'actualitat i de pas vos registreu com a usuaris i podreu accedir a diversos serveis. No us defraudarà. Keep on da groove.

divendres, 4 de gener del 2008

la grooveaction i el 2008



Encara que una mica endarrerits la grooveaction us desitja un feliç 2008, amb més groove, més funk, més soul i ses millors històries del sempre admirat mr. dyk bonkers...des de Bilbao i Àmsterdam...now we're gonna sock it to ya!