Bé, direu què els hi ha pegat a n'aquesta gent? que ara cada setmana pengen coses, parlen de novetats, descobreixen nous grups etc. La veritat és que les coses vénen com vénen, i ara tenim temps lliure i podem estar al dia de novetats, si la setmana passada parlàvem de The Bongolian, The Solution i de na Sharon Jones, avui parlem d'un dels grans grups de l'acid jazz era. Si són ells (o ell?), Don't mess with Mr. T (2007) és la nova aportació funksouljazzística de The James Taylor Quartet per aquest any després dels experiments en solitari de mestre James. La veritat és que m'esperava més, quan vaig cridar a Xocolat Discos i me varen dir que el tenien me vaig posar content, però...a veure no és un mal disc, però crec que el repertori de Motown donava per treure una cosa amb més canya. Crec que amb això Mr.Bonkers me donaria la raó. És que jo encara estic flipant amb The Oscillator (2003) altament recomanable, el següent A Taste of Cherry (2006) és bo però no el supera. Així que per la lògica successió de treballs de la banda, bo/no tan bo, ara tocava un àlbum bo. I la veritat és que són especialistes en fer versions de clàssics plenes de groove (recordeu Blow Up, Mrs Robinson, Starsky and Hutch, Jesuschrist superstar, Whole lotta Love...) per això semblava "tir segur" però s'ha quedat a mitges. Ei ara no aneu diguent que a Grooveaction fem males crítiques de JTQ, no! el que passa es que ens té massa mal acostumats, i de ben segur que si el regales aquest Nadal faràs content a més d'un. L'ha engestritat en el segell britànic Dome Records especialista en soul més aviat dolcet, però amb referències interessants. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada