Moments de soul i funk incandescent. 
Causant sensació en el seu debut a l'illa, The Right Ons en plena acció.
El seu àlbum 80.81 un dels grans discs del 2007. Shake, shake, shake! Pictures By Red Foxy
Feia temps que no teníem tantes ganes de veure en directe una banda, The Right Ons arribaven a la nostra illa en el marc dels shows que acompanyaven la Fira del Disc. En el gran espai del Palma Arena diumenge 9 a les sis de la tarda, davant un públic dispersat entre els stands apareixia la banda revel·lació de l'any. Just en aquell moment nosaltres erem els únics davant l'escenari, l'ambient era fred, però la formació va començar a descarregar tota la seva energia soulera com si els hi anés la vida. A més de bons músics, estavem davant uns artistes consumats i uns vertaders professionals. En qüestió de minuts totes les ànimes amb un mínim de sensibilitat del recinte ja estaven allà, les crides a ballar des de l'escenari foren parcialment escoltades, però l'entrega de la banda no va disminuir, autèntica fúria, funk poderós i referències als profetes negres dels seixanta i setanta. Tot això impregna el seu debut 80.81 un àlbum excel·lent que en directe agafa una dimensió espectacular, tal és la força que transmeten. Si arriba a ser mitja nit i en un recinte amb menor aforament allò hagués estat indescriptible, penya,que era diumenge! A part del bagatge clàssic; Sly Stone, James Brown, Mandrill, MC5 hi ha un acostament clar a la Blues Explosion, TINC o els Bellrays (als quals telonejaren el maig de 2006). Entre els seus temes estrella, Do your thing babe, Hey Yeah!, 80.81 i la salvatge Pretty Slick hi sobresurt la magnífica versió del clàssic de la Velvet Underground I'm waiting for my man (extreta d'un 7'' gravat amb Lovemonk) amb la tornada d'I want to take you higher, simplement acollonant. Es va fer molt curt, tenim moltes ganes de tornar-los a veure, val a dir que un cop acabat el show, varem parlar amb la secció rítimica, Utah i Rams i a part de signar-nos el cd (per cert una presentació impecable) ens asseguraren que a més de seguir girant en la presentació del disc ja pensen en temes nous per a un futur treball, possiblement amb més groove, sona bé, no?. Els tios estan en un moment insuperable, per ara només han girat per Portugal però vista la seva qualitat els veig per escenaris internacionals molt aviat. No estaria malament que Mr. Dyk Bonkers els contractés per a un show a Passau, en un dels seus atacs de fervor soulero. Abans que se m'oblidi, el títol 80.81 fa referència als anys de naixement de les criatures, oh yeah!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada